Les restes de sa Colònia o es Campament es troben en un estat lamentable. Especialment durant els darrers vint o trenta anys els murs, soleres i espais del que va ser el penal han patit diverses agressions. La més greu va ser l’escapçada de tot el front que donava a la carretera de la Mola quan aquesta via va ser eixamplada. Dins del recinte s’han construït cases, apartaments i fins i tot un habitacle estrany que aprofita una estructura de l’antic penal; s’hi han passat màquines per fer camí i una gran explanada on aparcaven vehicles pesants. Però d’això fa temps i no es tenia la consciència que aquell recinte fos un lloc de Memòria a conservar.
L’estranya classificació urbanística de part del sòl que ocupava el penal no ha ajudat a la conservació de les restes de sa Colònia. I això no obstant, si tenim en compte la situació d’aquest lloc històric, vora el port i el nucli de la Savina, i la seua fragilitat intrínseca és molt el que s’ha conservat. Encara és més si es considera que no ha tengut una protecció patrimonial fins fa molt poc temps.
Efectivament, el 2014 es va declarar Bé d’Interès Cultural (BIC) en la tipologia de Lloc històric. D’immediat, les persones i entitats titulars de la zona afectada varen recórrer als tribunals per salvaguardar els seus drets sobre la zona. Finalment, però, el 2018, el Tribunal superior de Justícia de Balears va confirmar la declaració de BIC. La declaració afecta la totalitat de la superfície que ocupà el penal, llevat de la part ara convertida en carretera, i una franja de 10 metres paral·lela al seu mur de mestral.
El pla especial de protecció que, d’acord a la llei, s’haurà de redactar, establirà la convivència d’usos i accessos entre els edificis més moderns que hi ha dins d’aquesta delimitació i les restes de sa Colònia».
El pla especial de protecció que, d’acord a la llei, s’haurà de redactar, establirà la convivència d’usos i accessos entre els edificis més moderns que hi ha dins d’aquesta delimitació i les restes de sa Colònia. D’altra banda, les diferents propietats en què es divideix l’antic penal continuen lògicament tenint-hi drets que s’hauran de tenir presents en tot moment.
Tota una altra qüestió és què s’haurà de fer amb les velles restes d’aquella ignominiosa presó. Una intervenció del Consell, recent de 2015, va consolidar el mur de mestral de sa Colònia. Aquesta primera actuació pot estar indicant el camí que es vol seguir: la consolidació, almenys, dels elements millor conservats per evitar que continuïn degradant-se. Les possibilitats són moltes, però és absolutament indiscutible que s’ha de començar per un estudi arqueològic a l’escala més detallada possible de les restes físiques del penal, i per l’exhaustiva recerca de la documentació de tota classe que aquest establiment va generar.
Un dels objectius de l’estudi arqueològic ha de ser discernir quines de les restes conservades corresponen a la Colònia penitenciària i quines al campament militar (400 homes d’Infanteria) que s’hi va instal·lar el 1943. També aclarir del tot si els barracons de la presó varen ser desmuntats totalment o no. Sembla estrany que es desmuntassin si havien de ser ocupats tot seguit pels militars, però una cosa era l’Exèrcit i una altra la Direcció general de Presons…
En aquest sentit, seran de gran ajuda diversos documents gràfics: un plànol del penal fet el 1941, una fotografia molt detallada feta per la Royal Air Force (RAF) també el 1941, les imatges preses fotògrafs i particulars —com la de Pere Català Roca— la imatge aèria de 1956. Aquestos documents gràfics i altres que es puguin anar localitzant formen un registre notable que ha de ser ben aprofitat per a la història de la Colònia penitenciària, Destacament penal o Presó central de Formentera.
Hi ha diversos exemples de penals franquistes que han estat estudiats arqueològicament. A Artà, Mallorca, es conserva i es va excavant es Campament des Soldats o des Presos (http://campamentsoldats.blogspot.com/) i a Badajoz trobam l’exemple del terrible camp de concentració de Castuera (http://amecadec.blogspot.com/).
La justificació històrica de la necessitat d’aquestes actuacions arqueològiques de recuperació de la Memòria ha estat extensament tractada. Igualment, la metodologia que combina l’estudi arqueològic pròpiament, les entrevistes a testimonis de primera, segona o tercera veu, i la documentació oficial conservada, està també àmpliament i exitosament assajada.
També hi roman, encara, de l’antiga presó, la sensació d’exposició als elements, al sol que abraseix, al vent sense repaire, al terreny aspre».
La naturalesa provisional de les construccions de la Colònia penitenciària de Formentera, majoritàriament de barracons de fusta, ha fet que la major part del seu volum hagi desaparegut. Eren barracons estàndard, dissenyats encara durant la guerra per a totes les presons i campaments militars de l’Espanya “nacional”. Queden encara les seues soleres de formigó, uns pous, alguna cisterna, una séquia, murs en ruïnes de construccions de pedra i argamassa, un costat del mur perimetral…
També hi roman, encara, de l’antiga presó, la sensació d’exposició als elements, al sol que abraseix, al vent sense repaire, al terreny aspre. I hi planeja, sembla que immortal, la bubota de la crueltat humana, esperant prou ignorància per poder encarnar-se una altra vegada.
I què es pot fer a sa Colònia? S’ha parlat d’aprofitar l’única construcció que es conserva dempeus, construïda molt posteriorment, però no deixa de ser un element aliè al penal, un magatzem amb la seua pròpia història. Jo, en principi, no crec que s’hi hagi de construir res. No s’ha d’edificar a la vora de l’estany des Peix ni que sigui en nom de la dignificació de la Memòria. No podem amagar la fragilitat de les construccions que repairaren malament milenar i mig de persones durant més de dos anys baix de construccions noves.
Es debat ara si les 58 víctimes de la Colònia, enterrades al Cementeri Nou, han de ser exhumades. Això és una actuació que es regeix pels principis de dignificació i reparació física i moral dels enterraments de persones represaliades. Una altra cosa són les intervencions que es decideixi fer a sa Colònia, les quals s’han de atènyer al que disposa la llei de patrimoni històric vigent. Com deia, les possibilitats són múltiples i han de ser ben estudiades i meditades.
Antoni Ferrer Abárzuza
Imatge 1. Fotografia aèria presa per la RAF el 1941 (Petrus, J. M. Vigilats des del cel, https://uom.uib.cat/digitalAssets/466/466426_corLliAo-inaugural-UOM-17-18.imatges.pdf).
Imatge 2. Reconstrucció ideal d’un barracó del camp de concentració de Castuera, molt semblant als que es muntaren a Formentera (www.1936laserenalosmonegros.es).
Imatge 3. Plànols dels barracons estàndard de l’exèrcit franquista per a campaments militars i presons (Ayán Vila, X. M.; González Ruibal, A. Excavaciones arqueológicas realizadas en el campo de concentración y cementerio municipal de Castuera, Badajoz, 2012).
A la colònia penitenciària (de Formentera) (I)
A la colònia penitenciària (de Formentera) (II)
A la colònia penitenciària (de Formentera) (III)
A la colònia penitenciària (de Formentera) (IV)
A la colònia penitenciària de Formentera (V)
