Som a punt de celebrar, coincidint amb el dia 8 d’Agost, Sant Ciríac, Diada d’Eivissa i Formentera, amb diversos actes, els 30 anys de la constitució de l’agrupació eivissenca de la Plataforma per la Llengua. La Plataforma treballa perquè poder funcionar normalment en català a Eivissa (o a Sueca, Felanitx o Sant Carles de la Ràpita) siga igual de fàcil que funcionar en suec a Estocolm o Uppsala, en finès a Hèlsinki o Rowaniemi o en grec a Atenes o a Heràklion.
Una de les tasques de la Plataforma —tasca que, en les nostres condicions requereix una certa valentia— és la denúncia dels casos de discriminació lingüística. Malgrat l’oficialitat del català a les Illes Balears, a Catalunya i al País Valencià, cada any es produeixen nombrosos casos de discriminació a les tres àrees, discriminació que de manera absolutament generalitzada colpeix els catalanoparlants. Perquè, mentre tots els servidors públics saben espanyol, entre nosaltres hi ha funcionaris de diversa casta i condició que no saben català. I, per tant, discriminen els catalanoparlants.
Així mateix, la Plataforma treballa en d’altres àrees (la millora de la legislació lingüística, l’efectivitat de l’oficialitat del català on és oficial, i l’oficialitat del català al Regne d’Espanya i al conjunt de la Unió Europea).
Que la celebració dels 30 anys a Eivissa de la Plataforma per la Llengua es dugui a terme el dia 8 d’Agost, Diada d’Eivissa i Formentera, té tot el sentit. La llengua catalana constitueix el pilar bàsic de la nostra identitat nacional. A Eivissa sempre hem distingit entre eivissencs, formenterers, mallorquins, menorquins, valencians i catalans, per una banda, i tota la resta (forasters, estrangers) per una altra. Els connacionals porten gentilici. La resta no. Com passa en basc (que es distingeix entre euskalduns —els que parlen basc— i erdelduns —els que no parlen basc). Sense una defensa aferrissada del català, cap altra defensa de la nostra autonomia no té gaire sentit. Quina credibilitat té defensar millores en el finançament autonòmic, quan es vota un president del Parlament que només parla la llengua de Castella?
Per tant, per molts anys, Plataforma per la Llengua. Per molts anys, Diada d’Eivissa i Formentera (esperant la futura Diada Nacional, que només podrà ser el Dia de la Independència. Com pertot arreu).
BERNAT JOAN I MARÍ
Vaaale…… y ochenta en patera cada día sólo en pitiusas, si de verdad eso no es el primer problema pues ya me contará.
Eso no es compatible con muchas cosas, empezando por vuestro barceloní.
Es meu eivissenc ja el donc per desaparegut en deu anys…
Y puig de mon es de vila.jjjajajjajaj.en ibiza no queremos hablar catalán.
Libertad, a Eivissa estam orgullosos de parlar català i reclamam la LLIBERTAT de parlar-lo pertot i sempre.