@D.V./ El debat entre la diputada eivissenca de PSOE-Pacte Esperança Marí i la consellera d’Educació Joana Maria Camps sobre les polítiques de suport a l’ensenyament inclusiu i l’atenció dels alumnes amb discapacitat a l’escola pública, ha derivat amb un dur i crispat intercanvi de retrets entre les dues diputades. Així, el debat a finalitzat amb Marí acusant a la consellera de “no tenir la més mínima consciència” ni sensibilitat envers als alumnes amb discapacitat, el que ha provocat una resposta irada de la consellera que ha respost que a Marí “no li interessen els al·lots” i que “només els utilitza d’excusa per pigar al Govern”.
Recursos per aconseguir una escola inclusiva
A la seva primera intervenció Marí ha recordat que a la primavera de 2012 el Parlament Balear va aprovar una proposició no de llei en la que instava al Govern a “realitzar una política educativa inclusiva”. La diputada progressista ha assegurat que “un any més tard, l’educació inclusiva no només no és una realitat sinó que s’han fet passes enrere”. Marí ha ponderat els beneficis d’aquest model d’escola: “Una escola inclusiva no exclou a ningú, és una aula que inclou a alumnes diferents i que ofereix els recursos especials a tots aquells nens i nenes que tenen alguna discapacitat”.
A continuació, Marí he recordat tots els centres educatius d’Eivissa on hi ha alumnes amb necessitats especials que no han pogut començar el curs perquè s’han quedat sense professorat especialitzat per atendre’ls: «A l’IES Balàfia, l’IES Sa Colomina, hi ha alumnes sense escolaritzar per manca d’ATs, al CEIP Es Vedrà hi ha un nen sord-mut sense personal especialitzat per atendre’l, als CEIPs Can Misses, Sant Jordi, Can Guerxo, L’Urgell, Sant Ciriac, i al de Sant Joan de Labritja els alumnes amb problemes de salut mental també es troben als centres sense recursos, com també passa al CEIP Can Raspalls i al CEIP Sant Ferran de Formentera” , i ha recordat els instituts amb un alt percentatge d’alumnes immigrats com el de Vara de Rey a Sant Antoni, que s’han quedat sense personal ni recursos per atendre la diversitat dels seus alumnes.
A la seva rèplica, la consellera d’Educació ha argumentat que la inclusió dels alumnes no només depèn dels recursos sinó que també cal una “metodologia” sobre com gestionar l’ensenyament. Ha afirmat que abans d’afrontar objectius tant ambiciosos com l’escola inclusiva cal “que l’alumnat tingui uns mínim de condicions acadèmiques i cal formar als docents per atendre les necessitats de l’alumnat”, ha recordat l’actual context econòmic hostil i ha retret a l’oposició que “quan governaven vostès i havien tants recursos… perquè no van aplicar l’escola inclusiva?”.
Finalment, Camps ha dit que “escola inclusiva a les Balears no hi ha hagut mai” i ha negat que la situació hagi empitjorat per als alumnes amb discapacitats: “La situació ara no és pitjor que la que teníem al 2010”.
Intercanvi de retrets final
La intervenció de Joana Maria Camps ha indignat especialment a la diputada Esperança Marí, que amb un to visiblement indignat i dirigint-se exclusivament a la consellera, li ha retret que “no m’ha contestat a ninguna de les meves peticions, a ninguna!!!”, ha recordat els casos d’alumnes que viuen una situació personal dramàtica per manca d’una atenció personalitzada i ha acusat a la conselleria d’indolència en aquest tema: “Tots aquests alumnes amb necessitats especials estan en un llistat. Vostè, al mes d’agost, podria haver pitjar un sol botó del seu ordinador i tindria tota la llista d’alumnes i fer una previsió dels recursos humans que cal per atendre’ls”.
La duresa de Marí ha tingut una rèplica en la darrera intervenció de la consellera Camps, qui, visiblement enfadada, s’ha mostrat molt ofesa en el fet que li recordessin tots els alumnes amb discapacitat que s’han quedat sense atenció a les aules: “Vostè es creu que té l’exclusivitat de la moral? Vostè es pensa que jo li desig cap mal a cap fillet? Qui és qui no té vergonya aquí?”.
El debat ha finalitzat amb la recriminació de la consellera assegurant que a l’oposició “no li interessen els al·lots” sinó que els instrumentalitza per “pigar al Govern”. Un punt i final molt crispat a un debat on en cap moment s’ha parlat de mesures per millorar a situació dels alumnes amb discapacitats.