@D.V./ L’agost de l’any 2010, un incendi va cremar 346 hectàrees a la zona de Benirràs i els Amunts i va arribar fins a la Punta Xarraca, que ja s’havia cremat l’any anterior. Un incendi que en el seu moment va semblar terrible, però que va ser poca cosa comparat amb la catàstrofe de maig de 2011, quan un incendi que va començar a la serra de Morna es va estendre fins Sant Joan, sa Cala, i va calcinar un total de 1.576 hectàrees de l’extrem nord de l’illa.
Un incendi que van deixar un paisatge devastador al seu pas, el panorama que deixa tot incendi: boscos convertits en cendra, desolació i restes fumejants. Dos anys més tard, el panorama a canviat i, poc a poc, la natura va recuperant el terreny perdut, tot i que l’escenari és molt diferent a Benirràs que a Morna. Una conseqüència de les diferents polítiques que s’han aplicat a cada banda.
El negre present de la serra de Morna
La cruesa de la crisi econòmica i la retallada de fons públics -una retallada que no és més que una determinació de prioritats- s’ha acarnissat especialment sobre la serra de Morna. “Regenerar una hectàrea de bosc cremada costa uns 2000 euros de mitjana” estima Fèlix Sanjuan, enginyer forestal de l’Ibanat a Eivissa. Per tant, recuperar les 1.576 hectàrees cremades de Morna comportaria una despesa de 3 milions d’euros, una quantitat que no està disposat a gastar el Govern balear i, de fet, l’any 2011 el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, va anunciar que s’optaria per un projecte “innovador” basat exclusivament en la iniciativa privada i que “no costaria ni un euro al Govern”. Així, es va arribar a un acord amb dues empreses per a què retiressin la fusta cremada amb l’objectiu d’obtenir biomassa.
Això no obstant, aquesta feina de retirada de fusta s’ha concentrat a les zones ben comunicades i properes al nucli urbà de Sant Joan on els accessos són més viables, i s’han bandejat les àrees d’accés complicat on extreure la fusta no comporta un benefici econòmic. Ara com ara, algunes àrees de la serra de Morna continuen intactes. Una situació que podria ser devastadora a causa de l’erosió del sòl sinó fos perquè en molts d’aquests turons encara perviuen les antigues feixes agrícoles, qui són les que, en certa mesura, fan de dic de contenció.
Una àrea de regeneració complicada
A les zones que han petit un incendi, les feines de restauració que es fan sobre el terreny es centren en la retirada de la fusta cremada i en crear les condicions idònies per evitar que es produeixi una erosió del sòl per mor de l’acció de les pluges. No es realitzen feines de reforestació perquè la vegetació mediterrània té una gran capacitat d’autorregenerarse. “Durant milers d’anys s’han produït foscs espontanis als boscs mediterranis, i espècies com el pi o l’alzina estan preparades genèticament per adaptar-se al foc” explica l’enginyer forestal de l’Ibanat Fèlix Sanjuan. Així, l’alzina pot rebrotar a partir de les arrels, mentre que el pi té unes pinyes resistents al foc que es converteixen en la seva “reserva genètica”. L’única espècie mediterrània que cal replantar perquè no es regenera és la sabina.
No obstant, aquest procés natural és més complicat a la serra de Morna perquè ja ha patit molts incendis consecutius en poc espai de temps: “El bosc madur té garantida la regeneració, a no ser que hagi una recurrència d’incendis en un espai molt breu de temps que no doni temps a crear llavor madura”, comenta el tècnic de l’Ibanat. Una situació que trobem a Morna, que va patir un greu incendi a la dècada dels 80, un altre l’any 2005 i que va ser devastada per tercera ocasió el 2011.
Sanjuan no és optimista respecte al futur d’aquest espai, fins i tot en el cas que aconsegueixi regenerar-se: “El bosc s’ha de gestionar perquè si no, es pot convertir en benzina i els focs són incontrolables” comenta, “però gestionar el bosc és molt complicat per mor de l’estructura de propietat d’aquesta zona: no hi ha rendiments immediats, abunden les microparceles de menys d’una hectàrea i és molt complicat posar d’acord a tots els propietaris”. L’enginyer forestal finalitza la seva exposició amb un comentari resignat: “Crec que estem abocats a repetir la mateixa situació”.
Benirràs, restauració abans de la crisi
Les 346 hectàrees de la zona de Benirràs i els Amunts que van cremar a l’agost de 2010 han tingut més sort. L’incendi es va produir abans de la primavera de 2011, que es quan la Comissió Europea va obligar al govern espanyol a retallar dràsticament la inversió pública. Per tant, la zona devastada de Benirràs i els Amunts encara es va poder beneficiar d’uns fons provinents del Pla de Desenvolupament Rural i, a més, també ha gaudit de patrocinis privats. En total, s’han restaurat 274 hectàrees, el 80% de la superfície cremada.
Es calcula que d’aquí a dos anys, la zona de Benirràs ja tindrà una cobertura general de matolls i que en vint o trenta anys s’haurà desenvolupat una cobertura arbórea de pi jove. La fauna també ha retornat a aquesta àrea i és fàcil veure conills o perdius: “Les perdius prefereixen els camps oberts. A les àrees cremades hi ha un munt de perdius. També trobes conills perquè hi ha molt de rebrot i ells s’alimenten d’això. Però una geneta potser no estarà tant contenta: et dirà que li has llevat el seu hàbitat”, comenta el tècnic de l’Ibanat. A Benirràs també s’han plantat sabines -una iniciativa de l’organització ‘Temps de sabines’ i de diverses ONGs- i pins joves, i la regeneració total sembla només qüestió de temps.
Tot i que la recuperació de Benirràs té més possibilitat d’èxit, els seus problemes futurs de gestió són idèntics als de Morna: “Hem de buscar un rendiment al bosc i que tingui una mínima gestió, però de moment l’única opció viable ha estat la de les empreses interessades a obtenir biomassa”, L’escenari és que amb un bosc no gestionat, els incendis es converteixin en catàstrofes absolutament incontrolables: “Tinc una foto realitzada tot just quan l’incendi d’Andratx començava, quan feina només hora que s’havia iniciat, i ja es veia que allò tenia molt mala pinta” assegura el tècnic de l’Ibanat.
Si, mucho pedir para el bosque de Mallorca pero para Ibiza, rien de rien … Así nos va!
quq va os equivocais,,, si el imperioso grupo empresas matutes invirtió las astronómica-ORBITANTE-DESSORBITANTE-CUÁNTICO AGRONÓMICA CANTIDAD DE MIL EUROS EN FEBRERO… SI SEÑOR ESO ES AMOR POR IBIZA,, Y POREL MUNDO EL EURO QUE NOS DAN LOS CLIENTES LO GASTAMOS EN ARROZ Y PIENSO PARA TIRÁRSELO POR ENCIMA DE LA VALLA A LOS NATIVOS EN LOS PAÍSES TERCER MUNDISTAS EN LOS HOTELES PUEBLO QUE HACEMOS, Y EN EL «HERALD TRIBUNE PITIUSO» VIENE EN LA SECCIÓN DE SOLIDARIDAD, ASI COMO QUE EL HARD ROCK HOTEL VA A A ABRIR VIENE EN LA SECCIÓN DE ALIMENTACCIÓN, ES TAN PATETICAMENTE PATÉTICO, QUE NO LLEGA NI A INSULTO A LA INTELIGENCIA.
ATENTAMENTE, UN RAÓ PETIT INTENANDO SOBREVIVIR EN UNA PRADERA CADA VEZ MÁS PEQUEÑA DE POSIDONIA, INFSTADA DE ANCLAS DORADAS, QUE ME DESLUMBRAN Y CONFUNDEN MI MEDIO NATURAL MILENARIO, YO SOLO ENTIENDO DNATULEZA, SOSTENIBILIDAD Y EQUILIBRIO, NO SE LO QUE ES EL MARTELL UNA TIENDA DE PRAD Y ME IMPORTA UNA MOTA DE POLVO LAS COMPETENCIAS ENTRE EL HOTEL TRAVERTINO ROMANICO-GUETTIANO Y EL COPERNICANO USHUCANO-ENSUCIANO, QU ENCIA LAS AGUAS DONDE VIVO.
UN SALUDO POSIDÓNICO
CON ESTOS MIL EUROS PLANTARON LA ASTRONÓMICA CANTIDAD DE 20 SABINAS,, PERO BUENO… COMO VAN INVERTIR 300 MILLONES DE EUROS EN HACER UN PROYECTO SOSTENIBLE EN PLAYA DE BOSSA CON UN DESIERTO VERDE… HABRÁ QUE PERDONÁRSELO..
y encima «DONARON 10 PARES DE ALPARGATAS NUEVAS A CÁRITAS» donña CARMEN MATUTES PARA QUE A LOS POBRES NO LE SALGAN JUANETES EN LOS PIES MIENTRAS VAN PIDIENDO Y PIDAN NEJOR.M… MIENTRAS QUE CÁRITAS DE IBIZA TIENE UNAS INSTALACIONES TERCERMINDISTAS Y ESTÁ QUE SE CAE AL SUELO A CACHOS… PERO COMO ELLOS SON LOS DESPOJOS DE LA SOCIEDAD LOS QUE VAN A LAS DISCOTECAS COMPRAN BOTELLITAS Y LUEGO COGEN ARITMIAS COLOMBIANAS A RITMO TABIQUIANO NASAL EN UN PRIVADO HOTEL ENTRE BURBUJAS CHANDONIANAS PRIVADAS DE 500 EUROS ENTTRE ARROPAJES SILICONADOS NO PASA NADA.. ELLOS NO DEGRADAN LA SOCIEDAD PORQUE LOS «JAMERS Y LAS SOMBRAS SON MU LARGOS Y NO SE VE LO QUE PASSA DENTRO» Y SI DA TIEMPO A QUE SE VEA SE ENCIENDEN LAS LUCES EN LA PLAYA DEN BOSSA Y SE CORRE UN TUPIDO VELO.
UNA DE LAS POCAS TORTUGAS CARETTA-CARETTA QUE QUEDAN INTENTADO SOBREVIVIR ENTRE UN MAR DE ESCOMBROS, SUCIEDAD, YATES Y ESTUPIDEZ Y VANIDAD HUMANA.