La publicació Ilustración católica. La Hormiga de Oro, més endavant només La Hormiga de Oro, va ser una revista de fortes arrels religioses (i també carlines) que va aparèixer en diferents formats entre 1884 i 1936. També es deia Hormiga de Oro la llibreria fundada inicialment amb els mateixos interessos a Barcelona, de la plaça de Santa Anna i el portal de l’Àngel i que tancà l’any 2015. Els darrers anys es digué La Formiga d’Or-Happy Books i encara hi havia una àmplia secció dedicada a la religió.
El contengut de la revista és ben variat: hi ha notícies sobre vida social (inauguracions d’exposicions, casaments) i sobre avanços en el món del comerç i l’agricultura i sobre viatges, com l’article que comentarem.
El periodista Julio Arija va publicar, el 5 de febrer de 1913, a les pàgines centrals d’aquest setmanari barceloní, un article de la secció «Por la España pintoresca» amb el nom «Notas de un viaje a la Ínsula Augusta», del qual signa el text i les fotos. Amb un contengut molt semblant el mateix periodista va treure, aquell mateix any, al núm. 133 de la també barcelonina publicació Hojas selectas (de l’editorial Salvat), un article amb el mateix títol i algunes fotografies idèntiques, que comenta la doctora en Història de l’Art Nina Ferrer a la seua molt recomanable obra El mite de l’illa Blanca. Imatges d’Eivissa 1867-1919, editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2019.
El text del periodista comença, com tants altres de l’època, destacant quins són els motius pels quals s’han de visitar les illes d’Eivissa i Formentera: «Tanto para el arqueólogo como para el turista, para el sabio como para el curioso, una excursión a las isla Pythiusas (Ibiza y Formentera) ofrece un sin fin de bellezas y muy fructíferos resultados, Sin embargo ¡da pena declararlo! son contadísimos los afortunados peninsulares que conocen el arxipiélago Pythiuso».
Passa després a explicar l’estructura de la ciutat d’Eivissa i la seua històrica divisió en dues parts, seguint els mateixos clixés de visitants anteriors: «la más alta, circundada por una muralla construída en los siglos XV i XVI, donde viven los propietarios rurales, descendientes de los conquistadores, y la parte moderna, en el llano, llamada la Marina, inmediata al puerto y en donde estan concentrados el comercio y las industrias».
Dona especial importància als costums eivissencs i, com s’ha vist, des de la portada, dedica especial atenció a la roba i al ball de la gent pagesa, per les seues especificitats respecte al que Arija havia vist fins llavors. Descriu així el ball pagès: «Bailan formando círculo, las mujeres paseando con pasos menuditos, sin mover más que los pies, y los hombres (que a veces bailan con dos o más mujeres) dando grandes saltos y haciendo sonar enormes castañuelas. Es muy pintoresco y original este antiguo baile de la isla, que no tiene semejanza con ningún otro».
Joan-Albert Ribas