@D.V./ L’any 2013 s’ha caracteritzat per una creixent crispació de la vida política a les Balears i, sens dubte, un dels conflictes que més ha atiat aquest foc ha estat el derivat de la nova política lingüística del Govern, que ha decidit fer taula rasa del consens que tant PP com PSOE havia arribat des de l’era Cañellas. Bauzá va anunciar que si arribava al poder acabaria amb l’actual model lingüístic a les escoles i, encara que molts pensaven que era una estratègia per guanyar-se el suport de certs lobbis i grups mediàtics mallorquins com el Círculo Balear, i que tan aviat arribés al Consolat de Mar Bauzá tornaria el consens lingüístic, el cert és que el president balear ha complert la seva promesa electoral i ha iniciat una profunda reforma lingüística.
Aquesta nova era es resumeix en tres lletres: TIL (Tractament Integrat de Llengües), amb el que s’introdueix la llengua anglesa en àrees no lingüístiques en detriment del català, i equilibrant la presència de les tres llengües -català, castellà i anglès-. En aquest primer curs, el TIL s’aplica només a 1er, 3er i 5è de Primària i 1er d’ESO i, com era previsible, ha arribat envoltat de controvèrsia. Els seus detractors consideren que amb només un nivell de B2 -l’equivalent a First Certificate- no es poden donar classes en anglès en condicions, que el nivell dels continguts han baixat per adaptar-los al nou idioma, que no s’ha preparat prou al professorat per aquest canvi, que la Conselleria ha denegat sistemàticament els projectes lingüístics que presentaven els centres escolars que intentaven adaptar el TIL a la seva realitat i que, en definitiva, l’objectiu del TIL no és que els al·lots aprenguin anglès sinó una mera excusa per treure espai al català de les aules.
Evidentment, des del Govern els arguments són completament diferents, i s’ha insistit en tot moment que el propòsit del TIL és millorar les capacitats d’anglès dels escolars per preparar-los adequadament a un entorn laboral cada cop més complicat i exigent.
L’aplicació del TIL va viure dos moments crítics: el primer, quan a l’estiu la conselleria d’Educació va expedientar a tres directors d’escola menorquins perquè van decidir aplicar els projectes lingüístics aprovats pels consells escolars sense atendre les consideracions dels tècnics de la conselleria; el segon, quan el TSJ va decidir suspendre l’aplicació del TIL perquè va considerar que mancava preparació i temps per poder aplicar la normativa amb garanties. El Govern va decidir saltar-se als tribunals i, una hora i mitja després, aprovava l’aplicació del TIL per Decret-Llei.
El divorci entre Govern i comunitat educativa era total i es va traduir en una vaga absolutament inèdita perquè era indefinida i, de fet, es va estendre durant tres setmanes. Entre el 16 de setembre i el 4 d’octubre les classes van aturar-se i, a les Pitiüses, la vaga va tenir un amplíssim seguiment tot i que, a mesura que avançaven les setmanes, el desgast dels docents era cada vegada més evident. El moment de màxim paroxisme de les protestes es va produir el 29 de setembre quan una gran manifestació de 7.000 persones a Eivissa, 500 a Formentera, i 90.000 a Palma de Mallorca, visualitzaven la profunditat i la magnitud del malestar.
Tot i la protesta, el Govern no va cedir ni un sol centímetre, les negociacions van ser infructuoses i la vaga va finalitzar amb fracàs perquè no va aconseguir cap dels seus objectius. Això no obstant, el conflicte ha deixat moltes ferides obertes i la sensació que el Govern s’ha mantingut sord al clam d’una part molt significativa de la població. Aquest conflicte comportarà un desgast electoral pel PP? Això només ho sabrem a la primavera de 2015.