@David Ventura/ Al meu pare sempre li va agradar molt Raffaela Carrá. Quedi dit que sempre ha estat molt enamorat de la meva mare però una cosa no treu l’altra i, en situacions de relaxada confiança, admetia que la Carrá… bé, la Carrá era punt i apart. Jo tindria 5 anys, a finals dels 70, i al Renault 8 de la meva família sonaven els cassettes ce ‘Grandes Éxitos’ com ‘Una mujer en el armario’, ‘Mama dame 100 pesetas porque a América me voy’, ‘Para hacer bien el amor hay que venir al Sur’ etc.
Per això, quan vaig llegir en el llibre d’Andrew Morton ‘Ladies of Spain’ que Juan Carlos I havia copulat aproximadament amb un miler de dones i, entre elles, amb Raffaela Carrá, immediatament vaig pensar en el meu pare, i en la diferència entre un ciutadà normal i l’autèntic mascle alfa de la tribu, aquell qui té dret sobre totes les femelles del ramat. En el seu llibre, Morton fa alguna referència a l’estratosfèrica vida sexual del monarca: comenta que, fins i tot, es sospita que ha tingut sexe amb la seva pròpia dona, una tal Sofia de Grecia.
Als darrers anys s’ha trencat el mur de silenci que sempre ha envoltat a Juan Carlos i el llibre de Morton n’és una prova. L’altra va ser el retorn dels famosos rumors de l’elefante blanco. Era un tema habitual a tots els llibres que durant al dècada dels 80 es van publicar sobre el cop d’Estat del 23-F: es comentava que el cervell del Cop d’Estat, el general Armada, home d’absoluta confiança del rei, havia decidit fer aquesta passa endavant perquè ‘algú des de dins’ havia donat el vist-i-plau al Cop i que, finalment, el va deixar a l’estacada. Aquest personatge misteriós, que formava part del moll de l’ós de l’Estat, algú amb molt poder, aquest senyor X, era l’ ‘elefante blanco‘.
La possibilitat que l’elefant blanc fos el mateix rei s’ha convertit en un secret sotto voce, en un rumor, una teoria, una possibilitat que algú vetlladament deixava anar, que durant dècades s’ha mantingut en secret i que ha tornat a emergir. Ho va insinuar Javier Cercas a ‘Anatomía de un instante’ i ho fa de manera molt més oberta Pilar Urbano al recent llibre ‘La gran desmemoria’. Una teoria que va ser recuperada amb cert sarcasme per Jordi Évole al seu ‘mockumentary’ sobre el 23-F. Probablement mai sabrem qui va ser aquell ‘elefante blanco’. Qui ens ho podria explicar, el general Armada, es va emportar el secret a la tomba.
Als darrers anys, la figura de Juan Carlos I s’ha degradat de manera aparatosa. Que a les seves estones lliures es dediqui a massacrar a bellíssims mamífers indefensos, provoca un rebuig que explica també l’evolució d’aquest país. Abans, a les festes patronals es llençaven cabres pel campanari. El país ha canviat, el rei crec que no gaire.
No li llevem mèrits. la Transició va ser un èxit i d’allò en vam sortir millor que com en vam entrar. Vam deixar una dictadura criminal i vam arribar a una democràcia amb limitacions, de baixa qualitat, dissenyada de dalt cap a baix, però que és molt millor que el règim anterior. Els polítics han tingut tres dècades per millorar i ampliar la democratització de la societat -entre ells, 20 anys de governs socialistes- i la gestió d’aquests polítics ha estat mediocre i deficient, contaminant la separació de poders, establint estructures clientelars, degradant el funcionament democràtic de les institucions. Ha estat culpa del rei? No.
Durant aquestes últimes dècades, Juan Carlos s’ha dedicat a fer el que fa un mascle alfa, caçar i copular. I aquestes activitats les ha acostumat a fer acompanyat de delinqüents i de pèssimes companyies. Aquella fotografia d’un safari acompanyat de Jaume Matas i de l’expresident de la patronal, Gerardo Díaz Ferran, il·lustra perfectament el tèrbol entorn del monarca. Realment, llocs com Porto Portals o La Moraleja no són gaire edificants -jo no criaria un fill en llocs tant extremadament corruptes-. I sembla que, pel que va apuntar en una ocasió el diari El Mundo, el rei també cobrava comissions. Sembla que quan anava de viatge a les dictadures àrabs acompanyat dels seus amics Florentino Pérez, Villar Mir o Emilio Botín, i s’aconseguien contractes com la construcció de l’AVE de La Meca a Medina, el rei s’emportava la seva part. Ja se sap, que és el millor embaixador de la Marca España. I que mentre el rei s’emportava les mordidas al món àrab, la seva estimada Corinna feia al mateix a les plutocràcies de l’Est d’Europa. En fi… no descobreixo res, són coses que s’han pogut llegir a Interviu i a El Mundo.
Ara que el físic no l’acompanya, el vell mascle alfa és substituït per un exemplar més jove. Novament, la sel·lecció natural. És el moment que la tribu aclami al seu nou mascle alfa. O, potser, també és l’hora que deixem de ser un ramat i ens convertim en societat. Està a la nostre mà.
Totalmente de acuerdo.
Molt bon article. Felicitats.
Como siempre David,
Perfecto!!!