Eivissa es confirma com el destí favorit dels nous multimilionaris

@D.V./ Àngeles Nogales, gerent de Foment de Turisme d’Eivissa, té una anècdota que li agrada recordar: l’any 2008, la Fira Nàutica de Barcelona ocupava vuit pavellons del recinte firal. Enguany, el Nàutic és incapaç d’omplir la Fira. “Amb la crisi econòmica, els qui tenien vaixells d’entre 8 i 12 metres d’eslora se’ls han hagut de vendre”, explica Nogales, “jo estava preocupada però em van tranquil·litzar: els qui tenen vaixells de més de 30 metres d’eslora no han notat la crisi”. La història ja s’ha explicat molt vegades: la crisi ha castigat amb duresa les classes mitges però, en canvi, els rics són més rics. Per tant, en aquesta cojuntura, és necessari reinventar-se i anar a buscar el nou client: els rics i, a ser possible, els superrics.

Conscient de com evolucionava el mercat, l’any 2010 Foment del Turisme d’Eivissa va crear un club de producte destinat exclusivament al turisme de luxe: l’Ibiza Luxury Destination. Un espai on trobem empreses especialitzades en el lloguer de mansions, agroturismes, empreses nàutiques o restaurants. “La realitat és que darrera d’aquest èxit hi ha molta feina i un treball molt seriós”, assegura Nogales.

Una indústria que treballa les 24 hores del dia

La paraula del moment és ‘concierge’. És el servei que ha d’oferir qualsevol empresa destinada a un client de luxe. ‘Concierge’ és, senzillament, ocupar-se de tot el que comporta passar unes vacances a Eivissa. És un servei total. Així, empreses com Ibiza Lux Villas o Ibiza Quality Villas no només lloguen mansions sinó que també ofereixen cuiners, organitzen festes privades, lloguen iots, cotxes, limusines, jets privats, helicòpters, aconsegueixen entrades VIP als millors ‘beach clubs’ i discoteques, s’encarreguen de les reserves dels restaurants, ofereixen cangurs, guardaespatlles, entrenador personal, cangurs, personal de seguretat, t’aconsegueixen un mestre de ioga o un massatgista expert. És a dir, un servei durant les 24 hores del dia per a que l’estada sigui, senzillament, perfecte.

Aquests clientela de multimilionaris també demanden uns productes molt especials, coneguts com a ‘premium’. Champagnes com l’Armand de Brignac, considerat el millor del món, i de qui una ampolla Brut Mathusalem pot costar 7.044 euros. O el vodka Diva Premium, el més car, l’ampolla més barata del qual costa 3.000 euros. Tot i que els salaris de la majoria dels ciutadans ha baixat, la demanda d’aquests productes no para de crèixer, com constata Xavier Escandell de la distribuïdora Enotecum: “Fa quatre anys, d’una tónica premium com és la Fever Tree -la tònica que s’utilitzava al restaurant El Bulli- distribuíem 200 caixes. Aquest estiu en distribuirem 6000”.

Escandell comenta que, als mesos d’estiu, la demanda de producte de luxe de l’illa d’Eivissa només és comparable a la que puguin tenir ciutats com Londres o New York, i que es demanen productes que fa cinc anys eren inexistents, com edicions limitades d’ampolles de champagne que poden costar 3.000 euros: “Fins i tot, cases de moltíssim prestigi com Belondrade y Lurdon, que fan el millor vi blanc de tot l’Estat, han fet una edició especial d’ampolles de dos i tres litres especialment per Eivissa”.

L’inici del luxe
A dia d’avui, es fa difícil imaginar que a l’any 2007 només havia un hotel de cinc estrelles en tota l’illa d’Eivissa: l’Hacienda na Xamena. Res més. 2008 suposa un canvi de tendència. L’any que marca l’inici del cataclisme econòmic i de l’inici de la laminació de l’Estat del Benestar és també el de la inauguració dels dos primers de cinc estrelles de la ciutat d’Eivissa: l’Ibiza Gran Hotel i l’Hotel Mirador. L’any 2008 també obre un espai que es converteix en un símbol d’aquesta nova época: l’Ushuaïa Beach Club.

Cinc anys més tard, Ushuaia s’ha convertit en una història d’èxit i no para de créixer. A Ushuaïa tot està pensat per a satisfer els capricis de la gent per a qui els diners no suposa cap problema. La suite més cara, la ‘Top of the World’, costa 10.000 euros la nit i ja té la reserva ocupada durant tota la temporada. A l’Ushuaïa trobem VIP Boxes on es poden organitzar festes privades. Hi ha tres restaurants, entre ells l’Oyster Bar, especialitzat en ostres i caviar. Es pot reservar un iot per una excursió a Formentera o, si es desitja, un jet privat. És el que demana una clientela internacional on no falten milionaris russos, xeics àrabs i fortunes provinents de països emergents com Índia o Brasil.

Un camí que també han seguit altres marques. Així, l’any 2011 el grup Pachá obría Lío, un restaurant-cabaret pensat també per a un públic exclusiu. Enguany, Pachá reforça la seva aposta per l’exclusivitat amb Destino, un resort VIP situat a Cap Martinet. Altres espais com el Blue Marlin també viuen un bon moment i han iniciat una expansió internacional: així, aquest beach club de cala Jondal ha obert una sucursal a Abu Dhabi sota el nom Blue Marlin Ibiza, convertint el nom de l’illa en un autèntic reclam publicitari i una declaració d’intencions sobre el producte que es vol oferir.

No expulsar a la classe mitja. No morir d’èxit
Quin és el secret de l’èxit? Segons Àngeles Nogales de Foment del Turisme, existeix una ‘segona generació’ del turisme de luxe que vol destins diferents als de Marbella o de la Costa Blava, i el principal mèrit d’Eivissa és haver-se construït una imatge de marca molt potent i diferenciada: “L’illa es relaciona amb la llibertat. A Eivissa el luxe és el seu cel, les seves cales, la seva gastronomia i, a més, tenir la llibertat de ser tu mateix”. El luxe no seria només el consum desenfrenat, sinò també uns valors intangibles

La gerent de Foment de Turisme apunta altres senyals que indiquen que les coses s’estan fent bé: “Eivissa és un destí avantguardista i la seva marca s’ha convertit en un estil i crea tendència, i molts altres destins ens estan copiant, com la costa Dàlmata”. Nogales està convençuda que el turisme del luxe continuarà creixent i que les oportunitats de negoci són magnífiques, però alerta dels problemes que pot comportar morir d’èxit: “Tot passa per la regulació, el control, l’equilibri. No hem de ser un lloc massificat i sorollós. No hem de ser un lloc bigarrat. No hem de créixer descontroladament”, i també alerta de la proliferació d’empreses oportunistes que s’han pujat al ‘carro del luxe’ i que ofereixen un mal servei.

No obstant, Foment de Turisme té clar que no s’ha d’oblidar al turisme familiar ni a la classe mitja, però assegura que el turisme familiar i el de luxe es complementen i retroalimenten. Nogales rebat les crítiques dels qui pensen que el turisme de luxe expulsa a les famílies i privatitza o elititza els espais públics: “A Eivissa hi ha cales per tothom”, assegura, i sobre l’efecte beneficiós que genera un establiment de qualitat, posa l’exemple de Cala Bassa: “Sempre ha estat una platja popular i l’establiment d’un beach club ha suposat una forma de posar ordre en un aparcament que fins ara era caòtic. La platja continua sent oberta per a tots, però ja no hi han les aglomeracions d’abans i, a més, hi ha un espai per a un turisme que fa despesa”, i també defensa el paper del Blue Marlin que ha posat en valor una platja com Jondal que, a priori, no és atractiva per al bany.

El turisme del luxe està aquí i, segons Foment, “anirà a més i l’hem de cuidar per a que no ens el prenguin”.