@Noudiari – ARA Balears (Mercè Pinya)/ Després de 40 dies ininterromputs sense ingerir aliment, esgotat i després de rebre una seriosa advertència per part dels metges que li han fet el seguiment, el docent Jaume Sastre, professor de l’IES Llucmajor, ha decidit avui migdia aturar la seva protesta.
Biel Majoral, professor, músic i amic personal de Sastre, ha explicat que durant el cap de setmana els metges ja parlaren molt seriosament amb el seu equip de suport i amb ell mateix, i els avisaren de les «conseqüències irreversibles» que podria tenir per a Jaume Sastre no aturava immediatament la vaga de fam. «Per aquest motiu tots hem insistit a Jaume que havia de deixar la protesta. Estam impressionats pel seu testimoni de dignitat», ha dit Majoral.
El passat divendres, els metges ja recomanaren a Jaume Sastre que fes repòs absolut, ja fos ajagut o assegut. Ahir diumenge el docent es va sotmetre a una analítica completa que va proporcionar molta més informació sobre el seu estat de salut i de les conseqüències del llarg dejuni, i que ha fet que els metges adverteixin a ell i el seu equip dels perills.
“L’Assemblea de Docents no és un interlocutor vàlid”
L’acció d’aquest professor de l’IES Llucmajor ha tingut un objectiu molt concret: que el president del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, s’assegui a negociar i dialogar amb la comunitat educativa i especialment amb l’Assemblea de Docents. Però l’Executiu ha repetit una vegada i una altra que no pensa canviar els seus plans perquè, assegura, l’Assemblea de Docents és una institució polititzada i, per tant, no és un interlocutor vàlid.
«Vull recordar-los que els interlocutors vàlids són els sindicats, però els sindicats han estat superats per l’Assemblea de Docents, de manera que quan la Conselleria continua asseguda, negociant i intentant arribar a un acord amb els sindicats, aquests no tenen capacitat de decisió, sinó que es veuen superats per l’Assemblea de Docents; per tant, no hi ha un interlocutor vàlid», ha declarat Bauzá aquest passat diumenge.
La huelga de hambre, es una medida de protesta que si no se está dispuesto a llegar hasta sus últimas consecuencias, es mejor no intentar. Precisamente, esta medida consigue resultados – de tarde en tarde- si las autoridades se convencen de que quien está en huelga de hambre va a morir si no se hace algo. Por tanto, es precisamente cuando se empieza a estar muy mal físicamente cuando hay que continuar. Con todos mis respetos a este hombre, existen otras maneras de protestar que no conllevan un deterioro irreversible para el organismo y que son igualmente «dignas». En mi opinión, así lo que ha hecho es el ridículo.