Vila dedica dues places als exalcaldes Enrique Fajarnés i Xico Tarrés pel seu impuls a Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat

L’Ajuntament d’Eivissa ha inaugurat aquest dimecres les dos noves plaques instal·lades a les places de la Ciutat dedicades als exalcaldes Enrique Fajarnés i Xico Tarrés. Durant l’acte, celebrat aquesta tarda, l’alcalde de la capital eivissenca, Rafael Triguero, ha manifestat que, a partir d’ara, aquests espais es converteixen en «símbols de reconeixement i gratitud» a Fajarnés i a Tarrés pel seu impuls i capacitat de diàleg per aconseguir la declaració d’Eivissa com a Patrimoni Mundial per la Unesco.

La placa que dona nom a la plaça del batle Xico Tarrés Marí s’ubica a l’espai que es troba entre el carrer de Pere de Portugal, el carrer de Vicent Cuervo i la dedicada a l’exbatle Fajarnés es troba a l’espai enjardinat ubicat entre l’avinguda Bartomeu de Rosselló i els carrers Joan d’Àustria i Ramón y Cajal.

«La nova denominació d’aquestes places són un reconeixement de la tasca i capacitat de consens i diàleg dels exalcaldes d’Enrique Fajarnés i Xico Tarrés per aconseguir aquesta fita tan important, tant per Eivissa, com per a les Illes Balears. La seva visió i seu el lideratge van ser crucials perquè Eivissa sigui avui la ciutat que és i, especialment, perquè fos declarada Patrimoni Mundial per la Unesco», ha valorat l’alcalde de la capital de l’illa, Rafael Triguero. A més, durant el discurs pronunciat a l’acte d’aquesta tarda, el batle de la capital eivissenca ha recalcat que aquestes places representen «espais de convivència on podrem recordar el nostre passat, celebrar el nostre present i mirar cap al futur amb esperança i determinació».

Per la seua part, l’exalcalde Enrique Fajarnés ha considerat un «autèntic honor» que l’Ajuntament d’Eivissa hagi dedicat una plaça a una feina que es va fer per part de molta gent, que es va desenvolupar durant diversos mandats i que va obtenir com a resultat molt positiu aquest segell de qualitat de Patrimoni de la Humanitat. «Sent que, encara que la plaça estigui al meu nom és compartida amb tots els regidors, funcionaris, gent que no treballava a l’Ajuntament, però que també ens va ajudar per impulsar un gran projecte com aquesta candidatura. Aquesta plaça és de tothom que va treballar per Eivissa i em sent molt orgullós. Mencionar també a Xico Tarrés, qui era l’alcalde de la ciutat quan al final es va aprovar aquesta candidatura. Tots vam formar un equip, això no ho fa una persona tota sola, sinó que és el resultat de la feina de molta gent. Avui vull tornar a remarcar aquesta lliçó: quan ens unim i sabem comprartir obtenim bons resultats. Com ja va dir l’actual alcalde, Rafael Triguero: l’esperit que va regnar durant la candidatura de la declaració de Patrimoni Mundial és un exemple a seguir», ha assenyalat Fajarnés.

A continuació, Tarrés ha recordat que aquesta declaració per part de la Unesco l’any 1999 va ser una fita important per Eivissa. «M’agradaria mencionar a tota sa gent que va col·laborar en aquest èxit com i agrair també a les persones de fora d’Eivissa que van venir per ajudar-nos. Tota la ciutadania es va sentir satisfeta d’això. Fajarnés i jo vam ser alcaldes durant aquells anys, però és reconeixement s’ha de fer extensiu a tots els implicats», ha valorat l’exalcalde, qui ha expressat també el seu orgull i satisfacció per aquesta dedicatòria de l’Ajuntament d’Eivissa. «En aquests moments pens en totes aquelles persones que van fer una feina desinteressada per aconseguir aquesta declaració d’Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat, però a més d’aquestes iniciatives destacades a nivell social també pens en aquelles persones que van treballar per les persones més necessitades i per aconseguir una societat desenvolupada», ha conclòs.

Cal recordar que la candidatura, impulsada per l’Ajuntament d’Eivissa presidit per Enric Fajarnés Ribas (1989-1999) va portar per lema i enfocament: ‘Eivissa, diversitat i cultura’. Abans, en la dècada anterior, el vessí de Dalt Vila i filantrop Lluís Llobet Tur havia impulsat una candidatura per a la ciutat emmurallada de Dalt Vila. En aquella ocasió no es va aconseguir, però va deixar una llavor important que recolliria uns anys després la corporació municipal encapçalada per Enric Fajarnés amb Pepita Costa de regidora de Cultura, ampliant els béns a protegir i enfocant-lo, amb tot l’equip redactor multidisciplinari que va treballar durant anys en el projecte i la candidatura, en un doble vessant: patrimoni i natura.

La fita històrica va suposar un reconeixement a una feina i a un valuosíssim patrimoni que els eivissencs i eivissenques hem conservat durant segles i aquesta declaració valorava. Cal recordar que va ser la primera vegada que les Illes Balears obtenien un reconeixement com a patrimoni de la humanitat. Després, el 2010 el cant de la Sibil·la de Mallorca va ser també reconeguda i el 2011 arribaria el reconeixement a la serra de Tramuntana (Mallorca) o a la Menorca Talaiòtica anys després (2023), però Eivissa va ser pionera i va ser gràcies a l’Ajuntament de Vila i a la gent que va creure en els valors excepcionals del nostre patrimoni.

Enric Fajarnés Ribas (Eivissa 1956) ha set conseller de Cultura, Educació Joventut I Esports del Consell d’Eivissa i Formentera (1983-1987). L’any 1987 es va presentar a ses eleccions a la batlia de la ciutat i l’any 1989 es convertí en batle. L’agost de 1999, després de 10 anys presidint l’Ajuntament i passar a ser cap de l’oposició municipal, fou designat comissionat de la candidatura d’Eivissa Patrimoni de la Humanitat, fita que s’aconseguí finalment a final d’aquell any. Ha set també diputat al Parlament de les Illes Balears i l’any 2000 fou elegit senador per Eivissa i Formentera.

Xico Tarrés Marí, per la seva part, va impulsar una sèrie de mesures a partir d’aquest reconeixement de la Unesco envers el patrimoni, la primera de les quals va ser la creació del Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat, integrat pel Govern de les llles Balears, el Consell Insular d’Eivissa i el propi Ajuntament. S’establia la possibilitat d’incorporació d’altres ajuntaments amb béns declarats si també feien la corresponent aportació econòmica com feia cada any en una tercera part el consistori de la ciutat; l’adquisició amb el Consell Insular i posterior reforma del palau de Can Botino a Dalt Vila, avui seu de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF) i de la sala de plenaris; l’aprovació del Pla Director de les Murades redactat per Fernando Cobos i el seu equip; la museïtzació de Dalt Vila en un projecte del mateix Consorci.

Xico Tarrés Marí, mestre i polític, ha set també president del Consell d’Eivissa (2007- 2011) i diputat al Parlament Balear. Sent president del Consell es va adquirir la península de sa Caleta gràcies a l’aportació de fons europeus en un projecte gestionat per l’aleshores director general de Fons Europeus del Govern Balear Jaume Garau i l’aleshores director insular de Patrimoni d’Eivissa, Josep M. López Garí. És per la seva tasca com a president de la Corporació que va posar en marxa les primeres mesures impulsades a partir de la declaració per part de la Unesco que l’Ajuntament d’Eivissa li ha dedicat una plaça en el centre de la ciutat en el 25 è aniversari de la declaració i que serà l’espai que es troba entre el carrer de Pere de Portugal, el carrer de Vicent Cuervo i l’avinguda de Bartomeu de Rosselló.

Per concloure l’acte, membres de sa colla de sa Bodega han oferit una exhibició de ball pagès i s’han repartit bunyols entre els assistents.