Prou alerta que el turisme d’excessos torna: «L’estiu serà un desastre, i ja fa sis anys que denunciam el mateix»

No hi ha dubtes de què aquesta temporada Eivissa tornarà a rebre un gran volum de turistes, gairebé com abans de l’arribada de la covid. Tanmateix, algunes persones i entitats de l’illa assenyalen que la frenada que ha viscut el turisme durant aquests dos anys no pot ser l’excusa per a permetre, ara, segons quins excessos que dificultin el benestar dels veïns de certs barris o pobles. En aquest sentit, Toni Pedro, president de la plataforma ecologista Prou, no es mostra mica optimista: «Aquesta temporada serà un desastre. Ja fa sis anys que es va crear Prou i continuam denunciant el mateix, però no hi ha cap intent de posar solució».

Toni Pedro critica tots els problemes mediambientals i socials originats per un model turístic que assenyala com incompatible amb la preservació del territori i el benestar econòmic dels ciutadans d’Eivissa: «Ara només viuen del turisme quatre persones que s’enriqueixen molt, però els beneficis, a diferència de com era fa quinze anys, no estan repartits, cada vegada es viu pitjor a Eivissa i és tot més car». «Ara el turisme és una cosa dirigida al ‘superluxe’ i exclusiva per als milionaris», insisteix.

D’altra banda, també opina sobre la conflictivitat que provoca l’oci nocturn, especialment durant els mesos de temporada: «Tota Eivissa és una gran discoteca, hi ha festes arreu, siguin legals o il·legals, a restaurants o a hotels. I des de fa quatre o cinc anys, també n’hi ha a cases privades. La remor afecta no només als veïns molt immediats, sinó que també als que estan a bastants quilòmetres», afegeix l’entrevistat. Precisament la setmana passada, Noudiari recollia les declaracions de Maria Sala, una veïna dels afores de Sant Antoni que fa sis temporades que té dificultats per dormir, ja que davant ca seua hi ha un habitatge turístic on sovint s’organitzen festes fins a altes hores de la matinada.

Segons Toni Pedro, la situació és cada vegada més insostenible: «Molts empresaris tenen interessos i ja els hi va bé tot això, i enguany, després de la covid, tot serà com als ‘feliços anys vint’, tothom ho tirarà tot per la borda i farà molta festa».

De tota manera, al llarg de la seua conversa amb Noudiari, posa èmfasi a dir que el soroll és només un problema més d’aquest turisme d’excessos: «Aquesta situació comporta moltes molèsties, no només remor; estam parlant de delinqüència, drogues, alcohol i conductors que agafen el cotxe després d’haver consumit», la qual cosa, assenyala, suposa un perill gravíssim a la carretera, amb el consegüent augment d’accidents durant els mesos d’estiu.

Lamenta que «una part dels eivissencs col·labora de tot això llogant cases o terrenys als visitants»: «Els que viuen aquí volen treure diners de sota les pedres, per això hi ha qui lloga fins i tot cabanes». Però, seguidament, matisa que les institucions són les principals culpables dels problemes territorials i de convivència: «Són qui ha d’impedir que es facin certes coses».

Les administracions

De fet, el portaveu de Prou opina que la tònica habitual és que des de les administracions, «siguin d’un color o de l’altre», hi hagi una «permissivitat total»: «Saben que anam cap a un precipici que no tindrà sortida en un futur, no sabem si serà d’aquí a dos o deu anys, el que està clar és que passarà, però les institucions estan sotmeses al poder dels sous, al capital». D’altra banda, apunta a «la sobrepoblació» com «la mare de tots els problemes d’Eivissa».
Finalment, denuncia que ha augmentat la construcció, així com el nombre d’apartaments i hotels, i sempre dirigit, assegura, a un tipus de turista molt adinerat i que manté una illa «de plàstic» que no es corresponen amb la que viuen els treballadors d’aquí.

Port d’Eivissa i Dalt Vila

Són diversos els municipis on es pateixen problemàtiques derivades de l’oci nocturn i la remor de certs bars i restaurants o beach clubs, a zones en què el dia a dia dels visitants no es correspon amb el dels residents treballadors i, com a conseqüència, poden sorgir problemes de convivència. Així, si la setmana passada Noudiari recollia queixes a Sant Antoni, ara des de l’Associació de Veïns Sa Riba Eivissa critiquen la situació al Port d’Eivissa, a Dalt Vila i al seu voltant.

Un membre de l’associació que prefereix mantenir el seu anonimat, critica els problemes de soroll que pateixen «constantment» els veïns del port d’Eivissa, la Marina, sa Penya i Dalt Vila. «La remor és una qüestió importantíssima en aquests barris, perquè fa patir molt, hi ha nens petits que quan tornen de l’escola no estan al carrer pel soroll i per l’ocupació de la via pública per part de la quantitat de terrasses i gent que hi ha», denuncia aquesta persona, que, d’altra banda, assegura que posicionar-se públicament contra els locals en què es posa música «a tot volum» pot comportar «situacions conflictives» amb la gent d’aquests negocis, que «no es pren bé les crítiques».

La situació, segons aquest veí del port d’Eivissa, és tan «desesperant» que provoca que hi hagi qui opta per marxar a viure una altra zona: «T’expulsen del port. L’any passat, una veïna meua que estava de lloguer ja no podia més pel soroll. Doncs al final de la temporada l’Ajuntament va descobrir, mitjançant una inspecció de la Policia Local, que el local que hi havia al seu carrer, que tenia altaveus, no comptava amb limitadors del so», assegura l’entrevistat, que es mostra indignat per aquest cas.

També parla de la situació concreta de la Plaça del Sol o del carrer Ignasi Riquer, zones de Dalt Vila que, «mentre que abans eren tranquil·les, ara hi ha locals que posen música tecno», segons denuncien des de l’AVV Sa Riba, en una conversa amb Noudiari. Assegura que quan hi ha problemes no dubta en telefonar a la Policia Local, però que quan els agents arriben al lloc, «els locals automàticament fan desaparèixer la música». També lamenta que «durant la covid, al port d’Eivissa no hi ha hagut silenci», perquè, amb les discoteques tancades, tota la festa es va concentrar en aquesta zona.

L’entrevistat fa referència, també, al concert que es va celebrar el passat 29 d’abril al Baluard de Santa Llúcia: «No només va haver-hi soroll aquell dia, sinó també dies abans, amb assajos que duraven hores i hores». «El soroll arribava a sa Penya, Puig des Molins, Talamanca, la Marina…, a molts llocs», afegeix.

Proposa que l’Ajuntament d’Eivissa procuri que aquest tipus d’esdeveniments es duguin a terme a zones interiors i aïllades, i «no deixar que es molesti als veïns d’aquesta manera».