@Noudiari
S’ha dedicat tota la vida a la música. Ha fet ràdio i ha venut discs. Ha experimentat en primera persona tota l’evolució de la música de club a Eivissa i és tot un pioner local d’això que se’n diu djing, fins el punt d’estar reconegut a prestigioses publicacions del gènere. Actualment s’encarrega de tot el que passa a la cabina de l’Hotel Pacha. Per damunt de tot, en sap molt de tot tipus de música.
Nom i edat.
Joan Ribas, 49 anys
Com sobrevius?.
Som un professional de la música. Treballo com a discjòquei resident al Hotel de Pacha i tenc un servei de música per a professionals, una mena de fil musical sofisticat.
Un record musical de la infància.
Els discos de Carlos Gardel que tenia el meu pare.
El teu primer disc.
Ufff… de petit comprava singles a Discos Exitos, las cançons del estiu… El primer LP que vaig comprar va ser de Lluis Llach.
El disc o la sessió que et va marcar.
El disc que me va introduir en el rock: 4 Way Street de Crosby, Stills, Nash & Young, jo tenia 8 anys
Quin grup o artista portaves a la samarreta als 16 anys i quin portaries ara si no fos per la panxa?.
Un disc per un viatge llarg amb cotxe (de cap llentrisca a sa punta grossa).
Quan vaig amb cotxe si escolto música escolto música clàssica. El concert per violi opus 35 de Tchaikosvki es una bona elecció.
El primer concert que vas anar, el darrer que has anat pagant i el que pagaries el que fos per haver-hi estat.
El primer concert que van anar va ser el de Bob Marley a Eivissa al 1978, el darrer el de la Orquestra de Música Bohèmia de Praga interpretant el Rèquiem de Mozart a la església de Sta. Maria del Mar a Barcelona. Hagués pagat el que fos per vora Miles Davis al Festival de Montreaux amb Quincy Jones.
Vinil, CD, ITunes? Per?
Vinil, cd y mp3. Itunes no és un suport, és una tenda online de música amb mp3. També compro mp3, però no a ITunes.
Un artista o grup que ressuscitaries i un que mai hauria d’haver entrat a un estudi.
Miles Davis hauria de viure per sempre, i els que no haurien d’haver entrat mai a un estudi ni hi ha milers. Deixant de banda als pallassos del “famoseig” que han fet discs (i no m’estic referint als professionals del circ), la meitat dels grups de la Movida madrilenya s’haguessin pogut quedar de festa abans de gravar un disc.
Una cançó per saltar, una per plorar, una pels diumenges de matí i una que et posi verro.
Per saltar: Curtis Mayfield “Move On Up”. Per plorar: Richard Cocciante – Marguerita. Pels diumenges o Miles Davis o Bach. Que hem posi verro: Led Zeppelin – Whole Lotta Love.
Un lloc per punxar a Eivissa…
Sens dubte a casa meva, a Pacha.
A qui i on posaries un limitador de so?
A tots el que vulguin posar musica amb volum alt a les platges i espais al aire lliure, tenim les millors discoteques del mon per fer soroll, ens hem de cuidar de l’illa.
Una anècdota divertida que es pugui contar?
Als anys 90 quan anava a punxar a Itàlia em confonien amb un jugador de futbol que s’anomenava Vialli.
Diguem què t’hagués agradat presenciar in situ: experimentar una nit al Paradise Garage de Larry Levan, passar un dia al estudi de Tom Moulton quan inventava el remix a mitjans dels setanta o potser haver estat a Woodstock? (pots posar un altre moment si vols):
Sens dubte Woodstock, las altres dos opcions son molt molt atractives, però com Woodstock no hi ha hagut res.
Quan vares començar la tecnologia era molt limitada i la tasca d’aconseguir música era quasi heròica. Que penses de les eines actuals, tant de software per discjòqueis com tendes de música online?
No es pot anar contra el progrés, El més important és sempre la música i el suport és el de menys. L’mp3 i tot l’univers D’Internet ha tingut las seves coses dolentes sense dubte, però també ens ha permès tenir accés a molta música que abans era gairebé impossible d’aconseguir. Sobre el software per punxar estic a favor sempre que no se utilitzi per “fer trampes” i faci el treball per tu. Personalment per mi el pitjor per la música no ha estat internet, ha estat la MTV.