El professorat no descarta una “vaga indefinida” al setembre si no canvien les polítiques educatives

@D.V./ La Federació de Pares d’Alumnes (FAPA) d’Eivissa, la Federació d’Estudiants de les Illes Balears, els sindicats de professors i la Coordinadora del Professorat Preocupat d’Eivissa han realitzat un balanç de les mesures educatives preses pel Govern balear i l’Executiu central durant aquest curs 2012-2013. Unes polítiques que, segons afirmen, han tingut una conseqüències “desastroses”.

Així, a més de lamentar que aquestes reformes s’hagin pres “sense el consens de la comunitat educativa” han advertit que no permetran que “l’educació pública de qualitat desaparegui” i han anunciat que el personal educatiu està preparant un seguit de mobilitzacions “sense descartar la vaga indefinida a partir de setembre si no hi ha una negociació”.

Contra les retallades i la LOMQE
Pedro López, de la Coordinadora, ha criticat durament les retallades realitzades en els pressupostos en educació, que han comportat un augment de la jornada laboral dels docents de secundària “amb la corresponent càrrega lectiva i l’augment de ratios”. Una decisió que ha tingut com a conseqüència “una minva del temps dedicat a l’atenció a les famílies o a l’atenció individualitzada a l’alumnat”.

Pel que fa a la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), l’anàlisi que realitzen és demolidor, perquè la consideren “un retrocés educatiu a èpoques predemocràtiques, amb una proposta mercantilista de l’educació”, rebaixa el poder dels consells escolars, s’orienta cap a una “progressiva privatització del sistema educatiu, atorga un lloc privilegiat a la religió catòlica a les aules” i és una reforma “impròpia del segle XXI”.

Crítiques a les polítiques de Bauzá
Els convocants tampoc han estalviat crítiques a les polítiques desenvolupades pel Govern balear. Així, consideren que el Projecte de Tractament Integral de Llengües (TIL) té com a únic objectiu “arraconar la llengua catalana”. Així, segons Conchi Romero de la FAPA, la proposta d’augmentar les hores lectives d’anglès s’hauria fer “des d’infantil i de manera gradual, i no amb alumnes de 12 anys que no han tingut una bona base d’anglès com per rebre en aquesta llengua una classe de Ciències Naturals.

Per a Pedro López, de la Coordinadora Professorat Preocupat, el mestres estan a l’espera de rebre un curs intensiu de 120 hores d’anglès per poder donar classes en aquesta llengua, encara que la directriu en la que se’ls indicava que “si no podien donar les classes en anglès, les podríem fer en spanglish, demostra que enlloc de voler promocionar l’anglès el que es vol és minimitzar la presència del català”.

Finalment, tots tres convocants ha recordat el dèficit d’infraestructures educatives que pateix Eivissa respecte a Mallorca i Menorca.