@Noudiari · Ara Balears / Les crides a votar tancaren la campanya electoral més magra que s’ha viscut a les Illes Balears en els darrers temps. Els partits d’esquerres demanaren el vot per no validar les polítiques de retallades del PP i els populars el reclamaren per poder seguir el camí de la recuperació econòmica que, segons ells, s’està assolint a les Illes i a l’Estat. Acabà així una de les campanyes més desangelades. Queden enfora les grans campanyes d’un temps, amb pressupostos quantiosos i actes amb públic. Els partits no gasten com abans, perquè no poden i perquè consideren aquestes eleccions com ‘de segona’. Els electors també i, previsiblement, demà es batrà un nou rècord d’abstenció a Balears. Brussel·les encara cau enfora.
Sense mitjans ni recursos, la campanya ha passat gairebé desapercebuda per la ciutadania i en ella els debats locals o estatals han acabat tapant les qüestions europees. El rebuig a les prospeccions petrolíferes previstes a la Mediterrània i la reclamació de compensacions a la insularitat han estat de les poques proclames que s’han posat sobre la taula amb referències europees. I, malgrat la coincidència que a grans trets mantenen les diferents formacions, han generat debat i controvèrsia.
Però han estat les polèmiques d’àmbit domèstic les que han marcat la campanya, amb més intensitat encara després de la intervenció masclista del cap de cartell popular, Miguel Arias Cañete. Els candidats balears de PP i PSOE, Rosa Estaràs i Pere Joan Pons, han optat per mirar pel retrovisor. Estaràs recorrent constantment a “l’herència rebuda” pel PP dels socialistes José Luis Rodríguez Zapatero i Francesc Antich; i atribuint a la gestió del PP una “recuperació” econòmica que, segons ella, converteix Espanya en “l’Alemanya del sud”. Pons, que havia plantejat la campanya mirant cap endavant, ha acabat centrant-se a denunciar les “retallades” del PP i vinculant Estaràs amb el condemnat per corrupció Jaume Matas, president d’un Govern balear del qual ella era vicepresidenta.
La campanya de baixa intensitat, que l’esquerra atribueix al PP per no generar una reacció en contra de la seva gestió, s’intensifica a Balears pel poc pes poblacional que representa la comunitat autonòma en el conjunt estatal. Aquestes són unes eleccions amb circumscripció única i són molt pocs els vots que, proporcionalment, estan en joc a les Illes. Potser això explica que la número set del Partit Popular, Rosa Estaràs, sigui l’única candidata de les Illes que té un escó assegurat a l’eurocambra. La resta de candidats, també el socialista Pons, tenen poques opcions.
I potser per això, perquè Balears ‘pinta poc’, cap dels líders ni cap dels candidats dels dos partits grans a escala d’Estat, PP i PSOE, han passat per l’Arxipèlag durant la campanya. Els dirigents locals d’aquestes formacions s’han hagut de conformar amb la presència aïllada de càrrecs i candidats estatals de segona fila en actes de petit format. Esquerra ha estat l’única formació que ha comptat amb la presència del seu candidat, Josep Maria Terricabras, i del seu líder, Oriol Junqueras, protagonitzant un dels actes amb més públic d’aquesta campanya fins ahir, un dinar a Inca amb unes 300 persones.
Per acabar-ho d’adobar, la tercera força política de les Illes, la coalició MÉS, no es presenta a les eleccions de demà (demana el vot per a Esquerra i Primavera Europea), i El Pi de Jaume Font tampoc ha fet candidatura. L’absència dels eco-sobiranistes de MÉS, però, ha servit per visualitzar una disputa dins el segment de vot progressista entre Esquerra Unida i Esquerra Republicana per capitalitzar els descontents amb la gestió del PP i amb l’oposició del PSOE. Una competència que s’ha visualitzat en missatges i moviments dirigits a la comunitat educativa i que, en unes eleccions com les que es plantegen diumenge, podria comportar un desgast del bipartidisme.