En aquest “Paraules nostres” explicarem l’origen d’aquest nom de casa, conegut sobretot pel seu posterior ús urbà a Vila que avui encara es manté en l’ús d’un edifici de l’actual avinguda d’Ignasi Wallis i que en substituí un altre que caigué a la dècada dels anys vuitanta del segle passat.
L’adjectiu bellet és el derivat diminutiu de bell, del llatí BELLUS, que té el sentit de polit, en un principi usat no només en el sentit físic, més habitual avui, sinó també en el sentit moral o intel·lectual.
Podem per tant incloure aquest motiu o malnom (encara que aquest sigui un “bon nom”) entre els que pertanyen als que fan referència a destacar aspectes diversos –físics o morals– de la persona, com també ho són llinatges i malnoms usuals a Eivissa i Formentera com Esquerrer, Moreno, Ros, Coix, Bofill (=bon fill), Bosom (=bon home), Bonet…
Així com a Eivissa Bellet forma part de la llista dels motius encara usuals, hem observat que en altres llocs també de parla catalana s’ha convertit en llinatge. Ja hem comentat en altres línies que una de les fonts més usuals de la formació dels nostres llinatges són els malnoms o motius. Així Alcover i Moll citen, com a llocs on el llinatge Bellet està documentat, les ciutats de Barcelona, Mollerussa, València i Palma.
A Eivissa trobam documentat el motiu Bellet a Els Llibres d’Entreveniments de Joan Marí Cardona (Institut d’Estudis Eivissencs, 1981) sobretot al pla de Vila relacionat amb diversos llinatges: Torres “Bellet” (1678) i Rosselló “Bellet” (1729) i trobam l’any 1782 un Ripoll “Bellet” a sa Cala.
Pel que fa a l’esmentat Bellet del pla de Vila, avui un edifici del carrer d’Ignasi Wallis, construït sobre els terrenys d’un altre edifici de pisos que es va venir avall, rep el nom de can Bellet, perquè està situat sobre els terrenys de l’antiga finca d’aquest nom, que rebé no dels propietaris, sinó dels dos majorals successius, pare i fill, de nom Marià i Joan Ripoll al segon terç del segle XX . En aquella finca, aprofitada agrícolament, hi havia una casa pintada de groc i hi destacaven unes palmeres molt altes. Llavors en aquestes terres hi hagué l’edifici que apareix fotografiat, que caigué l’any 1982, substituït pel que hi ha actualment.
Hi ha altres noms de lloc d’Eivissa que fan ús també d’aquest motiu eivissenc. Són la font i el pou d’en Bellet, situats al nord-oest del puig d’en Cardona i del coll des Vent, al fons del torrent des Cirer, al municipi de Sant Josep de sa Talaia.
També hi ha a l’illa d’Eivissa la punta d’en Bellet, a Santa Eulària des Riu, que constitueix l’extrem nord-est de tot el tram de costa que hi ha entre cala Llenya i cala Mestella.
Aquesta ubicació tan variada (la ciutat d’Eivissa, sa Cala, Santa Eulària i Sant Josep) demostren la important extensió, almenys geogràfica, d’aquest motiu al llarg de la història dels noms de família a Eivissa.