@Noudiari · Ara Balears / Coapa Balears, en representació de les Federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes (FAPA Formentera, FAPA Eivissa, FAPMA Menorca i FAPA Mallorca), com també en representació de les més de 270 associacions de pares i mares d’alumnes de les Illes federades, ha anunciat davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra l’ordre de desenvolupament del TIL. Així mateix, demana a la justícia la suspensió cautelar de la llei esmentada.
Aquesta demanda ve avalada per les conclusions d’un informe jurídic que s’havia encarregat a la UIB per tal d’iniciar les accions judicials amb suficients garanties. Així, l’informe de la UIB, sobre la legalitat de l’ordre de la Conselleria d’Educació, de 9 de maig, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del TIL als centres docents no universitaris, lliurat la setmana passada conclou que:
1.- Pel que fa al procediment d’elaboració de l’ordre, manca l’informe preceptiu d’alguns òrgans i institucions consultives, la qual cosa constitueix un vici rellevant del procediment que afecta la validesa de la norma reglamentària.
2.- Amb relació a l’habilitació de la consellera per dictar l’ordre analitzada, cal entendre que el decret Llei 5/2013 esgota la seva vigència al curs 2013-14 per voluntat de l’autor de la disposició; així l’ordre en qüestió en allò que desenvolupa el decret llei és invàlida, ja que no té habilitació per regular la matèria a la qual es refereix.
3.- La implantació d’un sistema integrat de llengües que imposa una llengua estrangera com a llengua vehicular per a l’ensenyament de disciplines no lingüístiques, com indica l’ordre, no encaixa amb els principis fonamentals de l’ensenyament plurilingüe que estableix la LOMQE, que és norma bàsica de l’Estat aprovada i publicada abans de l’inici de la tramitació de l’ordre.
4.- El principi d’universalitat del TIL impedeix que els centres, a la vista de les necessitats del seu entorn, puguin prendre decisions sobre el desenvolupament i complement del seu currículum atesa la rigidesa i detallisme sobre la determinació horària amb relació a les llengües en què s’ha d’impartir la docència.
5.- Els alumnes de les Illes, que hauran tingut unes condicions de formació distintes pel TIL, s’hauran de sotmetre a unes proves comunes a tot l’Estat que pretenen garantir la igualtat per a l’obtenció dels títols acadèmics i es trobaran en situació desigual a la resta d’alumnes de l’Estat. Així, si la normativa autonòmica genera desequilibris respecte de la regulació bàsica de l’Estat i no es corregeix, es vulnera el principi d’igualtat (art. 14 CE).
6.- En la mesura que s’estableix la igualtat horària entre les dues llengües, l’ordre contradiu l’article 1.2 de la Llei de normalització lingüística de rang superior afectant el principi de jerarquia normativa, la qual cosa provocaria la nul·litat de ple dret dels preceptes afectats.
7.- La concreció de l’ordre, sobre l’equilibri entre llengües, ignora la línia jurisprudencial, ja que planteja l’assoliment de l’equilibri lingüístics quant als resultats de l’ensenyament i no com un apriorisme aritmètic com pretén l’ordre. Una cosa és la convivència de dues llengües en plena igualtat jurídica i l’altra, donar el mateix tractament a les dues, quan una d’aquestes no està en plena igualtat amb l’altra.