@D.V./ Els ciutadans de Balears suspenen als seus polítics, una valoració negativa que s’extén tant als polítics del Govern balear com als dels Consells Insulars. Segons una enquesta de la Fundació Gadeso realitzada durant aqiest mes de gener a partir de 900 mostres, el polític de les Illes Balears amb millor nota és el president del Consell Insular de Formentera, Jaume Ferrer, amb una puntuació de 3,3 sobre 10. El president del Consell eivissenc, Vicent Serra, suspén amb un 3, mentre que el president balear, José Ramón Bauzá, és castigat amb només un 2,4.
Els Consells Insulars, millor valorats que el Govern
Si ens fixem en les dades per illes, ens adonem de dos tendències: els ciutadans valoren molt pitjor al Govern balear que no el govern dels Consells Insulars; i la segona és que, tot i que els governs insulars són castigats amb valoracions negatives, l’oposició obté uns resultats encara pitjors.
Així, a Eivissa, els ciutadans puntuen la gestió del govern del Consell amb un 3, mentre que l’oposició obté un 2,9. Pel que fa als president, mentre que Vicent Serra és puntuat amb un 3, Xico Tarrés obté només un 2,8. A Formentera els resultats són una mica millors pel govern insular: la seva gestió és puntuada amb un 3,2 mentre que l’oposició rep 2,7. Per la seva banda, mentre el president Jaume Ferrer obté un 3,3 -puntuació rècord dins el paupèrrim nivell general- el portaveu de l’oposició, el popular José Manuel Alcaraz, rep un 2,7.
Si ens centrem en el Govern balear, comprovem que els ciutadans de les Balears el castiguen amb un suspens rotund: 2,5. No obstant, l’oposició té poc que celebrar perquè és castigada amb una valoració de 2,4. Pel que fa al president del Govern balear, José Ramón Bauzá obté un suspens categòric amb un 2,4, i és un dels membres pitjor valorats del seu govern. La portaveu socialista Francina Armengol obté un 2,5 mentre que Biel Barceló de la formació MÉS rep un 2,6.
El conseller pitjor valorat amb diferència del Govern és la consellera d’Educació Joana Maria Camps, molt tocada per la polèmica del TIL i que obté una puntuació que podria considerar-se com un rècord negatiu: 1,5 sobre 10. Els consellers millors valorats són els d’Agricultura i Medi Ambient, Gabriel Company, amb un 2,6, i el d’Hisenda, l’eivissenc Marí Bosó, amb un 2,6, encara que en aquest darrer cas només un 19% dels enquestats el reconeix conèixer.
La política balear no interessa
Si desoladora és la valoració que es fa dels polítics, més encara és la que realitzen els enquestats sobre la política balear. Així, un 54% assegura que la situació política actual a les illes és molt dolenta i un 28% la qualifica de dolenta; el 14% la considera regular i només un 4% la qualifica de bona o molt bona. El futur tampoc sembla oferir gaires motius d’esperança i el 49% dels ciutadans auguren que a mitjà termini la situació serà igual i el 39% que serà pitjor.
El clímax d’aquesta desafecció arriba quan es pregunta als ciutadans sobre quines són les institucions que li generen més confiança. Totes obtenen un suspens, cap institució obté ni tan sols un aprovat just i la institució més valorada -les forces de seguretat- s’han de conformar amb un 4,3 sobre 10. Els governs obtenen una puntuació de 2,6, els partits polítics de 2,4, i els pitjors valorats són els bancs (1,6) seguits de la patronal (1,9) i l’església (2,1).
Finalment, l’enquesta constata que la política balear i les decisions que es prenen al seu Parlament encara són vistes com molt llunyanes per la població, que segueix més atentament la política local i de les seves illes i que no aconsegueix identificar-se amb l’etiqueta balear. Així, el 34% dels enquestat admet que el seu grau d’interès en la política balear és nul, i el 31% el qualifica de baix. Pel que fa al seu nivell d’informació de la política balear, el 74% el qualifica de baix i nul. Només un 15% dels preguntats admet seguir amb interès la política balear.
