@D.V./ La trajectòria de Vicent Marí Torres està íntimament lligada a l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu. L’actual alcalde va entrar al consistori l’any 1992 com interventor i coneix, probablement, fins l’últim paper que estigui a l’últim calaix d’aquesta institució. De caràcter tranquil i formes molt educades, Marí també té el seu caràcter, com poden testificar tant els regidors de l’oposició com els periodistes que hem assistit a algun dels plens municipals.
Alcalde de Santa Eulària des de 2007, Marí va ser un dels principals suports de Vicent Serra per presidir el PP eivissenc en el congrés de l’any 2012. Quan se li pregunta si ambiciona presidir el partit respon que les ambicions comencen i acaben en el seu poble i, de moment, no li ha anat malament: les urnes l’han recolzat i no és difícil trobar a votants d’esquerres que et parlin bé de l’alcalde de Santa Eulària -un cas, el de reconèixer els mèrits de l’adversari, bastant insòlit en aquest país-.
Amb Vicent Marí hem parlat d’alguns temes que li han provocat bastants maldecaps, com el pàrquing soterrat de la plaça de la Pau. També de com veu el PP, de les dissensions internes dins els populars, i de com hauria de moure’s el partit en aquest any preelectoral.
-El març de l’any passat, l’Ajuntament va decidir assumir la gestió del pàrquing soterrat del passeig de la Pau pels incompliments de l’empresa constructora. Com valora aquest darrer any en el que heu gestionat directament el pàrquing?
-El pàrquing va ser una concessió que va treure l’ajuntament a 75 anys, en el que una empresa privada ha posat tot el finançament, l’ha construït i l’ha gestionat. Com a conseqüència de la crisi, l’empresa concessionària ha tingut dificultats per completar la construcció i la gestió del dia a dia: a causa dels incompliments contractuals, l’Ajuntament es va veure amb la necessitat de preservar aquest servei públic i, per tant, va segrestar la concessió per un màxim de tres anys a càrrec del concessionari.
-Quines conseqüències econòmiques ha comportat a les finances públiques aquesta situació?
-Les millores que faltaven per acabar el pàrquing -per exemple, un transformador- l’estem pagant amb càrrec a la fiança que té dipositada la concessionària. Per tant, no està costant res als contribuents.
La gestió del pàrquing soterrat no està costant res als contribuents
-A Eivissa hem vist problemes amb aquest pàrquing, amb la concessionària de Can Coix, amb les constructores de Sa Bodega i de la residència de Sant Antoni. Tant complicat és trobar una empresa seriosa i de confiança?
-En aquest cas es tracta d’un problema financer derivat de la crisi econòmica. Les previsions que l’empresa concessionària tenia sobre l’ús de l’aparcament no s’han complert, i amb la crisi financera no han pogut obtenir crèdit per aguantar la situació, fer inversions o refinançar el deute.
-Al darrer ple del consistori es va aprovar crear una comissió per decidir com es gestionarà l’aigua. Perquè s’ha optat per aquesta decisió?
-És un exercici de transparència. La manera en que es gestioni l’aigua comprometrà al Consistori durant els propers 25 anys, i volem prendre aquesta mesura de la manera més clara i consensuada possible entre tots els grups polítics. Decidirem si la gestió de l’aigua és indirecta -com ara- mixta o directa, potser no serà possible arribar a un consens però almenys tots tindrem la informació i podrem opinar.
S’ha de dir que a Santa Eulària tenim la sort de comptar amb molts aqüífers i que el subministrament de l’aigua es presta amb garanties. però s’ha d’intentar millorar i oferir el servei amb qualitat i al millor preu.
Les inversions en la dessaladora i la depuradora arribaran, tard o prompte
-Fa un parell de mesos el diputat Enrique Fajarnés va assegurar que gràcies a una esmena en els Pressupostos Generals de l’Estat, es destinarien 12 milions d’euros a la depuradora de Santa Eulària. Posteriorment, l’oposició va assegurar que aquests sous no estaven garantits i que només eren una declaració d’intencions. Quan creu que es podran posar en servei, tant la dessaladora com la depuradora?
-Totes dues inversions depenen del Govern central, i fa falta finançament i pressupost per poder-les acabar. Vivim moments econòmics difícils però estic segur que, més tard o més prompte, aquest problema es resoldrà. Evidentment, volem també que s’acabin amb càrrec al Pressupost General de l’Estat i que no repercuteixin a la butxaca del ciutadà. No és fàcil, és un tema molt complex, però estem intentant solucionar-ho.
-Però les inversions arribaran enguany o no?
-[Amb un somriure] Més tard o més prompte, és l’únic que puc dir.
-La crisi econòmica ha afectat sobretot a la classe mitja que és, precisament, el target turístic de Santa Eulària, que sempre ha apostat pel turisme familiar. Ha patit Santa Eulària especialment la crisi?
-L’estem notant, especialment en el consum en l’oferta complementària: les famílies disposen de menys recursos econòmics i gasten menys. Però Santa Eulària té clar quin és el seu model i no el canviarem: seguirem apostant pel turisme familiar, el turisme tranquil, el turisme de qualitat. Ens hem posicionat en aquest sector de mercat i el volem millorar i potenciar: obrir-nos a nous mercats però centrats sempre en els turistes que volen tenir unes vacances tranquil·les.
Un partit és un grup heterogeni, però les discussions s’han d’arreglar a casa
-L’any 2012 el PP d’Eivissa va celebrar el seu congrés, que va guanyar Vicent Serra [Vicent Marí era un dels principals suports de la candidatura de Serra], i que va evidenciar certes tensions internes dins el partit. Ara les aigües estan calmades… però creu que és una calma provisional? En el cas que es produeixi un resultat electoral advers, tornaran les tensions?
-Un partit és un grup heterogeni. No hi ha un pensament únic, hi han opinions molt diverses… però és important que les divergències es resolguin internament i no donar una imatge pública de desunió. Va haver un congrés amb dos candidats que va ser un exercici de democràcia. Havien dues corrents, dues maneres diferents de portar el partit… perfecte! Però al dia següent del congrés les diferències s’aparquen i hem de posar-nos a fer feina. Pot haver algun enfrontament personal, com a totes les famílies, però jo no tinc cap problema amb ningú del partit. Puc dir que em duc bé amb tothom.
-Què ha de fer el PP si vol continuar sent el partit més votat a Eivissa?
-El PP d’Eivissa ha de defensar els interessos d’Eivissa. El PP és un partit d’àmbit nacional i el seu futur a Eivissa passa per defendre els interessos de l’illa i dels eivissencs, i això ho hem de fer a Mallorca i a Madrid.
S’ha de votar en favor d’Eivissa, sense tenir por a caure en contradiccions amb el partit
-Això implica donar llibertat de vot als diputats eivissencs en alguns casos?
-Algú pot pensar que això pot donar una imatge de contradicció interna. Crec que no hem de tenir por a caure en aquestes situacions si això suposa anar en favor d’Eivissa. Si una cosa és positiva per l’illa, ho hem de defendre. També he de dir que jo mai he tingut una instrucció ‘de dalt’ que ens digui: “fes això o allò”.
-Es pot produir aquesta situació amb el tema de les prospeccions petrolíferes…
-En el tema de les prospeccions està clar. Pot haver-hi un interès nacional a favor de les prospeccions, però l’interés dels eivissencs és en contra i farem el possible per evitar-les. Crec que s’evitaran: hi ha hagut una mobilitació social i política que farà que les prospeccions no vagin endavant.
-No creu que, fins ara, l’actuació dels diputats i senadors eivissencs a Madrid ha sigut molt tímida quan han hagut de defendre els interessos d’Eivissa?
-Això li hauria de preguntar a ells. Però les concessions es van atorgar quan governava el PSOE i, una vegada que s’ha firmat una autorització per Real Decret, no és fàcil revocar-ho: s’ha d’argumentar perquè es revoca i, si no es fa correctament un tribunal europeu podria donar la raó a la petroliera i tindríem prospeccions per decisió judicial. Hem d’evitar cometre errors.
Peatonalitzar significa evitar que el centre del poble quedi sense vida ni comerços
-El centre de Santa Eulària fa anys que està en obres. Quin poble quedarà quan s’acabin els treballs?
-Són unes obres que portem planificant des de fa temps. Vam començar amb la plaça Espanya, continuem amb s’Alamera i després prosseguirem fins la plaça del Canó. No és una obra aïllada sinó que forma part de la transformació i modernització de Santa Eularia. No és només el que es veu sinó el que no es veu: la infraestructura soterrada, les pluvials… També es potencia el casc urbà i històric, és bo pels residents -entorn més calmat, menys trànsit-, i pel visitant: centre peatonalitzat i amb més activitat comercial. És important que residents i turistes disfrutin del poble i s’animin a consumir i gastar, i que el gasto es quedi al poble.
-Està el comerç de Santa Eulària preparat per la proliferació de grans superfícies comercials?
-Estem assistint a una transformació de les costums dels turistes. Amb l’arribada de les grans superficies, el comerç té tendència a desplaçar-se a les afores dels cascs urbans. Les zones peatonals han de fer de tractor per evitar que es despoblin els centres urbans. Això és adaptar-se als nous temps, això és el que vam fer a Santa Gertrudis i el que estem fent a Santa Eulària i farem a Sant Carles, Jesús i Puig d’en Valls.
Si hagués de trïar un polític eivissenc, en Vicent seria sa meva primera elecció… i no, no som sa seva güela.
si ya hemos visto todos como ha defendido tagomago…