Entrevista a Vicent Serra: “En política no s’ha de ser poruc»

@David Ventura/ Vicent Serra ha realitzat diverses apostes: algunes fàcils d’entendre, altres una mica més complicades. Una d’elles és la de treure els autobusos del Cetis amb les conseqüències econòmiques que això pot comportar, ja que l’empresa concessionària de l’estació ja ha anunciat que reclamarà compensacions. L’altra gran aposta és l’apertura de totes les residències amb la creació de 120 places residencials per a persones amb dependència, mantenint la titularitat pública però amb una gestió privada. Dos apostes que, sense dubte, marcaran aquesta legislatura.

L’actual president del Consell Insular d’Eivissa i del PP eivissenc li agrada presentar una imatge moderada, dialogant i centrista, tot i que l’oposició no es cansa de repetir que aquesta imatge seria només una façana. El cert és que Serra està convivint amb una presidència del PP balear que, en mans de Bauzá, està derivant del tradicional regionalisme conservador a un nou nacionalisme espanyol. Serra, que sempre ha agraït de Bauzá que estigui complint els compromisos respecte al Consell Insular -transferència de la promoció turística, Llei de Finançament, liquidació del deute històric- en aquesta entrevista reclama ‘adaptar’ les directrius del partit a la realitat d’Eivissa.

D’aquest temes i d’uns quants més en parlem al seu despatx de la cinquena planta del Consell, on Serra ens atén amb la cordialitat que l’acostuma a caracteritzar. Començem parlant, com no podria ser d’altra manera, del Cetis.

El maldecap del Cetis

-Eivissa té una enorme estació d’autobusos buida. Això com es pot entendre? No és un fracàs col·lectiu?
-La sortida de l’estació és una mesura temporal. Vull que quedi clar que construir l’estació no ha costat sous públics: això va ser una inversió privada que es va tramitar a l’Ajuntament d’Eivissa durant la legislatura anterior i pensem que no es va fer correctament i per això ho tenim als jutjats. Els nostres detractors diuen que no defenem l’interès públic, però obliden que darrere l’estació també hi ha una empresa concessionària amb ànim de lucre.

Naltros defensam el transport públic i els sous públics. I sabem que hi ha una estació d’autobusos i volem que s’utilitzi, i volem que això és solucioni… però tornarem a l’estació quan estigui neta de qualsevol disfunció administrativa i econòmica.

-Diu que l’estació no ha costat sous públics, però l’empresa concessionària demana una indemnització de 50 milions d’euros.
-L’empresa vol crear alarmisme. Aquesta quantitat de 50 milions és molt discutible i ja es veurà als tribunals. En qualsevol cas, ja dic que no són 50 milions ni de lluny.

-Portar el tema als tribunals és una moneda a l’aire perquè una sentència adversa pot deixar al Consell en una situació molt delicada. Vostès han valorat aquest risc?
-M’he plantejat el desgast que ens pot comportar aquest tema, però a la política no hem de ser porucs. Consideram que la tramitació de l’estació no ha estat correcte i perquè això ho hem portat als tribunals.

-Parla vostè que la sortida és temporal, però ja sap que la justícia és lenta i que això pot comportar que l’estació estigui buida tres o quatre anys…
-Sí, és lenta, però així és com estam. Naltros no podem anar en contra els nostres propis actes: hem de ser coherents amb els nostres arguments i per això hem de sortir de l’estació. Ara no es produeix l’escenari d’una negociació perquè tot està judicialitzat, però no renunciem a que aquesta estació es pugi utilitzar una vegada s’arregli el tema.

-Se l’acusa de tenir una relació d’amistat íntima amb l’empresa transportista Vilàs, que s’ha oposat a l’ús de l’estació. De fet, vostè va treballar a la policlínica de Vilàs.
-Això és un plantejament ridícul que ens demostra quin nivell d’oposició ens fa el PSOE. La llei és molt clara i estipula què són relacions laborals i què són amistats íntimes. Jo he tingut relacions laborals amb aquesta empresa, és públic i notori, però l’oposició sembla que no sap distingir entre una cosa i una altra. En qualsevol cas, ja hem demanat un informe als serveis jurídics i comunicarem els resultats.

Els comptes del Consell i la privatització de la gestió de serveis públics 

-Vostè insisteix molt en l’escenari que es van trobar al 2011.
-La situació era desoladora econòmicament. S’havien gastat sous que no es tenien, havia factures dins els calaixos no reconegudes i les entitats instrumentals, sobretot la Fundació Turística i Consorci Sociosanitari estaven en una situació administrativament molt dolenta, no tenien comptabilitat. El llast que ens vam trobar era molt important i jo puc garantir que, sigui qui sigui qui vingui després, no trobarà aquest problema. Deixaré el Consell sense deute i amb el pagament a proveïdors en el termini que marca la llei.

-Però Tarrés ha recordat que quan ell va arribar al 2007 la situació tampoc era idíl·lica i que, de fet, va haver de patir el llast econòmic que van deixar les carreteres.
-Es veritat que ara ha canviat l’escenari i que una nova Llei [la d’estabilitat Pressupostària] impedeix que les administracions vagin passant deute d’un any per altre, però que aquest sistema era l’habitual durant els anys anteriors i en això tenen part de raó. Però el PSOE va rebassar aquest límit perquè la quantitat de deute que ens vam trobar, a base d’ingressos ficticis i inflats, no era factible ni viable. No es pot dur una administració així.

-Parlem de la radioteràpia. Partint de la base que el sol fet que tinguem radioteràpia a Can Misses ja és un èxit, el que ha generat dubtes és el seu model de gestió. Si de les poques coses que funcionen bé a Espanya és la sanitat pública, perquè es privatitza la radioteràpia? Perquè aquesta manca de fe en la sanitat pública? [Pocs dies després de l’entrevista es va saber que també es privatitzava la gestió de les residències]

-No és manca de fe en la sanitat pública. Hi ha un concepte que s’ha de clarificar: el que s’ha triat és, dins la gestió pública, un model que és la externalització, una opció que no tindrà cap repercusió sobre l’usuari. A la presentació d’aquest servei vam dur aquí al cap de radioteràpia de Son Espases i ell és qui coordinarà la qualitat del servei. No hem de demonitzar un model de gestió que també s’aplica a les Comunitats Autònomes on governa el PSOE i que funciona bé. I puc garantir que el Consell serà molt exigent amb la qualitat del servei.

-Les residències que s’encarreguen de la dependència passen a dependre del Govern Balear. L’oposició l’acusa d’haver fracassat per no poder mantenir la seva gestió.
-La realitat és que el Govern Balear sempre ha estat al damunt de la gestió de les residències perquè és qui paga. El PSOE el que hauria d’haver fet és aconseguir un bon finançament de les residències, cosa que no va ser així, i era el Consell qui havia d’assumir la diferència entre el cost real i el cost subvencionat. Ara el Govern pagarà la dependència però el Consell no es desvincula de les residències, al contrari, hi estarem pendents a través d’una comissió de control.

A més, farem un projecte en el que intentarem interrelacionar l’assistència domiciliària, les residències, el sociosanitari, l’hospital… és un projecte perfecte si podem dur-lo endavant i en el que estic implicat personalment.

-Patir una severa dependència o una malaltia mental et marca la vida, però patir aquesta situació a Eivissa és un doble problema. En un futur, aquestes persones a Eivissa tindran les mateixes oportunitats i la mateixa qualitat assistencial que tenen a Mallorca o a la Península? En quin moment deixaran de ser ciutadans de segona?
-Estam treballant per això. No podem donar respostes socials sense assegurar la qualitat asistencial, i per garantir-ho hem de tenir primer una estructura de Consell sòlida i econòmicament viable. Estam estudiant fórmules, veurem si ho podram aconseguir. Així i tot, reconec que hi ha una falta de recursos en salut mental i crec que l’apertura del nou hospital donarà sortida a aquesta situació.

-Vostè té la consciència que aquesta crisi està provocant una societat més injusta?
-La societat ha estat injusta sempre. Ojalà es pogués canviar i poder fer un repartiment més just, però vivim dins un context europeu on les coses funcionen d’una forma que a alguns no ens pot agradar, però són els paràmetres que et donen i en el que has de funcionar. Quina és la nostra funció, a la nostra modesta escala? Intentar que la institució funcioni, pagar quan hem de pagar, ser justos amb les associacions que fan feina, i fer el nostre petit esforç per intentar que les coses siguin correctes.

Bauzá i l’actual PP balear 

-Tinc la impressió, potser m’equivoqui, que l’actual PP balear ha perdut l’ànima regionalista i està derivant cap un neonacionalisme espanyol. Comparteix aquest anàlisi? Es troba còmode en aquest escenari?
-Primer he de dir que jo estic dins la direcció del partit. Després, que jo m’he d’adaptar a les directrius que ens arriben del Govern i del partit. Jo sé quina és la societat que està recolzant al PP a Eivissa i he de ser conseqüent. Hem de continuar mantenint la base regionalista. Les directrius del partit poden ser unes, però jo m’he d’adaptar al meu electorat.

-Ho dic perquè al Congrés de l’any 2010 en el que el PP havia de decidir entre Bauzá i Delgado, l’escenari era que Delgado representava el sector nacionalista espanyol i Bauzá l’ànima regionalista, però després hem vist que potser Bauzà i Delgado no ens diferenciaven gaire.
-Jo no sé què hauria passat si hagués guanyat Delgado ni quines diferències haurien hagut en el partit. El que sí puc dir és que tenim unes directrius de Bauzá i que són respetades pel PP d’Eivissa, però aquestes directrius s’han d’adaptar a la realitat eivissenca.

-L’expresident del PP d’Eivissa, José Juan Cardona, està a la presó per corrupció. Aquests comportaments es poden tornar a repetir?
-Jo no puc parlar per ningú. Sempre he pensat que la política és el reflex de la societat i a vegades reprodueix els seus vicis. Els polítics tenim una proximitat als sous públics que es pot convertir en una temptació, i això ens obliga a ser estrictes i tenir mà dura amb aquests comportaments. No hem de baixar la guàrdia i hem de ser conscients que els ciutadans ens miren amb lupa. Les enquestes demostren que els polítics hem perdut credibilitat i hem de lluitar per recuperar-la.

-El fet que en moltes ocasions els implicats en casos de corrupció siguin companys de partit, gent a qui es coneix de fa molt temps, pot provocar que seguin tebis a l’hora d’actuar contra certs comportaments?
-Ja he dit que s’ha de ser molt estricte, però quan es parla d’un polític ‘imputat’ crec que s’ha d’anar amb molta precaució perquè una persona imputada vol dir que està citada, però no s’han de fer judicis de valor prematurs. A vegades se’ns demana que crítiquem a una persona pel sol fet d’estar imputat, i això no és just.

-Què és més difícil, presidir el Consell o presidir el PP d’Eivissa?
-Són molt difícils les dues coses. El Consell ho és pels motius que ja he comentat abans; pel que fa al PP, vam sortir d’unes eleccions internes i he de convèncer amb la teva gestió de partit a tothom. Jo estic fent l’impossible perque el PP es mantingui unit com una pinya.

-Perquè va entrar dins el PP?
-Va ser l’any 1987 i era perquè la base social del PP m’atreia i les línies ideològiques en aquell temps també eren atractives. A més, em va donar l’oportunitat de poder fer feina des de la conselleria de Sanitat.

-Com defineix els principis del PP?
-En aquella època veia al PP com una formació molt arrelada a la població eivissenca, molta gent era militant. i sempre he pensat que si s’ha de fer un canvi social és millor fer-ho des de dins, canviant normes i plantejaments des de dins, i adaptant el partit als nous temps.