El món és estrany: d’una vinya petita, en deim vinyeta, per allò dels motius botànics que decoraven lletres capitals antigues i sinuoses; i de qui no té abundància d’una cosa, se’n diu que en té poca. Poca vinya: clavat. Aquesta explicació i, de fet, moltes d’altres, no fan que el món deixi de ser estrany. Però com a mínim, si no en treim raïm, reim.
