La germana del Rei, imputada

@Noudiari – Ara Balears/ El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, creu que hi ha indicis de delicte en l’ actuació de la infanta Cristina, filla de Joan Joan Carles I i germana del rei Felip VI, i per això l’ha inclosa en el llistat d’imputats en la interlocutòria que dona per tancada la instrucció del cas Nóos i obre la porta al camí processal que durà al judici oral. Li atribueix dos delictes fiscals i un de blanqueig de capitals. La infanta s’ha desplaçat a Palma per conèixer de primera mà la decisió  del jutge.

La declaració evasiva de la infanta, amb més de 500 «no ho sé, no ho recordo o no em consta», no ha convençut Castro i el jutge ha conclòs que l’actuació de Cristina de Borbó pot ser constitutiva de delicte. En concret, Castro resol que la infanta pot ser presumpta autora d’un delicte de blanqueig de capitals i cooperadora de delicte fiscal. A partir d’avui, Cristina de Borbó s’apropa al banquet dels acusats… però això no vol dir que hi acabi asseguda, acompanyant el seu marit, Iñaki Urdangarín, que, vist el relat de fets i imputacions de José Castro, no el podrà esquivar de cap de les maneres.

Una imputació assumida
Tot i l’expectació que envoltava la comunicació avui matí de la interlocutòria de Castro de tancament del cas Nóos, ningú no dubtava que entre els imputats hi seria la germana de Felip VI. Realment tots els actors -parts- del cas Nóos tenien ja assumit el que passaria, preparat el guió i les passes que donaran a partir d’avui mateix.

Hi haurà recursos contra la interlocutòria de Castro que confirma la imputació de la infanta Cristina i acabarà essent l’Audiència de Palma la que determinarà el llistat final de persones que poden ser dutes a judici pel cas Nóos i si, entre elles, hi ha d’haver o no Cristina de Borbó. Com a mínim, presentaran recurs la defensa de la infanta i la fiscalia anticorrupció. Evidentment, també poden cercar ser exclosos mitjançant la interposició del recurs la resta d’imputats.

Si l’Audiència estima que no hi ha indicis de delicte contra Cristina de Borbó i la treu del llistat d’imputats, quedarà fora del cas, exceptuant l’eventual petició de responsabilitat civil que el fiscal ja ha avançant que instarà i que es concretaria en l’exigència del pagament d’entre 600.000 i 700.000 euros per part de la infanta com a responsable a títol lucratiu.

Si l’Audiència corrobora la tesi de José Castro i confirma que la infanta Cristina ha de ser imputada, també hi ha matisos. Just pot ser jutjada si es acusada per alguna de les parts. Això es sabrà quan les acusacions (fiscalia Anticorrupció i Manos Limpias com acusació popular) presentin els seus escrits i en ells concretaran delictes i les penes que demanen per cada persona a la que acusin.

La Fiscalia avança que no acusarà la infanta
El fiscal ja ha dit reiteradament que no acusarà la infanta Cristina, encara que figuri en el llistat d’imputats de Castro o acabàs figurant en el de l’Audiència. Sí que demanarà que Cristina sigui declarada responsable civil a títol lucratiu, per haver-se beneficiat dels doblers irregulars manejats per Aizoon, la societat que els ducs tenien a mitges. Manos Limpias sí que considera que la filla de Joan Carles I ha de ser jutjada i així ho intentarà per presumptes delictes de blanqueig de capitals i cooperadora necessària de delictes fiscals imputats a Urdangarin.

Cal també tenir en compte que no tothom que figuri com a imputat acaba al banquet. Es imprescindible, en funció del principi acusatori, que es formuli acusació en contra. Llavors s’obrirà el judici oral pel cas Nóos.

En un extensa interlocutòria, el jutge Castro, després de quatre anys d’investigació del cas Nóos, detalla els fets que ell considera que han quedat acreditats, quin delictes constitueixen aquests fets i personalitza responsabilitats. De les prop de 40 persones que han estat imputates al llarg del cas Nóos, en la interlouctòria, en queden menys de la meitat, destacant entre ells, a més dels ducs de Palma, el soci d’Urdangarin, Diego Torres; i l’expresident del Govern balear, Jaume Matas,

L’origen de Nóos
L’origen del cas Nóos l’hem de cercar en el cas Palma Arena, en la investigació pel sobrecost del velòdrom i el pressumpte enriquiment injust de l’expresident Jaume Matas. La Fundació Illesport havia pagat uns forums de turisme i esport… a l’instituto Nóos, que presidia l’espòs de la infanta Cristina. Els pagaments i concepte eren sospitosos. Des d’aquell moment, el cas va assolir una nova dimensió.

El besó del cas eren els contractes de Nóos amb les institucions públiques de Balears i València, que arribaren a pagar a Nóos, quasi 6 milions d’euros, pressumptament de menera irregular. Però la investigació posà damunt la taula comptes paradisos fiscals, suposats delictes fiscals, una trama de societats-pantalla per desviar fons… i el nom de la infanta Cristina. El cas Nóos engolí el cas Palma Arena.