@Noudiari / La Sala d’Exposicions de Can Jeroni inaugurarà aquest divendres, a les 19.30 hores, la segona exposició dedicada a la Col·lecció Ramon Medina, que en aquesta ocasió estarà centrada en dos dels pintors eivissencs més importants de l’art contemporani: Vicent Calbet i Antoni Marí Ribas, Portmany.
L’agost passat, Can Jeroni va acollir la primera exposició d’aquesta col·lecció, amb gran èxit de públic. S’hi va oferir una visió àmplia dels nombrosos artistes que interessaven a Medina. Estigueren representats, entre d’altres, Ferrer Guasch, Narcís Puget (pare i fill), Laureà Barrau, Anglada-Camarasa, Agudo-Clará, Valdemar Boberman, Chico Prats, Sarah Nechamkin i Pep Marí, a més del mateix Calbet i Portmany. Ambdós formaren en els anys seixanta el Grup Puget, juntament amb Ferrer Guasch i Pomar. En aquesta segona retrospectiva es presentaren quadres d’aquests dos importants artistes, l’obra dels quals és la més abundant en la col·lecció i als quals Ramon Medina tenia una gran estima.
Antoni Marí Ribas, Portmany
Antoni Marí Ribas, Portmany (1906-1974), va néixer a Eivissa encara que els seus pares procedien de Sant Antoni, la qual cosa li va proporcionar un sobrenom que l’acompanyaria tota la vida. De jove es va dedicar a les antiguitats i va ser deixeble de Narcís Puget Viñas, amb el qual el va unir una gran amistat. Els seus viatges a Barcelona i Madrid, on va descobrir el Museo del Prado, encara van encendre més la seva passió per la pintura. De jove, quan encara pintava en color, ja va participar en múltiples exposicions col·lectives i va guanyar alguns premis, encara que la seva primera gran mostra va tenir lloc en 1933, a la Societat Ebusus. Va presentar mig centenar d’olis i alguns dibuixos de paratges costaners, la ciutat i Santa Eulària.
Gràcies al Marquès de Lozoya, llavors director general de Belles Arts i gran admirador de l’obra de Portmany, va ser nomenat guarda de la necròpoli de Puig des Molins, la qual cosa va resoldre els seus problemes econòmics. Portmany sobretot va destacar pel seu caràcter bohemi i els seus dibuixos, que realitzava en paper, amb un tros de canya que ell mateix afilava i tinta xinesa. Caminava per la ciutat amb la seva carpeta i s’instal·lava en qualsevol part, especialment en el Rastrillo, els voltants del Mercat Vell i el port, on capturava escenes quotidianes de l’Eivissa de llavors.
Amb els anys, vindrien innombrables mostres fora de l’illa, en galeries i museus de Madrid, Barcelona, Ginebra, Londres, Berlín… Avui representa un dels pintors eivissencs del segle passat més admirats.
Vicent Calbet
Vicent Calbet (Eivissa 1938-Fukuoka, Japó 1994) era fill d’un barber d’Eivissa i parent llunyà del propi Portmany. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa des de 1951 a 1958 i va ser alumne destacat d’Agudo-Clará. En 1959 va ingressar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles (València), on va descobrir la pintura gòtica, el misticisme de la qual el va fascinar i influir.
En tornar a l’illa, s’estableix a Dalt Vila i comença a exposar a la galeria El Corsario, Tanit… També obté la tercera medalla nacional a la II Exposició d’Art Jove realitzada a Madrid. En els 60 viatja per Europa i rep diferents premis en diversos països, al mateix temps que entra en contacte amb altres corrents, com el Pop Art i els expressionistes alemanys.
En 1965 realitza la seva primera exposició a la Galeria d’Iván Spence i des de llavors la seva presència és habitual a mostres per tot Europa. En 1966 va guanyar el primer premi de pintura de la Biennal d’Eivissa, encara que en 1969 comença a patir una greu depressió, que es fa patent en la seva obra. En 1971 va obtenir també el primer premi de la I Exposició Internacional de Pintura d’Eivissa i, a partir d’aquí, quan ja domina la figuració, s’endinsa en l’abstracció. Durant aquells anys es va relacionar amb altres artistes establerts a l’illa, com Micus, Broner o Dmitrenko, entre molts altres. En els vuitanta ja està considerat com el gran renovador de la pintura eivissenca i els seus quadres són adquirits per importants col·leccionistes i alguns museus.
Ramon Medina
Ramón Medina va néixer a Eivissa el 1928 i va morir al 2004. Va passar la major part de la seva vida laboral treballant com a administratiu a la destil·leria Marí Mayans. Amb el seu sou i la venda d’algunes propietats familiars va alimentar una passió per l’art que li va permetre reunir més de 300 obres de pintors establerts a la illa.
Encara que freqüentava sovint Sant Josep de sa Talaia, on tenia molta família, Ramón Medina vivia en un pis de la Via Púnica de Vila. Com era solter, dedicava totes les seves habitacions a albergar els seus tresors artístics. La passió per la pintura va sorgir arran d’un cosí del seu pare i un oncle que eren pintors aficionats, tal i com recorda la seva biografia de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.
Va adquirir el seu primer quadre al 1953, un oli d’Antoni Pomar i a partir d’aquí va seguir col·leccionant i fent-se amic de molts pintors. Que Ramón visités una exposició i adquirís un quadre es considerava un honor, motiu pel qual li donaven moltes facilitades de pagament. Va ser així com va poder reunir una col·lecció que, contemplada junta, resulta prodigiosa.
Quan Ramon va morir l’any 2004, la seva germana Carmen va buscar qui catalogués tota l’obra que s’acumulava a l’habitatge de la Via Púnica. Encara que en vida havia obsequiat amics i familiars amb nombrosos quadres de la seva col·lecció, encara en conservava més de 300, molts d’ells molt importants.
Una part de la seva col·lecció va representar a Eivissa a l’Exposició Universal de Sevilla de 1992. Per aquest motiu, Ramon va donar tres pintures al Consell Insular d’Eivissa. Eren obres de Joan Boned, Vicent Calbet i Boberman.
Sembla impossible trobar a Eivissa a algú que estimés l’art amb tanta intensitat i gaudís d’aquesta complicitat amb els artistes de l’illa.
Fins al 23 de juny
Aquesta exhibició es podrà gaudir fins al 23 de juny, amb el següent horari: de dimarts a diumenge, de 10.30 a 13.30 hores, i de dijous a dissabte, de 18.30 a 21.
