@Noudiari · Ara Balears / Quasi en el temps de descompte del cas Nóos, la confessió del comptable de l’institut que dirigien Iñaki Urdangarin i Diego Torres ha donat l’estocada final al marit de la infanta Cristina i ha avalat les tesis del jutge Castro -i també del fiscal anticorrupció Pedro Horrach en aquest punt- que el tàndem format per Urdangarin i Torres va crear una teranyina de societats destinada a saquejar fons públics en el seu propi i particular benefici amb l’esquer del parentiu amb la Casa Reial i la falsa aparença d’entitat sense ànim de lucre de Nóos.
Els responsables polítics de Balears, el llavors president del Govern Jaume Matas (PP), i de València els entregaren fins a 5,9 milions d’euros públics. Tejeiro adverteix en la seva confessió allò que se sospitava: que els esdeveniments valien molt menys del que es pagà a Nóos. El jutge Castro citarà en breu Tejeiro perquè ratifiqui aquestes revelacions davant ell i les parts personades.
La confessió de Marco Antonio Tejeiro, cunyat de Diego Torres, no fa cap menció a la infanta Cristina, però les seves explicacions sobre com es creà l’entramat de societats lligades a Nóos i el seu funcionament alimenta la teoria del jutge Castro que la societat Aizoon (que tenen al 50% Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina) fou creada amb la intenció de defraudar. Ara bé, cal situar aquesta confessió en el lloc que li correspon i què cerca: un imputat en el cas Nóos que, col·laborant amb la justícia, vol sortir-ne de la millor manera possible per als seus interessos. La seva confessió serà ben recompensada en l’escrit d’acusació del fiscal. No pareix que variï la situació de la infanta, perquè si bé reforça la tesi de Castro que Aizoon va néixer per delinquir, no aporta res que desmunti les tesis del fiscal i de la defensa de Cristina de Borbó en el sentit que ella era absolutament aliena a tot allò que es feia amb Aizoon i no en té cap responsabilitat.
El relat que fa el comptable de Nóos -que assegura que ell, en participar-hi, complia les ordres de Torres i Urdangarin- dibuixa clarament la trama creada per drenar els fons públics rebuts irregularment.
El duc i Torres, al davant de tot
El grup Nóos, segons explica el comptable, estava integrat per l’Institut Nóos, Nóos Consultoria Estratègica, Virtual SL, Intuit SL, Shiriaimasu i Aizoon, entitats que, segons Tejeiro, actuaven com una de sola. Torres i Urdangarin estaven al capdavant del grup. “Eren els caps, tenien un absolut control i el poder de decisió en el grup”, explica. Mentre que Aizoon era la societat creada per Urdangarin amb la seva esposa, les altres societats eren les que formà Torres amb la seva esposa. Els empleats feien feina indistintament per totes les societats i hi havia treballadors “simulats” per obtenir beneficis fiscals.
Revela el comptable que l’activitat de Nóos se centrà quasi únicament en els Illes Balears Forum i en els Valencia Summit. Per aquests esdeveniments es reberen fons públics de Balears i València, “que s’acabaren repartint i distribuint entre Torres i Urdangarin”. I com ho feren? El comptable corrobora, un altre cop, el que se sospitava: es giraren i creuaren factures de les societats pantalla de Torres i Urdangarin (entre les quals Aizoon). Es tractava d’unes factures que no responien a cap servei concret, sinó que simplement tenien l’objectiu de repartir equitativament entre Torres i Urdangarin els guanys de Nóos, drenant-los cap a les seves societats.
A més a més, es tractava d’uns ingressos públics “inflats”. Tejeiro ho diu clarament: “Tant en el cas dels Illes Balears Forum com en els Valencia Summit, el cost real de l’ organització fou notablement inferior a l’import rebut dels organismes públics”. Constituïen el principal volum d’ingressos de Nóos.
I, per si a algú encara li quedava algun dubte, Tejeiro ho aclareix. Nóos es valia de la seva forma jurídica “d’entiat sense ànim de lucre” per aconseguir els convenis amb les entitats públiques i, després, actuar com una mercantil amb beneficis per a Torres i Urdangarin.
Els polítics, qüestionats
Tampoc queden en bon lloc els “responsables polítics”. Tejeiro no n’esmenta cap, ni balear ni valencià, però hauran d’estar preparats pel que pugui afegir en la declaració que haurà de fer davant Castro.
D’entrada, Tejeiro ja ha confirmat que les administracions balears i valencianes pagaren més del que costaven els serveis i que es començà a fer-hi feina fins i tot abans de les firmes dels respectius convenis. Ho feren per les “bones perspectives” que anunciaren Urdangarin i Torres després de parlar amb els polítics. També indica que mai es feren pressupostos detallats i analítics per presentar a les administracions de Balears i València en relació al seu cost real, i que fins i tot hi hagué problemes per cobrar part del segon Illes Balears Forum perquè no es realitzaren serveis compromesos. El comptable no sap res dels 380.000 euros que es cobraren pels Jocs Europeus de València que no es feren i aunta que Torres li ordenà enviar unes factures a la Generalitat que no els foren pagades, entre les quals n’hi ha una d’Aizoon.
La confessió del comptable, que es formalitza en un escrit remès a Anticorrupció i que ahir el fiscal Pedro Horrach traslladà en persona al jutge José Castro, també revela que el marit de la infanta mai deixà de treballar amb el seu soci, Diego Torres, en els negocis, ni tan sols després que, el 2006, la Casa Reial recomanàs als ducs de Palma que deixassin Nóos per contractar amb les administracions públiques. Segons Marco Antonio Tejeiro, Torres i Urdangarin continuaren col·laborant, com a mínim, fins a gener de 2008, data en què el comptable fou acomiadat.
De fet, Tejeiro vincula Urdangarin a la posterior creació de la Fundación Areté i la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social, que tenien la finalitat de desenvolupar esdeveniments del mateix caire que els de Nóos. Tejeiro fins i tot pega més al seu cunyat que a Urdangarin. Ho fa en parlar de les societats internacionals (amb seu a Belice i Regne Unit) que tenien la finalitat de desviar fons a l’estranger ocultant els beneficiaris i per obtenir tributacions més beneficioses que a Espanya. Diu que assistí a una reunió per crear-les per indicació de Torres i que no sap si Urdangarin va utilitzar o crear alguna estructura fiduciària internacional.
