8M: El feminisme eivissenc omple els carrers de Vila i reivindica les cures i l’ecologisme

Els carrers de la ciutat d’Eivissa han tornat a omplir-se pel 8M després de la crisi sanitària, que l’any passat va obligar als col·lectius feministes de l’illa a cercar mètodes alternatius de protesta. Avui, dimarts, la mobilització presencial ha tornat i ha demostrat que continua amb molta força a pesar d’aquests dos anys. Al voltant de 700 persones (la majoria, dones adolescents) han tenyit de lila els carrers de Vila per commemorar el Dia Internacional de la Dona, i ho han fet amb pancartes i càntics feministes per a reclamar, una vegada més, la igualtat entre homes i dones.

Tot el temps s’han sentit lemes com «visca la lluita feminista», «abaix el patriarcat, amunt el feminisme», «denuncia arxivada, dona assassinada», «voti, voti, voti, masclista qui no voti» o els clàssics «no és no» i «tranquila, hermana, aquí está tu manada», entre d’altres.

Al seu pas, la manifestació ha provocat aplaudiments per part de treballadores i clientes dels negocis de diferents carrers, o de persones que, passejant, s’han topat amb la protesta i han decidit unir-s’hi. També hi ha hagut aplaudiments des dels balcons, des d’on molts -com al carrer- filmaven amb els seus mòbils.

El recorregut ha començat a les 18.30 hores al Parc de la Pau i ha finalitzat al Parc Reina Sofia al voltant de les 19.30, on les manifestants han arribat acompanyades del grup de batucada Aiyé, que han començat a fer sonar la música just davant el passeig de Vara de Rey, fent que la gent que hi havia a la capçalera de la manifestació hagi començat a saltar i a ballar, reivindicant i celebrant alhora. Ja sobre l’escenari s’ha procedit a la lectura del manifest consensuat entre les diferents entitats col·laborades: Emprendada Feminista, La llave del armario, Médicos del Mundo, Libertarias y Dones Progressistes.

Les seues portaveus han llegit el text, en el que s’ha relacionat la lluita feminista amb la importància de reivindicar i valorar les cures i amb la lluita mediambiental contra el canvi climàtic i per la defensa de la terra. De la mateixa manera, s’ha fet referència a les desigualtats socials «Aquests dos anys, a causa de la crisi sanitària i les mesures adoptades, ha augmentat la càrrega de treball de cures de les dones, s’ha tornat més difícil la denúncia de les violències masclistes, s’ha aprofundit en totes les escletxes socials i s’ha precaritzat, encara més si cap, les vides de les persones més vulnerables». Aquesta ha set la primera denúncia de les orades, que, tanmateix, han començat la lectura del manifest (que s’ha fet en català i en castellà) agraint la gran assistència a la manifestació: «Ens alegrem d’estar de nou aquí i comprovar que la flama violeta continua més viva que mai».

Graciela Masiano, portaveu de la Comissió 8M d’Eivissa, es mostra contenta durant la seua conversa amb aquest mitjà de comunicació per poder tornar a la presencialitat: «Ens calia sortir al carrer per expressar el nostre sentir, avui demanam posar la vida al centre i que es valorin les feines de les cures, que estan molt feminitzades i no es cobren, en molts de casos».

A més, Masiano, militant veterana de la lluita pels drets de les dones a Eivissa, defensa que cal ensenyar feminisme als instituts.

Per la seua banda, Llanos Lamparero, membre de Médicos del Mundo, explica a Noudiari que cal «continuar lluitant per aconseguir la igualtat de drets i eliminar l’explotació contra les dones i el sistema patriarcal» que la fa possible. Així mateix, valora positivament que hi hagi molta gent jove, sobretot noies, a la mobilització: «Es nota un canvi en les noves generacions, cada vegada més se les educa en igualtat, també hi ha nois que la volen».

Una mallorquina de 32 anys, que prefereix no donar el seu nom, subratlla que els motius del feminisme segueixen ben vius: «Soc aquí per moltes raons; el sostre de vidre, per exemple, sembla que ja no hauria d’existir, però continua essent una realitat, i cal lluitar cada dia, no només avui».

D’altra banda, la defensa de la sostenibilitat, aspecte especialment important a l’illa d’Eivissa i al conjunt de les Illes Balears, ha estat molt present aquest dimarts: «Defensar les cures com a eix fonamental de la vida és incompatible amb un sistema capitalista salvatge, amb un model econòmic depredador i extractivista com l’actual què no ha dubtat en imposar els seus interessos». En aquest sentit, el text conjunt ha recordat que la destrucció del territori obeeix a interessos econòmics: «Un sistema que en nom del creixement i el progrés no dubta a explotar fins a l’extenuació els recursos naturals i humans, a l’extrem de portar-los a una emergència climàtica només per a omplir les butxaques d’uns pocs a costa de la vida i el benestar de la majoria».

En aquesta mateixa línia, Lara Samperio i Noel Lassek, una parella de joves, porten una pancarta cadascú en la que denuncien l’aliança entre el patriarcat i el sistema econòmic capitalista. «S’és feminista tot l’any, però avui és el dia d’ajuntar a tota la gent i veure que tenim força», comenta ella mentre el recorregut arriba al seu final.

Un rotund «No a la guerra»

D’altra banda, tampoc ha faltat la referència al conflicte armat entre Rússia i Ucraïna. Els col·lectius han mostrat el seu «profund rebuig a la invasió militar» per part del govern de Putin i han assenyalat que en totes les guerres les dones pateixen violència sexual: «L’experiència ens diu que en els conflictes armats les dones i les nenes solen convertir-se en botins de guerra (…) i les violacions són un recurs més en el joc brut del combat».

Així doncs, durant el manifest han cridat el «No a la guerra», que ha continuat amb un «ni a Ucraïna, ni a l’Afganistan, ni a Iemen, ni a Etiòpia ni a Síria ni a Iran, ni en cap lloc del món». «El feminisme és un moviment pacífic», han afegit les oradores.

La lluita social

Pel que fa a les condicions laborals i econòmiques de les dones, s’ha lamentat que han empitjorat arreu del món, i les portaveus han insistit en la necessitat de reconèixer adequadament les feines relacionades amb les cures, que majoritàriament sempre han estat assumides per les dones: «És fonamental prestigiar tots els treballs, públics i privats, remunerats o no, que tenen a veure amb les cures i que han estat històricament feminitzats, ja que sense aquest prestigi i rellevància social es torna difícil augmentar la corresponsabilitat dels homes, condició necessària i urgent per a aconseguir un nou model social just, sostenible i igualitari».

És per això que també s’ha assenyalat que als països occidentals usualment aquestes tasques són assumides per dones migrants «en condicions d’explotació i falta de drets elementals», sense unes bones condiciones laborals i amb salaris baixos. Durant la lectura del manifest també s’ha fet referència a la polèmica Llei d’Estrangeria: «Defensar les cures és incompatible amb la falta de llibertat, per això exigim la derogació de les lleis que retallen les llibertats, com la Llei d’Estrangeria que criminalitza les persones migrades i dificulta el reconeixement de l’estatus de refugiades».

La situació a Eivissa

A més a més, mencionant les dades que fa uns dies va per públiques l’Oficina de la Dona d’Eivissa (segons la qual, entre altres dades, l’any 2021 es van atendre un total de 549 casos en el programa d’atenció i tractament a víctimes de violència de gènere), les portaveus feministes de l’illa han reclamat més recursos, educació i «justícia feminista» per a lluitar contra la violència masclista i les seues diferents manifestacions: «Ens volem vives, lliures i felices!».

Al final del manifest, les representants dels grups feministes han posat sobre la taula les desigualtats socioeconòmiques entre un sexe i l’altre: «La pandèmia ha agreujat diferències que ja existien prèviament, com una major taxa d’atur en dones que en homes, o una major pobresa i precarietat laboral en dones, o el manteniment de l’escletxa salarial, de les prestacions i de les pensions i en especial les de viduïtat». Per això, les feministes han fet una crida dalt l’escenari del Parc Reina Sofia a les empreses, institucions i a tota la societat perquè contribueixin en la lluita per acabar amb les opressions per motiu «d’origen, imatge, sexe, gènere, religió, orientació sexual» o per qualsevol altra motivació.

Finalment, la lectura del text ha finalitzat deixant ben clar que el 8M continuarà demà i la resta de dies de l’any: «Tots els dies són 8 de març, visca el 8 de març!». Les dones que l’han llegit són Andrea Wizner, Graciela Masiano, Iulia Pricope, Núria Prieto i Shaima Triki Bouazza.

Abans de l’inici de la manifestació, a les 17.30 hores, s’ha realitzat una performance feminista i un taller de pancartes al Parc de la Pau, mentre que després del manifest, al final del tot, s’ha celebrat un «karaoke feminista». A la performance, una dona amb els ulls tapats amb un mocador lila ha mostrat una pancarta en què oferia una abraçada a totes aquelles dones que volguessin explicar-li alguna experiència d’abús masclista. A poc a poc moltes joves han anat apropant-se a ella i escrivint a una tela les situacions en què han estat víctimes d’agressions sexuals.

Tal com ha recollit avui Noudiari, al marge d’aquest gran acte a Vila, durant tota la jornada -i els dies previs- també s’han portat a terme diferents activitats pel 8M, i pel que queda de setmana n’hi ha previstes més d’aquest tipus o similars.

A aquesta cita hi han acudit també representants polítics i institucionals de diferents partits.

A Formentera, al voltant d’un centenar de persones s’han concentrat a la Plaça de la Constitució per reclamar, també, la plena igualtat entre sexes.