@Noudiari · Ara Balears / La pressió al president José Ramón Bauzá perquè es reuneixi amb els docents creix cada dia que passa. A les crides que li han fet ja diversos sectors polítics, socials i econòmics de la Comunitat Autònoma se suma ara la de tres destacats membres d’anteriors governs del Partit Popular, que han demanat una audiència urgent a Bauzá. Jaume Cladera, exconseller de Turisme; Cristòfol Soler, expresident del Govern, i Joan Huguet, que va ser vicepresident autonòmic i president del Parlament i del PP balear, han demanat una trobada al cap de l’Executiu per expressar-li la seva profunda preocupació per la situació a la qual s’ha arribat amb la comunitat educativa.
Els exmandataris populars han visitat recentment Jaume Sastre, en vaga de fam des de fa 37 dies, i han constatat el seu delicat estat de salut. Cladera, Soler i Huguet consideren que Bauzá no pot mirar cap a un altre costat davant aquesta realitat i que ha d’establir les bases per reprendre el diàleg, tal com li demana la comunitat educativa.
En cap cas, aquests exmembres del Govern no pretenen canviar la posició de Bauzá respecte del fons de la qüestió, però consideren que és personalment el president del Govern qui s’ha de responsabilitzar que les negociacions es reprenguin i es trobi una sortida al conflicte educatiu, i, de manera urgent, a la vaga de fam de Sastre. Una vaga de fam que el docent té l’objectiu de mantenir fins que el president no dialogui amb els representants de la comunitat educativa.
La sol·licitud d’audiència va ser tramesa per correu electrònic dia 10 i el mateix dia varen rebre la confirmació de la sol·licitud des de la Secretaria de Protocol. Tot i això, la portaveu del Govern, Núria Riera, assegurà ahir que no tenia constància d’aquest escrit, però donà per fet que la reunió tindria lloc tan aviat com fos possible. Allò que no va aclarir és si seria el president Bauzá qui els rebria o si ho faria la consellera d’Educació, Joana Maria Camps.
Camps és la interlocutora
Després del Consell de Govern, Riera insistí en el discurs que fins ara ha mantingut l’Executiu i recalcà que en les qüestions relatives a l’ensenyament, la interlocutora és la Conselleria d’Educació. La portaveu recalcà que el fòrum “legítim” on s’ha de negociar l’aplicació del TIL és la Mesa Sectorial d’Educació i no una reunió amb el president. I va tornar a dir que el Govern “no ha deixat de dialogar i de negociar tots els aspectes en els quals fa feina”, també en l’àmbit educatiu.
La portaveu assegurà que respecta la decisió dels representants de la comunitat educativa de presentar recursos davant el Tribunal Superior de Justícia per aturar l’aplicació del Tractament Integrat de Llengües (TIL). Però defensà que el TIL s’està aplicant sense deixar de convocar meses de negociació i, segons ella, els resultats acadèmics “demostren que l’aplicació està sent correcta”.
Riera també va fer una crida al “sentit comú” perquè el docent Jaume Sastre “abandoni” la vaga de fam i utilitzi els mecanismes de negociació establerts. Segons ella, a través de la Conselleria i de la seva responsable, Joana Maria Camps, és possible negociar i arribar a acords per “avançar” en l’aplicació del trilingüisme als centres educatius amb el “major consens possible”.
37 dies de vaga i continua
Sastre informà ahir que, després de consultar-ho amb els metges i la família, continua la vaga de fam. En el 37è dia de dijuni, el docent va rebre la visita del president fundador d’Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, que li va fer arribar la solidaritat d’aquesta entitat. Precisament dos dels tres exmandataris del PP que demanen l’audiència, Soler i Huguet, visitaren Sastre dijous. Tot i que, juntament amb Cladera, lideren la petició a Bauzá, més excàrrecs vinculats al PP s’hi han volgut sumar, com l’exconseller de Cultura Tomeu Vidal i altres que prefereixen que no es faci públic el seu nom. Fa només uns dies, Huguet signà una anàlisi dels resultats de les europees, que lliurà al seu partit, on estableix una vinculació clara entre la pèrdua de vots que ha patit el PP a les Illes (uns 38.000 sufragis) i la seva situació d’aïllament social. Arriba a la conclusió que sense diàleg, sobretot amb la comunitat educativa, es redueixen significativament les possibilitats que els populars puguin governar després de les eleccions autonòmiques, previstes per al maig de l’any que ve.