“Els Consell Insulars són les institucions de govern de cadascuna de les illes i detenten el govern, l’administració i la representació de cadascuna de les illes. […] Els Consells gaudiran d’autonomia en la gestió dels seus interessos, d’acord amb la Constitució, l’Estatut i el que estableixi el Parlament”.
Ja ho veieu. L’Estatut de les Illes Balears -Títol IV, capítol IV- reconeix als Consells com la institució que té el govern i l’administració de les illes, i que gaudiran d’autonomia per gestionar els seus interessos. L’esperit de la Llei és ben clar: els Consells són els qui governen les illes, són l’institució més directa i propera, la responsable de vetllar pels interessos i el benestar dels ciutadans.
Per desgràcia, aquesta idea s’ha quedat en paper mullat. Avui dia, els Consells són poca cosa més que una Diputació, són institucions de segona divisió (o de tercera!) amb polítics resignats. A les Balears, tot el bacallà es talla al Parlament i al Govern, i aquí hem de fer autocrítica i reconèixer que hem patit una tradicional indolència: no hem sabut mai anar a Mallorca i ser capaços d’influir, ser decissisius i fer-nos respectar.
A les Balears, tot el bacallà es talla al Parlament i al Govern, i aquí hem de fer autocrítica i reconèixer que hem patit una tradicional indolència.
Aquesta tradició de presidents amb complexe d’inferioritat ja fa temps que el patim. La negociació que s’ha realitzat del finançament econòmic de la promoció turística denota aquesta forma de fer. Mentre altres illes com Formentera i Menorca treuen les dents i defenen fins l’últim moment els interessos de la seva illa, Vicent Serra diu “sí a tot” i sembla més preocupat en semblar un al·lot aplicat que en ser un gestor incòmode però fidel als eivissencs. El mateix Serra va dissoldre el Consorci Sociosanitari i entregar les residències al Govern Balear. Un Consell renunciant competències… quan hauria de ser tot el contrari!!!
Però això no es limita al PP. Recordem a Xico Tarrés, que a Eivissa li agradava treure pit però quan arribava al Consolat de Mar s’encongia i s’encongia, i tornava amb bones paraules però les mans buides. Així, el Govern d’Antich va deixar un forat econòmic descomunal als comptes del Consell, el Consorci Sociosanitari en fallida tècnica, i sense sous per acabar l’Hospital.
Però això no es limita al PP. Recordem a Xico Tarrés, que a Eivissa li agradava treure pit però quan arribava al Consolat de Mar s’encongia i s’encongia.
Però ja hem parlat prou del passat, cal parlar del futur. I el futur ha de passar per un Consell que asumeixi el màxim de les seves competències, que pugui decidir en qüestions com l’atenció de la dependència, la depuració d’aigües, la promoció turística (amb una dotació econòmica idònia), amb capacitat per recaptar impostos, que actui com un Ajuntament d’ajuntaments, impulsant la mancomunació de serveis com la recollida de fems, i que aposti per les energies renovables i netes.
I, evidentment, això passa per anar a votar i decidir. Els ciutadans som els qui hem de triar quin Consell volem. Al PI-Eivissa, ho tenim clar: volem un Consell que sigui de primera divisió.
Joan Torres, candidat del PI-Eivissa al Consell Insular
Interesante vision.