Els sindicats no veuen bé competir en preu i demanen afegir valor al producte turístic

@Noudiari · Ara Balear / “Quan vaig començar en el turisme, els hotels obrien 12 mesos i tenien música en directe i servei a cada taula. Ara, tanquen 6 mesos i la resta ja sabeu com va”, recorda Ginés Diez, un dels líders sindicals amb més història de Balears i cara visible de CCOO en matèria turística i que és a punt de jubilar-se.

Abans, però, li ha tocat negociar un conveni molt complicat, perquè la patronal venia molt forta. S’havia desfet del negociador tradicional, Carlos Sedano, i havia apostat per un despatx ultraliberal. “Pretenien externalitzar a les totes, no apujar els salaris i, en definitiva, precaritzar més encara, quan la precarietat ja la tenim instal·lada en un sector on només pots fer feina mig any”, explica. Al final, les pretensions hoteleres no s’aconseguiren i es va firmar un conveni que va satisfer parcialment ambdues parts, perquè es garantia la pau social durant l’estiu.

Però sens dubte, darrere l’intent hoteler d’abaixar els costos de personal externalitzant els treballadors, s’hi veu clarament el rumb preocupant que ha agafat el sector. “Els hotels obren menys mesos que abans i això té uns efectes greus per als empleats perquè cotitzen menys. A més, es produeix un efecte en cadena, ja que després costa més acumular els 12 mesos necessaris per tenir atur i amb l’ajuda de 400 euros és mal de passar l’hivern”, explica Esperança Barceló, d’UGT.

La realitat amagada
Si es miren les xifres de contractació i les de l’atur, certament l’estiu és l’únic moment de l’any en què l’economia insular s’aguanta. “Sols” un 15,4% d’aturats en la temporada recollia l’enquesta de població activa. “Sí, però no hem d’oblidar que una part que figura que no estan oficialment a l’atur fan feina amb un contracte de mitja jornada i alguns fins i tot els contracten per setmanes o per dies. Clar, no computen com a aturats, però si això és el màxim que els pot oferir el mercat laboral a l’estiu, l’hivern és impossible de passar”, diu Silvia Montejano, tècnica d’ocupació de CCOO.

Alguns jornals es completen “en negre”. Però tot i que molts casos arriben als sindicats, “no se sol denunciar, només quan la situació és d’un abús molt greu. Hi ha por de perdre la feina i agafen el que els ofereixen. Els informam dels drets, però entenem que s’han de pagar les despeses de la família i, per tant, s’opta per callar i aguantar”, indica Barceló.

El cas del transport pot ser un exemple de la situació laboral de sectors vinculats al turisme. “Evidentment si la temporada acaba abans, s’acaben els transports per carretera i només queda pràcticament l’escolar, que amb la crisi també ha baixat. Les institucions en lloc de potenciar-lo i reduir el nombre de cotxes, li han girat l’esquena. Tot plegat fa que empreses i empleats hagin de fer equilibris per mantenir l’activitat”, conta Josep Ginard, responsable de transports a CCOO.

Segons la seva opinió, “com que a l’hivern no hi ha feina, el que hem fet en el conveni ha estat flexibilitzar les jornades en còmputs anuals; o sigui, a l’estiu es fan jornades més llargues”. A més, el sector es queixa d’un elevat intrusisme. “Quan hi ha poc a repartir i no basta l’ajuda de l’hivern, s’intenta guanyar més. Hi ha empreses que entren en aquest joc i al final ens trobam preus ridículs, feina en negre i precarietat”.

Posar en valor el turisme
L’atur no acaba de baixar ni a l’estiu. “És estructural i no en té laculpa el turisme”, diu José Luis García, secretari d’acció sindical de CCOO. “Quan el 2007 la construcció es desinfla i arrossegam una baixada del sector primari i industrial, el turisme esdevé l’única activitat econòmica important de Balears. Però no li podem demanar que assumeixi més percentatge de la població activa. El que hem de fer és pensar com obrim la mirada i aconseguim nous nínxols d’ocupació”, afirma.

Per aconseguir-ho, García creu que falta “posar en valor els coneixements i l’experiència turística. Per preu no podem competir i devaluar més el treballador és impossible. Hem de fer un pacte entre tots els agents socials i hem de ser un referent; que la gent vulgui venir a estudiar i a fer pràctiques als hotels, a les escoles de turisme i a rebre un servei de qualitat que marqui la diferència, perquè hem inventat això del turisme i som els que més en sabem. A més, hem de desenvolupar més totes les aplicacions tecnològiques de gestió. Som pioners en turisme i només som coneguts pel sol i platja. Si no hi posam valor afegit i fem la reconversió cap a millor, no podrem aguantar la competència d’altres llocs més barats”.