Bernat Joan i Marí / He escrit algunes vegades (sempre a mode de crítica àcida) que el món de la comunicació, arreu dels Països Catalans, però també, en mesura similar, al Principat de Catalunya, és hostil a la independència de la nació. (Avui, aquesta hostilitat, es mostra fent costat a la dreta extrema i a l’extrema dreta a les Illes Balears i al País Valencià, i fent costat als “comuns” al Principat. L’equació Vox/Cs/PP igual a Podemos/Catalunya en Comú sé que no agradarà als uns ni als altres. Però és evident: a les Balears i al País Valencià els poders fàctics donen suport a la dreta i a Barcelona a na Colau). Ara torn sobre la idea que els periodistes, en general, són contraris a l’autodeterminació dels nostres països veient els comentaris de les eleccions americanes. La immensa majoria dels que han donat notícies sobre l’esdeveniment no han tengut en compte, en absolut, quin dels candidats seria més o menys favorable a l’autodeterminació dels nostres països. Ens convendria més que guanyàs Biden o que guanyàs Trump, des del punt de vista independentista? No he vist aquesta reflexió per enlloc. I he de dir que això no fa bona pinta. Perquè un procés autodeterminacionista amb el món comunicatiu en contra té dificultats. Clar que Trump va guanyar les eleccions, fa quatre anys, amb els mitjans de comunicació fent-li la guitza!
S’ha parlat molt de la divisió americana després de la rabieta de Trump que, una vegada més, li ha fet perdre les formes. Però tampoc no he vist que es comentàs la divisió profunda real que existeix en aquella gran nació. Per mi, el fet que realment divideix els americans guarda relació amb els oficis dels que han donat a la campanya de Trump i els dels que han donat a la de Biden. Devers el 90% dels professors, enginyers informàtics, periodistes, gestors de grans empreses, dissenyadors, actors, etc donen a Biden i el 90% de grangers, fusters, ferrers, treballadors de la construcció, etc donen a Trump. Faci’s la lectura que es vulgui.
Un últim apunt: a les eleccions presidencials americanes s’han fet un munt de referèndums (cada estat organitza els que troba). I, a més d’escollir senadors i diputats (que això ja ens sembla normal) també s’han escollits els xèrifs. Que això ja ens sona una mica més estrany. Estic segur que si aquí, entre nosaltres, escollíssim els caps de la policia i els jutges la democràcia guanyaria punts. Però tampoc ningú no en diu ni pruna.