Opinió: Eivissa Centre i la campanya electoral de 2007; per David Ventura

@D.V./ Desconfio dels escàndols que sorgeixen just en plena campanya electoral. L’oportunisme d’utilitzar-los com una arma per alterar un resultat electoral fa que, d’entrada, me’ls miri amb escepticisme, com si tinguessin un pecat original que m’impedís creure en ells. En l’època de l’esclat d’Eivissa Centre (primavera de 2007) jo treballava a IB3 i vaig patir en primera persona aquell terratrèmol informatiu. Recordo que vaig sentir els fragments d’audio que en Roque López li havia enregistrat a Josep ‘Agustinet’ i, bé, eren paraules que descontextualitzades no significaven res, algunes frases tenien mala pinta, però qui ho havia de determinar era un jutge, evidentment.

El famós mp3 de Roque López va provocar eufòria en certs sectors i aquest personatge, que podria fer de guàrdia civil en una obra de teatre costumista -i que, no oblidem, va arribar a ser el líder del socialisme pitiús- fins i tot anava dient en entrevistes que pensava crear un nou partit per ‘refundar l’esquerra’ des de la ‘moral i l’honestedat’ i blablabla…

Recordo que l’any 2007 vaig seguir la campanya electoral del PP i vaig assistir a tots els seus mítings. El moment estel·lar era quan José Juan Cardona prenia la paraula i feia un monòleg molt agut i divertit -no li vull llevar mèrits- sobre les grabacions de Roque López, fent bromes sobre si en Tarrés havia dit allò o si n’Agustinet havia dit allò altre. En J.J.Cardona acabava sempre el discurs amb aquesta frase: “Naltros potser alguna vegada em ficat la pota, però mai em ficat la mà a la caixa”. Després de llegir els més de 500 folis de la seva sentència, en el que es registren tots els detalls del seu furor cleptòman i del seu saqueig quan era Conseller d’Indústria del Govern Balear, no puc més que meravellar-me de la doble moral d’aquest home.

Per això, crec que va ser de justícia poètica que la jugada sortís malament i que l’esquerra guanyés l’any 2007. I l’any 2011, desencantada per una gestió que no havia complert les expectatives generades, la ciutadania va decidir retornar la seva confiança al PP. I així és com han de ser les coses. Intentar governar el millor possible, intentar fer oposició de manera honesta i guanyar-se la confiança dels votants. Com Brian Clough, Paco Jémez i altres romàntics del futbol, crec que les coses que no s’aconsegueixen de manera honesta i decent, no es mereixen. Esperem que els nostres polítics estiguin per la labor.