@Noudiari · Ara Balears / L’abstenció serà la que guanyarà a Balears les eleccions europees de diumenge que ve. En els darrers comicis al Parlament europeu de fa cinc anys, gairebé dos de cada tres electors illencs decidiren no anar a votar, seguint una tendència que el proper dia 25, si no s’accentua, no canviarà. I no ho farà pel poc interès que la ciutadania manté cap a la qüestió europea, però també perquè les Illes són un feu abstencionista.
A les eleccions europees de 2009, en el conjunt de l’Estat també es registrà una forta abstenció, del 55%, però tot i així més de 9 punts per sota de la de Balears (64,35%). És una diferència que s’ha mantingut invariable cada vegada que s’han hagut de triar representants a Brussel·les, només amb l’excepció dels anys 1987 i 1999, quan es feren coincidir les eleccions europees i les autonòmiques, i es reduí aquest marge, però fou sempre superior el percentatge d’abstencionistes a les Illes.
En aquesta ocasió això no canviarà i els partits tampoc no han mostrat un especial interès per capgirar la situació quan només un, el PP, té una candidata de les Illes amb lloc de sortida assegurat. Ni el PSIB, ni Esquerra Unida, ni UPyD, ni Esquerra presenten candidats illencs amb possibilitats de sortir. La tercera força al Parlament balear, la coalició MÉS, no s’hi presenta.
Sent l’elevada abstenció un fet que es repeteix a les Illes a les eleccions europees que es duen a terme, també succeeix així en altres ocasions. Els electors de Balears tradicionalment van a votar menys que els de la resta de l’Estat cada vegada que són cridats a les urnes. El darrer pic que ho varen ser, per a les generals de novembre 2011, l’abstenció a l’Arxipèlag arribà al 39%, per només un 31% en el conjunt d’Espanya.
“És un fenomen difícil d’estudiar, perquè la gent percep l’abstenció amb un component negatiu i qui opta per no anar a votar no sol donar excessives explicacions en els estudis que es fan, més enllà de culpar-ne els polítics”, assenyala el periodista i sociòleg Miquel Payeras, autor amb Gonzalo Adán del llibre El complex comportament del vot a Baleares a elecciones generals (1977-2011). El component negatiu hi és, perquè una alta abstenció es considera generalment una mostra del desinterès o del malestar entre la ciutadania que pot arribar a deslegitimar políticament les eleccions o qüestionar el sistema mateix.
Particularitats illenques
Tot i així, a les Balears s’observen dos fets particulars que podrien donar alguna explicació sobre la major abstenció, apunta Payeras. “Per una banda, es tracta d’una societat més desestructurada en alguns aspectes, amb menys sentiment de pertinença o necessitat de manifestar un compromís col·lectiu”, diu. “I com tota societat illenca”, afegeix, “manté una desconfiança sobre el fet polític superior a la d’altres territoris”.
A les eleccions europees, les de les institucions més llunyanes, és on l’abstenció es registra de manera més elevada, però a les autonòmiques, que normalment han coincidit amb les municipals, el nombre d’electors que no van a votar també és habitualment superior que el de les generals. A les anteriors particularitats esmentades, aquí s’hi afegeix que a les Illes “hi pot haver una percepció sobre que el poder real és a Madrid, que les eleccions generals són més decisives sobre cadascú, a més d’un desinterès pel que representa el fet autonòmic”.
En els comicis al Parlament balear sempre s’ha registrat una abstenció superior al 30%, i s’arribà al màxim històric en les de l’any 1999, quan un 42% dels electors decidí no anar a votar. Per contra, a les eleccions generals mai s’ha superat el llindar del 40%, malgrat que a les darreres s’hi estigué molt a prop. Es va registrar la màxima participació històrica a les que tingueren lloc l’any 1982, quan l’abstenció només arribà al 20%.
“En el comportament del vot s’observa que la gent percep quan hi pot haver un gran canvi o, per contra, es tracta d’unes eleccions de tràmit”, recorda Miquel Payeras. Algunes de les majors participacions a les urnes s’han produït en eleccions significatives com les primeres de la democràcia (1977), el gran triomf socialista de Felipe González (1982), la primera victòria d’Aznar (1996) o el tomb electoral després de l’11-M (2004).
Segons això, els electors balears consideren que les europees són un vertader tràmit. La menor abstenció es registrà la primera vegada que s’hagueren de triar els representants a Brussel·les, l’any 1987, quan només un 33% dels electors no va anar a les urnes, coincidint amb unes autonòmiques. Dos anys després, efectuant-se ja en solitari, l’abstenció s’elevà fins al 55%. Només tornant a coincidir amb unes autonòmiques, l’any 1999, pogué baixar fins al 43%. Les darreres dues eleccions europees han batut rècords amb un 62 i un 64% d’abstencionistes.
Desafecció i càstig
El clima de desafecció política a partir de la crisi econòmica i dels casos de corrupció tampoc no ajuda a capgirar aquesta tendència. Les eleccions europees, a més a més, perquè es té la percepció que són les menys decisives, és en les que la ciutadania pot aprofitar per expressar el seu malestar. I pot fer-ho en forma d’abstenció o bé canviant el seu sentit de vot.
“Crec que diumenge vinent batrem el rècord històric d’abstenció a Balears”, augura Miquel Payeras, qui recorda que ja s’ha batut consecutivament en els dos darrers comicis europeus. Sobre la dispersió del vot, també considera que dia 25 s’observarà en el comportament de l’electorat, “però en aquest cas només de manera puntual, perquè en properes eleccions es recuperarà la tendència bipartidista”.
