@D.V./ “Eivissa i Formentera podrien produir tota l’energia que consumeixen només amb l’energia solar”. Aquesta frase no la diu cap utòpic ni cap militant ecologista. Són paraules de Jaime Ochogavía, Director General d’Indústria i Energia del Govern balear, que aquest divendres ha presentat a Eivissa el pla de desenvolupament d’energies renovables del Govern.
Segons Ochogavía, l’actual situació de les energies renovables a les Pitiüses és pràcticament inexistent i, per tant, es tracta de pràcticament començar de zero: “A Formentera el 2’90% de l’energia que es consumeix procedeix de renovables per l’existència d’un parc de 2 megavats. A Eivissa la xifra és pitjor encara: només un 0’32% de l’energia que es genera és neta”.
Les oportunitats de l’energia solar
Tot i liderar records negatius, Ochogavía considera que les Pitiüses tenen una gran potencialitat per liderar un sistema energètic basat en l’energia solar. Així, segons càlculs realitzats pel Govern, si s’establissin camps fotovoltaics sobre el 2’15% del sòl rústic d’Eivissa, seria suficient com per cobrir tot el consum energètic de l’illa 11 vegades: “Estic parlant del 2’15% del sòl sense comptar les àrees rústiques protegides, les ANEI o les zones boscoses. És una superfície de 134 kilòmetres quadrats, i podria generar un total de 8.909 GWh”.
En el cas de Formentera la despesa de territori seria més minsa encara: amb només un 1’11% del seu territori rústic no protegit ni boscós, un total de 32 kilòmetres quadrats, es podrien generar 2.024 GWh, el que cobriria la demanda energètica de Formentera multiplicada per 37. “És una aposta molt rentable. I no estic parlant d’un futur llunyà, estic parlant de passat demà, d’un futur immediat” comenta el Director General.
Segons Ochogavía, cal superar alguns esculls tecnològics com els de l’emmagatzematge de l’energia i de la continuïtat del subministrament energètic, més altres qüestions administratives. no obstant, el procés continua avançant i l’informe d’actuació està sobre la taula del Consell Assessor d’Energia del Govern balear.
«Cal canviar la forma en que gastem energia»
Aquesta presentació s’ha produït dins el marc de les xerrades ‘Energia i canvi climàtic’ que s’han realitzat al saló de Plens del Consell Insular d’Eivissa, i en la que el físic del CSIC Jordi Solé ha exposat la necessitat de plantejar-se una transició a un nou model energètic.
Solé ha explicat que cal acabar amb la dependència que les infraestructures bàsiques tenen dels combustibles fòssils, i ha posat diversos exemples: “La principal despesa de combustibles fòssils es produeix per la distribució d’aliments i el subministrament d’aigua”. A la seva exposició ha emfatitzat que l’aposta per les energies renovables també ha de comportar un canvi en la forma d’emprar l’energia: “Les renovables no són suficients per mantenir aquest ritme de despesa. Cal canviar la forma en la que consumim energia”.
Segons Solé, per entendre aquest problema cal partir d’una idea bàsica: “Vivim en un món limitat i els seus recursos també ho són”. “Hem de superar també el mite de que la tecnologia ho pot resoldre tot” ha comentat durant l’exposició, que ha finalitzat amb un missatge esperançador, i que es concentra en el concepte de ‘resiliència’: “És la capacitat que té un ecosistema per mantenir-se estable i recuperar-se de perturbacions”.
En cas de no canviar aquesta via, Solé ha recordat les conseqüències climàtiques i el seus efectes sobre el turisme: “Augment de la línia de la costa, augment de tempestes severes, increment de les onades de calor i les torrentades, descens de la qualitat de l’aigua potables i canvis en els ecosistemes amb l’aparició d’espècies invasores”.