@Noudiari / Miguel Bestard, president de la Federació de Futbol de les Illes Balears, ha escrit una carta sobre l’agressió soferta per un àrbitre de 16 anys en un partit de prebenjamins (6-7 anys) que enfrontava a León al CD Bosco i el Sant Andrés pel pare d’un dels nens i aprofita per reflexionar sobre el comportament dels progenitors dels futbolistes. El text íntegre és el següent:
«La notícia va arribar de Lleó, però cau com un cop en les consciències dels que estimem el futbol: en un partit de prebenjamins (6-7 anys): el pare d’un jugador va agredir un àrbitre de 16 anys i li va causar lesions diverses.
Segurament molts coincidirem a pensar que aquest agressor és un mal pare, per l’exemple que dóna al seu fill, i un covard, perquè ataca un menor (un àrbitre-nin) que està fent la seva feina. Si gratam en la notícia, llegim que l’àrbitre és un jove immigrant d’Argélia. A més a més, el mal pare i covard agressor també pot ser que sigui un reprimit racista.
El que està clar que aquest subjecte és una vergonya per al club, per a l’equip, per al col·lectiu de pares i, sobretot, una vergonya per al seu fill.
Què devia pensar el nen- futbolista de 7 anys en veure que el seu pare agredia a cops de puny a l’àrbitre? Segurament li varen entrar ganes de desaparèixer, de plorar, de córrer fins a ca-seva i amagar-se davall el llit.
Un nin que està començant a practicar el seu esport favorit, que ha trobat un grup d’amics amb els quals forma un equip, que ja entén les regles del joc, que s’entrena entre setmana i es vesteix feliç els diumenges amb els colors del seu club, no es mereix tenir un pare que a cops de puny li destrossa tota aquesta il·lusió infantil.
Aquí a les Illes Balears també hem tengut alguns exemples d’agressions a col·legiats per part de pares de joves futbolistes. Per descomptat, varen tenir la condemna immediata dels clubs afectats (aquesta temporada, el CD Manacor va prohibir l’entrada d’un pare agressor i el club La Salle va expulsar tant al pare com al jugador cadet).
Des de la Federació sempre hem lluitat perquè aquestes situacions no es reprodueixin i hem organitzat campanyes diverses. Els àrbitres fa anys que varen posar en marxa un eslògan molt encertat: NO A l’INSULT. Perquè si no hi ha insults previs, no hi ha agressions. Així de fàcil.
Aquesta és la clau. Perquè moltes vegades, l’ambient que es viu a les grades de qualsevol partit de futbol base està contaminat pels insults dels pares dels jugadors. Insults a l’àrbitre sobretot, i insults també als altres jugadors, siguin juvenils, cadets, infantils o benjamins, o als seguidors de l’ altre equip.
Com poden aquests jugadors joves aprendre a jugar sense violència, amb noblesa, amb respecte cap a les regles i les decisions arbitrals, si des de la grada els arriben les agressions verbals dels seus propis parents?
Ens consta que hi ha pares que es comporten de manera irreprotxable, però també n’hi ha que prefereixen no anar a veure els seus fills per no haver d’aguantar l’espectacle dels progenitors-hooligans.
Què podem fer? Continuar amb les nostres campanyes antiviolència, donar suport als àrbitres en l’exercici de la seva difícil tasca, i estimular els clubs perquè no siguin permissius amb els seus socis o simpatitzants agressius. Aturar a temps a un pare que insulta a l’àrbitre pot evitar futures agressions. I per aturar-lo se li pot fer aquesta reflexió: Si vols ser un bon pare, no facis empegueir-se el teu fill!».
