Una civera és un instrument de transport, una espècie de llitera (com podeu veure a la foto adjunta), semblant a les que es fan servir per portar gent ferida o malalta. Està formada bàsicament per dues fustes llargues paral·leles a les quals s’uneixen un nombre variable de fustes travesseres. L’han d’agafar un home davant i un altre darrere.
És una paraula desconeguda per molta gent jove de les Pitiüses perquè ha perdut la seua funció al llarg dels anys i la civera ha deixat pràcticament d’usar-se, substituïda per altres mitjans més pràctics i avançats, com per exemple, les carretilles, que poden ser manejades per una sola persona.
Es feien servir a Eivissa i Formentera per a diverses feines. Ens han contat que s’usaven per transportar pedres per a la construcció (com per exemple per fer parancons, parets per fer margenades); també per transportar-hi senalles de fems damunt i portar-lo a escampar.
Passant a usos més específics, hem sabut també, per informadors majors, que tenien ús als assecadors d’albercocs, activitat econòmica que anys endarrere va tenir una certa importància a Eivissa. En aquest cas la funció de la civera era que, després d’haver tret el pinyol als albercocs i haver-los posat damunt canyissos, es col·locaven dins un magatzem, en el qual es feia cremar sofre i se segellaven les portes. Després la civera es feia servir per portar els canyisssos a orejar, normalment a un bosc. Hem trobat informació també que en una excursió filològica que va fer Antoni M. Alcover a Eivissa, va sentir a dir a gent de Sant Antoni de Portmany (estam parlant de principi del s. XX) que deia civera a una caixa del carro senzilla.
Cit en aquesta secció “Paraules nostres” molt sovent un llibre d’Artur Pérez-Cabrero i Tur, personatge polifacètic eivissenc de final del segle XIX i de principi del segle XX, que es diu Ibiza. Guía del turista, de 1909, perquè és clau per conèixer el vocabulari usual del català a l’Eivissa de l’època. En aquest llibre diu que la paraula civera equival al castellà parihuela.
Civera és una paraula preromana que segons el filòleg Joan Coromines prové segurament d’una antiga forma verbal BHERO (que vol dir “ja port”). Està documentada en català des del segle XV i hi ha un llinatge Civera, encara molt usual, sobretot documentat a Alacant, Alzira i Barcelona.