@D.V./ En una democràcia la pluralitat de la premsa és un reflex de la pluralitat de la societat. Un axioma que demostra l’estat d’involució democràtica que està patint aquest país. Fent una ullada a les grans capçaleres nacionals de la premsa escrita, constatem que les diferències ideològiques són mínimes i que existeix una unanimitat pràcticament absoluta en donar suport a l’actual status quo polític i econòmic. La premsa s’ha convertit en una màquina vertical de generar consensos, de dalt a baix, amb l’únic propòsit de silenciar el disens.
Pensava tot això dijous passat, quan realitzava una enquesta de carrer i una crònica sobre la manera com la ciutadania vivia el moment històric de la coronació de Felip VI. Vaig constatar amb tota cruesa el relat oficial està donant l’esquena a la realitat ‘real’. El país que ens mostren els mitjans de comunicació massius és el d’una societat il·lusionada, agraïda i entusiasta amb la institució monàrquica. Una ficció que no es correspon amb la petita part del país amb la qual jo vaig contactar.
Dijous passat vaig parlar amb 35 ciutadans -aproximadament- que vaig abordar a diversos bars i cafeteries de Sant Antoni i de Vila. Evidentment, la meva enquesta no té cap rigor científic ni vocació totalitzadora… però em va permetre recollir reaccions d’hostilitat, indiferència, sarcasme… i nul sentiment monàrquic. Això és el que vaig percebre al carrer. I estic parlant de llocs amb poca tradició republicana com Vila i Sant Antoni, que no estava a Marinaleda o a una conca minera asturiana.
Una realitat invisible a les tertúlies mediàtiques, monopolitzades per individus que expressen una entusiasta adhesió a la causa borbònica. Un divorci entre societat mediàtica i societat real que s’accentuava fins a la parodia quan a la retransmissió televisiva se’ns deia que “milers de persones han sortit al carrer per aclamar als nous reis” mentre que les imatges ens oferien l’indefugible evidència: la comitiva real avançava pel centre de Madrid entre una indiferències absoluta. Mai la Gran Via havia ofert un aspecte tant desèrtic. Un paradoxa que arribava al paroxisme quan, en el seu discurs de proclamació, Felipe VI afirmava que “en aquest país plural i divers, tots hi tenim caiguda”, mentre que a l’exterior la policia identificava, prohibia el pas i practicava detencions a persones que havien comés l’horrible delicte de portar un pin amb la bandera republicana a la solapa.
Per tant, un avís a navegants. No facin gaire cas al que diguin els diaris o la televisió, i millor parin l’orella a la veu del carrer. S’acosten grans canvis i, com acostuma a passar, agafarà per sorpresa a tots aquells que només s’alimenten de la informació oficial.
La veu del carrer …
De quin carrer ? Del que diu el que jo vull sentir o el contrari ?
El problema no és que una minoria ens colin un rei que la gran majoria no hem triat ni escollit. El problema de veritat és que els que fan possible això, és a dir, els 2 partits majoritaris, seran una altra volta els partits més votats a les properes eleccions.
Si els teus tertulians segueixen votant PSOE (m’imagin) o PP, els Borbons no tenen per què escoltar a ningú.
Si no fos així, i m’agradaria molt, els «nous» poden modificar la Constitució i posar al Borbó al carrer.
Els Borbons no escoltaran al carrer ni falta els fa. Només escolten als que tenen poder. Molt més pràctic.
Salut DV,