Intempèrie
Aquesta nit he dormit dempeus. Fora, al costat d’uns pins. Dret, o gairebé, perquè he de reconèixer que m’ha servit de suport una paret de pedra que hi ha darrera ca meva, allà baix d’uns pins. El meu cos ha aprofitat aquesta paret fent una lleugera reverència cap a Ponent; he calculat un angle d’inclinació d’uns vuitanta o, com a molt, setanta graus. Així he dormit tota la nit, amb petites modificacions, clar. Penso que era ja mitjanit passada, quan el meu coll ha començat a cedir i, amb molta parsimònia, ha anat deixant caure el cap sobre el meu costat dret. L’operació s’ha allargat uns minuts, fins que el cap ha descansat sobre una de les lloses superiors, plana com una mà. Reposant sobre una orella he deixat l’altra oberta al cel, horitzontal. No plovia, però aquesta orella, l’esquerra, estesa com un plat, ha recollit la rosada, actuant com a regulador tèrmic i abeurador per a les rates. La resta del cos no ha patit gaires modificacions. Bé, sí, els genolls han estat a punt de cedir en un parell d’ocasions, però he reaccionat ràpid, encara que inconscient, per recuperar la posició i no caure. No era la primera vegada que ho intentava, això de dormir a la intempèrie, però sí que ha estat la primera que no em desperto al terra. Ho he aconseguit. He obert els ulls amb les primeres clarors del dia, quan una cadernera sense maquillatge, també és possible que fos un teulat, s’ha posat sobre el meu nas. Molt poc a poc, no tenia cap pressa, he anat recuperant la posició. Primer el cap, tal com l’he tornat al lloc, l’aigua acumulada al cau de l’orella ha baixat pel meu coll, descobert i gelat, ha regalimat fins al melic, crec que no ha continuat, però m’ha servit per despertar i començar a agafar consciència del que havia aconseguit. Sí, avui he dormit dempeus. Ara vaig a fregir-me un parell d’ous i a torrar un tros de botifarró damunt dels carbons, dos gots de vi i a intentar passar el diumenge amb il·lusió i un bon foc, si pot ser, sinó no. Avui, ho tinc molt clar, estic una mica més entrenat pel que ens ve amb les polítiques d’aquest govern de fills de putes que tenim damunt d’aquesta merda d’Estat anomenat Espanya. És cert, s’ha de dir: He dormit malament. Però ara m’he quedat molt a gust, crec.