@David Ventura – ARA Balears/ El grup de música mallorquí Antònia Font plega. Disset anys i vuit àlbums després, el quintet ha emès un aquest dijous anunciant la seva dissolució per emprendre projectes personals «no necessàriament relacionats amb la música». En l’escrit, asseguren que pleguen «satisfets amb la feina feta i conscients del seu llegat» i «sense controvèrsia ni traumes interns». L’últim concert serà el 27 de desembre al Teatre Principal de Palma, per al qual ja s’han exhaurit les entrades. El grup considera la possibilitat de fer un segon concert el dia 28 al mateix espai.
Joan Miquel Oliver (guitarra i composició), Pau Debon (guitarra i veu), Jaume Manresa (teclats), Joan Roca (baix) i Pere Manel Debon (bateria) coincideixen en que el seu darrer àlbum, ‘Vostè és aquí’ (Robot Innocent, 2012), «culmina la seva proposta artística i és un digne epitafi per una carrera que no encaixaria un pas enrere».
Un llegat musical extraordinari i sorprenent
Evidentment, el criteri musical és qüestió de gustos i sensibilitats, però per qui redacta aquestes línies Antònia Font és el millor grup de pop -entenent el concepte ‘pop’ com aquest univers bastíssim que és la música popular contemporània- en llengua catalana de les darreres dècades, i que per aquí mai s’havia fet res similar ni de tanta excel·lència musical des dels moments gloriosos de finals de la dècada dels 60 i els 70, és a dir, des de l’època del ‘Dioptria’ de Pau Riba, el ‘Catedral’ de Jaume Sisa o ‘Un gran dia’ d’Ia & Batiste.
Hereus de la psicodelia galàctica de Sisa i els Pink Floydde Syd Barrett -no oblidem que acostumen a interpretar l’ ‘Interstellar Overdrive’ en els seus concerts-, dotats d’una ànima pop que li permetien connectar amb un públic majoritària amb cançons rodones i senzilles com ‘Alegria’ o ‘Vos estim a tots igual’, i que també obrien una porta a l’experimentació, la psicodelia i l’avantguarda, assolim un cim absolut amb el seu disc conceptual ‘Taxi’, una autèntica meravella i un dels discs passaran a la història de la música popular.
En actiu des del 1997, Antònia Font han publicat vuit discs –nou, comptant el directe ‘Pareix talment una foto’ (2008). En aquests gairebé 17 anys de trajectòria comuna, el grup mallorquí ha rebut nombrosos reconeixements, com el Premio de la Música 2008 al millor àlbum de Pop per ‘Coser i Cantar’ (2007), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2008), dos Premis Puig-Porret per ‘Alegria’ (2002) i ‘Lamparetes’ (2011) i un Premi Altaveu, entre d’altres.
Ens acomiadem d’Antònia Font amb aquesta petita meravella que es diu ‘Wa Yeah’, on trobem versos automàtics i inoblidables com:
«Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un bidet,
cosmètics i Margaret Astor
ja sé com s’escriu Juliette.
Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també,
un llapis d’Ikea, un pistatxo,
wa yeah!
Antònia font SE separen, millor