Durant l’any 2024 han crescut tots els problemes ambientals, habitacionals i de benestar social acompanyats amb crits d’alarma dels ciutadans!
Tenim milers de persones vivint en situacions precàries, malgrat que la seua precarietat no ha set reconeguda per les institucions perquè segons els seus criteris tècnics, són famílies que compten amb ingressos. El que aquests criteris ignoren, però, és la crua realitat: malgrat els ingressos, aquestes famílies no poden pagar el lloguer d’un habitatge digne. Tenir feina estable ja no és garantia, a les illes Pitiüses, de poder accedir a alguns dels drets més bàsics que tant havia costat aconseguir pels treballadors i treballadores.
Les reaccions de la ciutadania s’han ampliat i han pujat d’intensitat. Durant els últims mesos: hem vist la pagesia del nord de l’illa preocupada perquè s’estan secant els seus pous, situació que les administracions podrien haver previngut fàcilment. En lloc d’això s’ha continuat concedint permisos per a la construcció de noves piscines i autoritzant noves perforades als aqüífers, autoritzacions associades als permisos de grans mansions al camp, o a falses explotacions agràries que fan de “tapadera” a la gentrificació rural i a l’especulació urbanística per a futures cases de luxe al camp.
La plataforma SALVEM SA BADIA alerta del problema d’abocaments d’aigües mal depurades a sa badia i l’amenaça de tornar a rebre el transport de ferris al port. Els estudis mostren que les praderies de posidònia s’estan deteriorant a ritme vertiginós en una situació que a més es veu agreujada pel descontrol d’ancoratge de vaixells a la badia.
Les associacions de vesins de la Venda d’es Fornàs, Sant Rafel, Puig d’en Planells, Can Nebot i Can Llaudis alerten de la instal·lació d’una planta asfàltica (destinada a crear una altra carretera per desviar trànsit pel centre del poble de Sant Rafel). Algú creu, donat el context actual, que cal afegir un tercer desviament a Sant Rafel, a més del túnel i la carretera ja existents? Cal soterrar encara més el poble de Sant Rafel enmig d’aquest scalextric desproporcionat? Aquests mateixos vesins estan, per cert, condemnats a patir els olors pudents de la nova depuradora que encara no està en marxa.
Les associacions de vesins de Roca Llisa i Jesús han creat una plataforma per lluitar per la millora del sistema de gestió de residus, i en contra dels mals olors persistents de l’abocador.
Mentre tant, l’associació de vesins de s’Illa Plana, al costat del dic de Botafoc, denuncia la presència dels monumentals i extracontaminants creuers. Si tornam enrere i feim memòria col·lectiva podem recordar com aquestes instal·lacions varen ser construïdes amb l’excusa d’evitar el perill de descàrrega de combustibles al port de Vila. Ara s’està comprovant que la intenció dels polítics interessats ha set sempre i des d’un bon començament preparar el dic per a la recepció de creuers. I qui ho està patint? Idò les persones que viuen a s’Illa Plana, que han de respirar els gasos de combustió que contamina l’aire en nivells insostenibles i han de viure amb la remor dels motors i la música de les festes a bord, que no els permeten dormir ni descansar.
Podríem seguir encara i fer un article interminable. Aquests són només alguns dels problemes que vesins i vesines de la nostra maltractada illa estan patint i que tenen un origen comú: el model de creixement actual que no té límits ni controls i que obvia i menysprea els límits naturals i territorials d’unes illes petites i fràgils com són Eivissa i Formentera.
I quina ha estat la resposta de les nostres administracions? Facilitar més creixement sense control, decretar amnisties urbanístiques i simplificar els tràmits que beneficien als de sempre.
A unes illes dominades per l’especulació, que està perdent la seua identitat pròpia i produint un poble desvertebrat on la cultura pròpia és menyspreada: Estarem a temps per posar remeis i salvaguardar la nostra illa de més descontrol i atacs?
Nosaltres pensam que sí, només cal alçar la veu d’aquest poble al servei esclau d’un model que afavoreix a uns poquíssims. No podem perdre l’orgull ni renunciar a una vida digna.
Maria Cardona. Canviem el Rumb.