@D.V./ La possibilitat que la pedrera de s’Argentera torni a utilitzar-se i que, a més, la seva superfície es multipliqui per quatre, tal i com es senyala al projecte presentat per l’empresa Ibinvestur S.L., ha provocat la reacció dels vesins de la zona. Ara, al marge de les protestes per l’efecte que la pols i les remors de l’explotació de la pedrera pugui tenir sobre les cases colindants, també volen que es reconegui la vessant sud del turó -on es troba la pedrera- com a àrea protegida perquè conserva importants restes de l’explotació minera durant l’època romana o, fins i tot, anterior, i que podrien desaparèixer amb l’ampliació de la pedrera. En l’actualitat només està preservada com a zona BIC el vessant nord del turó, on s’han trobat una desena de pous d’entre 10 i 20 metres de profunditat i que són les restes de l’explotació de plata i plom amb més de dos mil·lennis d’antiguitat.
“Som conscients que és molt complicat que s’ampliï l’àrea de BIC al vessant sud del turó” comenta Miquel Juan, l’impulsor d’aquesta iniciativa, “però creiem que aquesta zona s’ha de protegir d’alguna manera o reconèixer que aquest cantó del turó també va ser àrea minera”. Per demostrar-ho, aquest dissabte ha realitzat una passejada per l’àrea boscosa del sud del turó, a tocar de la pedrera, acompanyat de l’arqueòleg Marcus Hermanns i del seu pare, de 96 anys d’edat, i que es coneix cada detall d’aquesta zona. Hermanns, a més, està redactant el pla especial de patrimoni sobre les antigues mines de plata, amb una àrea d’actuació que fins ara s’ha centrat al vessant nord, especialment la que està tocant a l’àrea de pic-nic, i no descarta que tot el turó tingui restes valuoses.
Pous i restes de l’explotació minera
“Encara és molt prematur per realitzar una afirmació rotunda, cal fer una documentació exhaustiva d’aquest vessant” comenta Hermanns, tot i que admet que durant la inspecció d’aquest dissabte ha trobat dos pous que podrien pertànyer a l’època romana o, fins i tot, ser més antics: “Hem vist dos pous fets a mà, sense explosius, que podrien tenir molta antiguitat” i que podrien ser els canals de ventilació de les mines.
Un dels pous que s’han trobat és el conegut com ‘pou gros’, se suposa que era un conducte ventilació d’alguna de les galeries de les mines i molt profund: “Quan hi tires una pedra es sent soroll durant una bona estona” comenta Miquel Juan, qui senyala també que aquest pou està situat a vint metres de distància del marge dret de l’excavació prevista. Juan també ha recordat que, quan de nen jugava a aquesta zona, sempre l’havien advertit que vigilés per on passava: “Els qui hem nascut aquí sabem que el turó està ple de forats i pous i que cal anar alerta”.
L’ampliació de la cantera, que podria arribar a tenir una extensió de 24.500 metres quadrats -el que suposaria multiplicar per quatre la superfície actual- afectaria aquestes restes, que també haurien de patir el pas de la maquinària pesada.
Mentrestant, La campanya de recollida de signatures contra la reapertura i ampliació de la pedrera continua i els seus impulsors asseguren que ja han arribat a les tres-centes. També tenen el propòsit d’entrevistar-se amb algun representant del Consell Insular per transmetre la seva preocupació.
Sres. Politicos, les ruego que no permitan mas canteras en Ibiza y las que hay, especialmente las de gran impacto visual, les den un tiempo para que empiezen a reacondicionarlas a su estado anterior.
Juan… si al menos nuestras quejas sirvieran para algo.!! Yo y algunos muchos mas, empapelaríamos la isla con ellas.! Pero esa panda de «buitres carroñeros solo piensan en sus bolsillos.!
Pues yo creo que todos los vecinos que se están moviendo, junto con el Ayuntamiento, van a hacer buena presión para que esto no vaya adelante. Ánimo
Rasar, asociacion que lucha a favor del acueducto púnico romano, ha elevado el ]2 de enero una queja formal para evitar la manipulación , alteración o actuación que suponga un daño aeste lugar considerado BIC , Bien de Interés Cultural y si hay que ampliar su zona de prtocción hasta sus últimos espacios, se harà.
Si se ha demolido el anexo del hotel melià sargamassa, y era imposible creer, evitar que empiecen a dañar un BIC es màs fàcil que demoler lo coonstruido.
Pero los vecinos que se movieron por sargamassa, esta Asociación, no quiere aceptar comentarios de los que siempre estàn tirando lamtoalla y no arriman el hombro, aduciendo que no aervirà de nada.
Ánimo y todos a por ellos .