@Noudiari/ El president d’Esquerra Republicana a les Pitiüses, Josep Antoni Prats, és el candidat de la formació Esquerra Republicana-Eivissa Sí (ER-Eivissa Sí) al Parlament balear. És professor, geògraf i regidor del PSOE-Pacte a l’Ajuntament de Sant Josep.
– Com qualifica el treball dels diputats d’Eivissa i Formentera al Parlament balear?
-Els diputats d’Eivissa i Formentera els dividiria en quatre grups: els del PP, que si han fet alguna feina no s’ha vist gaire, no han estat capaços en cap moment de defensar els interessos d’Eivissa i s’han limitat a aixecar la mà sempre que en Bauzá els ho ha dit; els del PSOE, que han fet la seua feina d’oposició de forma més vistosa però també poc efectiva per als interessos de la nostra illa; el diputat (després diputada) de Formentera, que almenys s’ha centrat en els temes de la seua illa, tot i que ha tingut poc marge de maniobra per estar en situació de “no adscrita”; i, finalment, la diputada de Pacte per Eivissa Esperança Marí, que crec que ha fet molt bona feina, desmuntant els falsos arguments de la política educativa del PP i defensant Eivissa en molts altres temes.
– Què critica a la majoria parlamentària encapçalada en aquesta legislatura pel Partit Popular?
-Sobretot que no han actuat com poder legislatiu, diferent del poder executiu del Govern. Han actuat sempre a les ordres del seu líder, sense discutir res i sense matisar res, ni en conjunt ni per cada illa. El Govern ha exercit per decret, i després la majoria parlamentària es limitava a donar el seu vistiplau als decrets. Per tant, ni tan sols han fet la seua feina. Han estat el col·laborador necessari d’un govern que, d’una forma mai vista, ha actuat en contra de la mateixa terra que diu governar, contra la llengua pròpia, contra els senyals d’identitat propis, contra l’educació, contra la gent amb les retallades,… Crec que ha estat una legislatura indigna, de vergonya aliena.
– Quines són les seves reivindicacions davant Mallorca?
-No davant Mallorca. Mallorca també ha patit els desastres d’aquest Govern, i ho ha mostrat la gent d’allí manifestant-se repetidament per l’educació, per exemple. Les reivindicacions han de ser davant un Govern que ha de ser conscient, d’una vegada per totes, que ho és de totes les illes per igual, encara que els consellers resideixin a Mallorca i que els mitjans de comunicació d’allí potser són més influents. No és que ens tenguin mania, com diuen alguns; simplement, ens ignoren. Però també perquè els diputats d’aquí es fan valer poc. La majoria són del PP o del PSOE abans que d’Eivissa. Per tant, la principal reivindicació és que hi hagi un tracte igual per tots els territoris d’això que en diuen “comunitat autònoma”.
– Quins són els dèficits històrics que s’han de corregir?
-Bàsicament és una qüestió de competències i de què aquestes competències arribin amb les dotacions econòmiques suficients. Tant des de l’Estat cap a les Illes Balears com del Govern Balear cap als Consells de cada illa. Ja hem tengut molt males experiències, com per exemple la mala dotació de les competències en educació quan es transferiren des de l’Estat o ara la mala dotació de la promoció turística quan es transfereix cap al Consell. Hem de tenir clar que transferir no ha de voler dir duplicar, és a dir, que si es transfereix una competència han de venir tots els diners i tot el personal que es dedica a aquest tema. Alguns temes que ja hauríem de poder gestionar des d’Eivissa i que es mantenen en mans d’altres administracions (no només del Govern Balear) són l’aigua, tot el relacionat amb el turisme (no només la promoció), els ports, l’aeroport o la gestió de recursos econòmics. Per què els impostos que pagam a Eivissa no poden gestionar-se des d’Eivissa?
– Què farà per aconseguir-ho?
-Està vist que si des d’Eivissa només enviam diputats que siguin de partits estatals difícilment arreglarem res. Per tant, des del nostre punt de vista fan falta diputats que siguin progressistes i que actuïn des de la perspectiva que les seues prioritats siguin els nostres senyals d’identitat, el territori i el dret a decidir de les persones i els pobles. Hem de ser a totes les institucions, però especialment al Parlament de les Illes Balears, que hauria de representar la sobirania d’aquestes illes. Tenint en compte que, com quasi sempre, les majories a Balears poden anar d’un sol vot, algú que defensi aquests ideals pot fer molta feina.
– Quines lleis aprovades en aquesta legislatura han beneficiat Eivissa i Formentera, i quines les han perjudicat?
-Sincerament, no sabria dir ni una sola normativa aprovada aquesta legislatura que hagi estat positiva per a la ciutadania o pel territori. Tot han estat agressions: la llei turística (més centrada a temes urbanístics que en solucionar els problemes turístics), la llei agrària (exactament igual, més centrada a poder urbanitzar el camp que en resoldre els molts problemes dels pagesos), la llei del sòl (que només parla del sòl rústic, cas únic al món), per no parlar de tots els decrets que han atacat la llengua catalana, l’educació (“pensa-hi”, diuen les associacions de pares i mares), la sanitat i tots els serveis públics en general.
– Quines derogaria?
-Totes. Algun dia en aquesta terra algú haurà de començar a fer lleis basades en el consens, especialment en temes-clau com l’educació. I tots haurem de ser conscients, també, que el territori és el que és, que no pot explotar-se indefinidament, i que hi ha qüestions que haurien de ser “temes d’estat”, com la defensa i promoció de la llengua catalana, la nostra llengua pròpia, cada dia més amenaçada fins i tot pels que, si complissin les lleis, l’haurien de defensar.
– Què opina de la impugnació presentada per Gent per Eivissa?
-El repartiment d’escons del Parlament Balear va ser el tema més difícil de resoldre per consens quan es va aprovar l’Estatut d’Autonomia als anys 80. El problema és que aquest tema es va tornar a obrir, per la porta del darrere, quan es va reformar l’Estatut l’any 2007, creant el Consell de Formentera (per fi!). En aquell moment cap diputat d’Eivissa va ser capaç d’aixecar la mà i denunciar la situació injusta que s’estava creant deixant Eivissa amb menys representació que Menorca. Ara el tema serà molt difícil de resoldre, perquè només es podrà fer amb una altra reforma de l’Estatut i arribant a un consens. El què no estic d’acord és en basar-ho tot en un tema de nombre d’habitants, més que res perquè en la comparació amb Menorca hi sortirem guanyant, però en la comparació amb Mallorca hi perdrem, i molt.
– Creu que el Parlament és proper als ciutadans de les Pitiüses?
-En absolut. En aquesta terra molt poca gent entén el sistema institucional i les funcions de cadascuna d’aquestes institucions. Des de les escoles i els instituts hauríem de fer més formació i hauríem de buscar sistemes per acostar el funcionament de les institucions democràtiques, que fossin més conegudes i valorades. Això hauria de passar, per força, per augmentar també els sistemes de participació ciutadana en la presa de decisions.
– Què proposa per a millorar la representació dels ciutadans pitiüsos a la Cambra balear?
-Com ja he indicat abans, farà falta que la representació pitiüsa no la formin només representants de partits estatals, que hi hagi algú centrat a defensar la llengua catalana, el concert econòmic o el dret a decidir. Que hi hagi coordinació entre tots els diputats elegits per Eivissa en temes clau per la nostra illa. O que hi hagi algun tipus d’oficina dels diputats eivissencs perquè tothom s’hi pugui adreçar. O que hi hagi una sessió especial a Eivissa en la qual cada diputat i cada diputada expliqui públicament quina ha estat la seua feina durant un any, per exemple.