JAUME FERRER, PRESIDENT DEL CONSELL DE FORMENTERA
Pregunta: Gaudeix igual de les festes de Sant Jaume com a president que quan era un al·lot?
Resposta: És molt diferent, no té res a veure. De nen estàs ple d’il·lusió i d’adult, i més quan ets president d’una illa com Formentera estàs ple de responsabilitat. El que tenen en comú és que abans i ara aconsegueixen ser dies especials, diferents i esperats.
Què recorda d’aquella època? Sant Jaume sempre s’ha caracteritzat per unir a les famílies. A quants rebrà a ca seua?
Recordo especialment la visita de familiars que vivien lluny i que tornaven per aquestes festes a Formentera, en especial les visites del germà de mon pare, que va ser a l’exili des de l’inici de la guerra civil fins que va poder tornar l’any 1969, que va ser l’any del meu naixement. Ens trobàvem tots a dinar i era una jornada molt especial.
Ara continuem ajuntant-nos a voltant de taula per Sant Jaume i continua essent un dia assenyalat per a tota la família.
Quins canvis destaca de la societat formenterera durant aquests anys?
La societat de Formentera ha canviat moltíssim la seua estructura. Pensau que ara un terç de la població ha nascut a les Illes però un altre terç és d’altres CCAA espanyoles i encara un altre terç és nascut fora de l’estat. El que hem sabut preservar és el clima de convivència i de respecte, i això és el que em satisfà més de l’evolució d’aquest poble.
S’ha aconseguit el Consell, que sembla que entra en una etapa de maduresa després de superar una dècada. La limitació de l’entrada de cotxes a la illa creu que serà el major canvi per als veïns en un futur proper?
És normal, l’arribada del Consell va venir acompanyada de noves responsabilitats que ha fet que hagi crescut en número d’oficines, de serveis i d’empleats públics. Tot necessita un període d’assimilació, de rodatge, i certament hem arribat a un punt de maduresa que ens permet afrontar els reptes i les amenaces de Formentera per garantir que l’illa segueixi sent un bon lloc per viure i per ser visitat. Un dels reptes que hem afrontat és el de l’entrada de vehicles. Entenem que transmetem una idea d’illa tranquil·la que no és coherent amb el sistema actual de mobilitat. Ho hem parlat amb partits polítics, veïns i associacions al Consell d’entitats i hem donat llum verda al redactat d’una Llei que tramitarà el Parlament i a un Pla de Mobilitat perquè la mobilitat de Formentera també sigui coherent amb la idea d’illa que difonem.
Quins altres reptes li queden a l’illa durant els propers anys?
La vivenda és una qüestió molt important. Estam treballant en definir en quines zones de l’illa les vivendes s’han de destinar en exclusiva a ús residencial, també estem tancant les negociacions per adquirir un solar per a un nova promoció de lloguer a preu social com la que hem inaugurat aquesta legislatura a Sant Ferran. L’educació també és fonamental. Hem consolidat el funcionament tot l’any de la segona escoleta i per fi estam a punt de veure començar les obres de l’escola nova i escoleta de Sant Ferran, fonamental per a l’educació de l’illa. A nivell de serveis, l’entrada en marxa del Tanatori i la construcció de la Residència permetran, com l’arribada del TAC, que Formentera tengui serveis imprescindibles que a altres llocs del país ja tenen fa temps. Hem de seguir preservant el medi ambient, i ara toca culminar la regulació de l’Estany des Peix, que ja hem consensuat amb el Govern i amb la Demarcació de Costes. També espero amb ganes i il·lusió veure culminat el projecte de millora dels serveis de seguretat i control. Ara és ben palpable la falta d’agents de Policia però ben aviat acabarem un procés selectiu que portarà sis nous funcionaris que se sumaran al cos d’inspecció creat, a l’equip de control i informació a l’aparcament creat i als zeladors de medi ambient. Tot junt formarà un equip de 38 persones que treballarà per garantir l’ordre i el compliment de les ordenances en qüestions com activitats, publicitat dinàmica, aparcament o utilització dels sistemes de recollida de residus que tant problemes ens han generat a les últimes temporades.
S’ha aconseguit el 75% del descompte de resident, alguna cosa que per als veïns de Formentera és especialment important per la doble insularitat. És el pas definitiu per contrarestar-la o veu algun pas més que encara es pugui donar?
És una gran notícia si va acompanya de vigilància a les companyies de transport aèries i marítimes perquè la seua política de preus no faci que el descompti sigui imperceptible per als ciutadans. Si el descompte repercuteix en el preu final per a la gent, com està passant amb el descompte del 75% dins les Balears, és una mesura molt important per la gent de les illes, i molt especialment per la gent de Formentera, però en cap cas soluciona els problemes d’insularitat que tenim, i que es manifesten en el preu de béns de primera necessitat com l’aigua, el transport de residus, la necessitat de desplaçament per tràmits amb l’administració general de l’estat o el poder adquisitiu dels treballadors i de les treballadores.
Es van acabant la legislatura. Quin balanç fa?
Es tracta d’una legislatura que està consolidant línies de treball que al meu entendre han arribat a un punt de consens molt important dins l’illa: prendre les decisions més importants en el marc del Consell d’Entitats aporta una transparència i una riquesa de les solucions molt elevada. Tenir un model turístic que prioritzi la tranquil·litat i la qualitat és una idea compartida amb l’empresariat de l’illa. Facilitar el passeig i desplaçar els cotxes fora dels nuclis urbans ha millorat els pobles de l’illa. També és general la idea que preservar el medi ambient i el patrimoni cultural és garantia de futur. I també té un ampli suport ciutadà el destinar el rendiment del turisme a serveis esportius i educatius de qualitat per als residents de tot l’any. En definitiva, pens que és una legislatura que ha ajudat a que tothom que hi viu sàpiga quin és el model d’illa de Formentera.
Quant temps s’imagina al capdavant del Consell?
El que considero important és que la direcció política de Formentera segueixi enfocada en el model d’illa que he comentat abans. Si tenim clar de què vivim i ho cuidem, i si tenim clar que una institució com el Consell Insular permet que Formentera depengui menys de decisions exteriors, i també el cuidem, qui presideixi aquest model deixa de ser el primordial.
Solamente una unión física, entre las pitiusas, acabaría con todos los problemas de insularidad de Formentera. Un túnel entre las dos islas. Gran proyecto de futuro. Un montón de problemas solucionados. La mitad del coste a cargo de la U.E. la otra mitad, entre diversas administraciones e inversión privada, a cambio de explotación (peaje en sombra).
«Como decirlo, no me cuesta nada…» Pero lo cierto, es que creo en este proyecto. Si algún día se llegase a realizar, marcaría un antes y un después en todos los ámbitos en las relaciones entre las dos islas hermanas. Se debería de tomar en consideración. Ahora, sólo es un negocio en manos de unos pocos, que engrandecen sus fortunas a cambio del transito de bienes y mercancías. No es justo.
Ves-te’n a pastar fang!