@Noudiari / Presentació del poemari ‘Ponts’ (2019) a càrrec del seu autor, Jean Serra, i Tomeu Canyelles (Director literari de l’Editorial Moll). La trobada es avui, 14 de febrer, a les 20 h. a la seu de l’Institut d’Estudis Eivissencs (Via Púnica, 29).
En l’era de les fake news, de polarització social i de postures confrontades, Jean Serra dona una passa al front per submergir al lector en una obra, més que valenta, necessària.
Per això, el poeta eivissenc carrega contra l’eurocentrisme amb una acurada selecció de poesia nord-africana –amb especial representació d’autors magrebins– traduïda per primer cop al català. Metòdic, ordenat i sempre respectuós, Serra amplifica les veus rebels i evocadores de Jean Amrouche, adherit fèrriament a la lluita per la independència d’Algèria; Malek Ouary, qui només pogué descobrir-se a si mateix coneixent abans els costums i la llengua de Cabília; Messaour Boulanouar, autor d’un dels cants més arrelats dins la consciència nacional de la literatura algeriana; la insòlita Albertine Sarrazin, que moriria als 29 anys després d’una vida curta però extremadament intensa; Abdellatif Laâbi, detingut, torturat i salvat gràcies a una campanya internacional al seu favor; el rebel Mahoudan Hawad, autodefinit com anarquista i llibertari primitiu; Mokhtar El Amraoui, que entengué que els poemes han de ser dards contra les injustícies socials; Lounès Matoub, cantautor conegut per la seva insubornable reivindicació de la identitat amaziga… Els seus poemes, juntament amb els d’altres figures com Jean Venturini, Salem Zenia o Jean Sénac, són introduïts al lector amb un text que ens permet comprendre millor les seves diferents trajectòries.
Nascut a Algèria el 1952, fill de pares eivissencs exiliats durant la guerra civil espanyola, Serra conegué durant els seus primers una realitat cultural diferent; la mateixa que experimentà l’infant Albert Camus, criat als barris més pobres d’Argel. Establert a Eivissa des de finals dels anys cinquanta, ha col·laborat amb diferents mitjans de comunicació, al temps que signava poemaris d’alta factura com «Memòria trencada» (1978), «Lleure i crepuscle de noces» (1980) «Àmbit humà» (1995) o «Convocat Silenci» (2003) .