Acab de llegir una queixa —entenc que totalment fonamentada— d’un familiar d’un pacient mallorquí perquè, per a una prova de neurocirurgia que li varen fer no hi havia test en català. Com és conegut fins i tot del gran públic, determinades malalties degeneratives, en l’àmbit cognitiu, es detecten, entre d’altres proves, amb testos en què s’analitza la fluïdesa verbal, la capacitat de fer quadrar paraules i conceptes, etc. Aquests tests, evidentment, donen uns resultats molt diferents (o poden donar-los) si es fan en la llengua habitual del pacient o si es fan en una llengua a la que el pacient hagi de traduir des de la seua pròpia. El pacient mallorquí objecte del test a què feim referència ho deia molt clar: “si em mostren una cartolina de color groc, jo dic de seguida que és groc, sense pensar-m’ho. Però si he de dir que és amarillo, ja em costarà una mica més”. D’aquest costar una mica més, potser el metge en podria deduir que s’ho ha de pensar abans d’identificar el color. I no és així: s’ho ha de pensar abans de traduir com li diu ell al color a com el metge se suposa que l’entendrà quan li ho diga. Que és molt diferent. O ho pot ser, si es tracta de filar prim, en l’esmentada prova.
El problema, varen dir-li des de Neurocirurgia al familiar del pacient en qüestió, era que no hi havia disponible, a l’Hospital de son Espases, un test de fluïdesa verbal en català. Ja he explicat en alguna altra ocasió que vaig ser testimoni directe, a l’Hospital de Can Misses, d’un diagnòstic mal fet sobre una pacient anciana de qui el metge deia que no tenia fluïdesa verbal i l’enviava a logopèdia, quan la dona parlava sense cap problema… en la seua llengua. Si havia de traduir a l’espanyol, sí que en tenia, de manca de fluïdesa verbal.
A son Espases han dit, com no podria ser d’altra manera, que miraran de tenir el test en català més depressa que corrent. Vull suposar que, a l’Hospital de Can Misses, no només el tenen sinó que el fan servir amb tota normalitat. Per fer bons diagnòstics, ep!