«Vixicleta», «rojjà», «posà en remúy» o «plegueta d’es bank». Les perles de la llengua baléà

@D.V./ És probable que, el proper curs escolar, els pares no portin als alumnes a l’escola en cotxe sinó en cotxo, que els vehicles no vagin per la calçada sinó pel trispol de sa carretéra, que es pagui el material escolar en dobbés, o que enlloc d’utilitzar la bicicleta vagin en vixicleta?

Serà decisió de la conselleria d’Educació si, finalment, la llengo baléà entra a les escoles. Un idioma que no està reconegut per l’Institut d’Estudis Baleàrics, ni per la UIB, ni per cap institució científica ni filològica, però que compta amb advocats poderosos. Així, una de les redactores de la gramàtica baléà és la diputada del PP Ana Aguiló Garcias, i el conseller de Turisme i exalcalde de Calvià, Carlos Delgado, és un dels membres d’Honor de l’Acadèmi de sa Llengo Baléà.

El lobby baléà viu en l’actualitat un moment dolç. Ells i altres organitzacions de la seva òrbita com el Círculo Balear tenen fil directe, afinitat i amistat tant les dos persones que dirigeixen intel·lectualment l’actual deriva del PP Balear: Jose Ramon Bauzà i Carlos Delgado. Una de les associacions més actives, el Grup d’Acció Baléà, acaba d’obrir una àmplia seu a Palma de Mallorca i ha iniciat els seus cursos de llengo baléà.

És un bon moment, per tant, per conèixer més detalls d’aquesta neo-llengua. 

Una gramàtica secreta
Accedir a les regles normatives del baléà és complicat. L’any 2005 l’Acadèmi de sa Llengo Baléà va publicar una gramàtica que és pràcticament impossible de trobar. A la pàgina web de l’Acadèmi  (www.sacademi.com) no apareix cap llei gramatical ni ortogràfica, i es limiten a oferir una llistat de barbarismes. A la web del Grup d’Acció Baléà tampoc es donen gaires pistes normatives i, a dia d’avui, l’únic lloc on es pot trobar una mica d’informació és a la plana de facebook ‘Gramàtica d’es Baléà’.

En línies generals, les gramàtiques baléàs segueixen les normatives decimonóniques de Juan Pep Amengual de 1835 i 1872, i la gramàtica menorquina de Julio Soler de 1858, estudiosos que ja en el seu moment van ocupar un lloc marginal dins els estudis filològics; de fet, la gran majoria d’intel·lectuals mallorquins -entre ells els grans noms de l’Escola Mallorquina: Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera- adoptaren les normes fabrianes.

Alguns dels aspectes d’aquesta llengua -que els seus defensors afirmen que no prové ni del castellà ni del català, sinó que és una variant purament illenca del llatí- són les següents:

-només s’escriuen les consonants que es pronuncien
-s’omiteixen les ‘r’ finals dels infinitius i substantius
-es dupliquen totes les consonants que es pronuncien: pobble, dobbés.

Al baléà, a més, accepta la lletra ‘ñ’ i la doble jota ‘jj’, aquesta reprodueix el so de la ‘j’ espanyola, i s’utilitza en la conjugació del verb rojjà (vomitar) o en préstecs dels castellà com jjefe. També s’accepta l’accent circumflex ‘^’ sobre les vocals ‘a’ i ‘e’ a les paraules agudes acabades en vocal, ‘n’ o ‘s’: plêns, alê.

El vocabulari català-baléà
No existeix cap diccionari baléà, o català-baléà. No obstant, l’Acadèmi de sa Llengo Baléà ha publicat un llistat informal de paraules en català i la seva traducció en baléà. El seu contingut és sorprenent i, en ocasions, involuntariament humorístic. Aquí tenim un petit resum:

Català        Baléà

abdomen  panxa
acariciar   fé carissis
agricultor pagês
alcohòlic  gat perdud
anus         forad d’es cul
aversió     òy
avesar      dona vissi
bilabial    dóbbles morros
bicicleta   vixicleta
calçada     trispol de sa carretéra
llibreta d’estalvis   plegueta d’es bank
cotxe        cotxo
crucifix    sancristo
desistir    déxà nà
diners     dobbés
electricista   elettrissiste
exageració   eggigerássió
hèlice       sas palas
clítoris     guellêt
macerar   posà en remúy
ovacionar   fé fortas mambelletas
oxigen      oggígeno
prematur massa prest
troglodita capdefava

Si algun lector, quan s’ha trobat amb forad d’es cul es pensa que això és una broma, hem d’insistir que no, que no és una broma, que això és molt seriós.