Wert va aparèixer sol, i era de nit,
era una nit d’hivern, fosca i glaçada,
reclamava el meu somni una mirada
tranquil•la, inexpressiva, com El Cid
fustigant infidels, ja mig podrit,
invocava amb la veu ultratombada
l’heroica ultrahormonal de la croada…
lentament van sumar-se vora el llit
desenes de reis gods i Hernán Cortés
empalant Moctezuma en espanyol,
pistola en mà, arribà en Millán Astray,
un fill de Ruiz Mateos, Gil, i tres
toreros fent un bis del ‘Cara al sol’
apostant perquè no despertés mai.
