És curiós, però no és un cas únic en el català ni en altres llengües, que trobem dues paraules que s’escriuen i es pronuncien igual, però amb significats diferents, és el que s’anomena homonímia. En el cas que estudiam avui són dos pagells diferents
-La més usual en la nostra parla i la que res té a veure amb l’article d’avui, dóna nom a un peix, i prové del llatí PAGELLU, diminutiu de PAGRU, paraules que en llatí servien també per identificar dues classes de peixos.
-L’altre pagell era una làmina de metall que servia de marca per verificar que un pes o mesura havia estat aprovat pel mostassaf (1) o un altre funcionari autoritzat. Aquesta paraula ve del llatí PAGELLA, diminutiu de PAGINA, cara o full
Així pagellar era comprovar si els pesos i les mesures eren legals. Amb un poc d’imaginació no és difícil imaginar que quan a una xíndria la pagellam, n’extreim una porció d’una forma quadrangular semblant a la d’aquestes làmines de què hem parlat i, a més, veient-i tastant aquest pagell podem conèixer si està en el seu punt, ve a ser una marca de qualitat semblant a la que aquells funcionaris feien servir per als pesos i les mesures. També la pagella és en alguns territoris de parla catalana un tipus de mesura agrària (la trobam documentada per a raïm i olives al Rosselló i a Mallorca).
Per pagellar una xíndria (o un meló), com hem dit, li hem de fer una incisió amb un objecte tallant, així podem dir popularment ‘et pagellaré’ amenaçant amb una arma blanca, és a dir amb les armes de mà que fereixen amb la punta o el tall, o ‘l’han pagellat’ quan han ferit algú amb una d’aquestes armes.
Tenim notícia també de l’ús de pagellar amb el sentit de calcular: ‘S’escarada la pagellaven de vint-i-dos dies’ (calculaven que hi havia vint-i-dos dies de feina) posen com a exemple Alcover i Moll al seu Diccionari.
(1) El mostassaf era un funcionari municipal encarregat de contrastar els pesos i les mesures, de comprovar la bona qualitat dels queviures i altres coses vendibles i de vetllar per l’observança dels preus assignats oficialment. Els llibres dels mostassafs tenen avui un gran interès per als estudiosos de la nostra llengua i de la nostra història per la gran quantitat de dades lingüístiques i històriques que s’hi poden obtenir.