El president del Consell Insular d’Eivissa, Vicent Marí, ha anunciat en el seu discurs al Debat de Política General que es celebra avui, que impulsarà “un gran Pacte Social on hi estem tots implicats: administracions, empresa privada, sindicats, ciutadans, entitats cíviques i socials”. Un pacte, ha explicat, que vetlli perquè els beneficis del turisme reverteixin en benestar per als residents i que garanteixi que a Eivissa «s’hi pugui viure d’una manera digna i on el creixement econòmic no sigui sinònim de precarització».
Marí ha fet aquest anunci mentre es referia a la situació actual de l’illa d’Eivissa, destacant que, en un moment en que l’economia creix i registra resultats positius, “molts de ciutadans pateixen els efectes d’una crisis habitacional i un augment de la carestia de vida, que condiciona el dia a dia més immediat de l’illa, alhora que en condiciona també el futur”. El president s’ha referit al turisme com a font de progrés i riquesa per a Eivissa que suposa, a la vegada, un gran repte: controlar i revertir els impactes negatius i els desequilibris que en genera sobre el territori i sobre la societat.
Per això, ha remarcat que una “illa d’oportunitats com és la nostra”, deixa de ser-ho quan es romp l’equilibri social i ambiental, “quan la manca d’habitatge es converteix en un desafiament primordial i quan som conscients de que no podem créixer per damunt de les nostres possibilitats”. D’aquesta manera, ha dit, es fa necessari «un pacte per l’habitatge i l’ocupació, per la sostenibilitat social i econòmica necessària per avançar amb èxit».
“No podem obviar que som una illa turística” ha recordat Marí, assenyalant que el turisme representa el 90% del Producte Interior Brut d’Eivissa el que vol dir que, de manera directa o indirecta, “pràcticament tota l’illa viu d’aquesta industria”. Però això, ha dit, “no ha de servir d’excusa per evitar un debat que té a veure amb la gestió de la crisi de l’èxit”. Un debat que “ens implica a tots com a societat i que s’ha d’encarar, com deia abans, amb honestedat, amb lleialtat i amb claredat”.
Així, ha demanat que “sense por i amb fermesa” s’han d’enfrontar els nous reptes i governar amb diàleg, amb consens i amb la porta oberta a grans acords que permetin trobar solucions reals “perquè només així, podrem avançar cap aquest futur que hem de construir tenint ben clar què volem, per aconseguir que sigui possible”.
Balanç
En el seu discurs, Marí ha fet balanç del primer any de la nova legislatura en què «s’ha seguit treballant en l’impuls de polítiques en benefici dels ciutadans, amb un full de ruta, un projecte d’illa, que ha permès posar en marxa iniciatives importants i necessàries amb projectes que pivoten sobre tres eixos principals la sostenibilitat, l’atenció a les persones i la millora continuada de les infraestructures i serveis insulars».
En sostenibilitat, lligada a un debat sobre el futur de la indústria turística, ha parlat de sostenibilitat ambiental, però també social i econòmica i de la necessitat de lluitar contra les activitats il·legals, ja siguin de pisos turístics, de taxis o altres accions fora de normativa. I ha avançat que el Consell seguirà reclamant, com la passada legislatura, els canvis normatius necessaris per poder aplicar mesures cautelars immediates contra aquestes activitats irregulars; es va a presentar una esmena al decret de simplificació administrativa per incrementar les sancions contra el lloguer turístic i també contra el transport il·legal i ha anunciat que estan molt avançats els tràmits administratius necessaris per a poder aplicar mesures cautelars de suspensió de l’ús turístic a pisos que no tenen autorització, gràcies als canvis i a l’aplicació dels recents decrets llei d’habitatge i de simplificació administrativa aprovats pel Govern.
També ha destacat la col·laboració amb els ajuntaments en la lluita contra l’intrusisme, “mentre també incidim en la cessió de terrenys per a poder construir nous habitatges d’HPO i a preu taxat, una xifra prevista que a nivell global ascendeix a uns 1.300 habitatges, si sumam les previsions de tots els ajuntaments de l’illa”.
També ha destacat l’aprovació de la iniciativa parlamentària per a regular l’entrada de vehicles, començant per les flotes de lloguer i les caravanes i la pròxima adjudicació d’un nou contracte de transport públic, actualment en fase de licitació, i que suposarà una inversió de més d’onze milions d’euros anuals.
Com a compromís complert, ha valorat també la redacció, per primera vegada, d’un Pla d’Intervenció en Àrees Turístiques, PIAT, que serà l’instrument clau per fixar de manera acurada i real el sostre de places i de turistes que pot assumir l’illa.
En sostenibilitat ambiental, ha destacat el repte que suposa la futura gestió dels residus produïts a Eivissa: s’està treballant en noves inversions i nous projectes per a millorar les instal·lacions de l’abocador de Ca na Putxa, on hi ha prevista una inversió de quasi 14 milions d’euros per a la instal·lació de bio filtres i el tancament de la nau de maduració.
Quant a la gestió del cicle de l’aigua i l’optimització d’aquest recurs especialment en un moment en que els efectes de la sequera es deixen notar de manera evident greu al camp, s’estan impulsant i coordinant inversions i projectes de millora, d’estalvi i d’eficiència en el consum i gestió d’aquest preuat bé, amb un augment d’1,3 milions d’euros en la quantitat destinada al Pla de Cooperació Municipal, per tal de impulsar inversions en el cicle de l’aigua a tots els municipis de l’illa.
Projectes com la creació d’un observatori de comerç, la creació de l’Observatori Turístic d’Eivissa, l’inici de les obres del primer Centre Bit ubicat a Sa Coma, la posada en marxa de l’Escola d’Hoteleria i l’impuls donat a l’Escola d’Idiomes «són exemples claus», ha dit Marí, «del compromís del Consell per la modernització i per oferir als joves i professionals noves oportunitats per créixer en qualitat, en servei i en benestar personal i col·lectiu».
També ha destacat que més del 50% del pressupost de la institució es dedica a polítiques d’atenció i assistència a les persones i col·lectius vulnerables amb l’aprovació de la Cartera de Serveis i la consolidació de la concertació social com a eines de gestió que han permès donar seguretat i tranquil·litat a les entitats que treballen en el tercer sector, «al mateix temps que s’ha continuat reforçant les aportacions als ajuntaments per als seus programes de serveis comunitaris bàsics».
A més, s’ha centrat en l’atenció als menors com una de les prioritats d’atenció assistencial, impulsant la creació de nous espais similars a una unitat familiar, perquè puguin gaudir d’un entorn més amable i humà mentre són atesos. També el Consell Insular ha refermat el seu compromís en matèria d’igualtat consolidant i reforçant serveis com l’atenció integral LGTBIQ i recursos assistencials per a dones víctimes de maltractament, potenciant des de l’Oficina de la Dona, programes d’igualtat tant de prevenció com d’atenció directe.
Marí ha explicat que al llarg d’aquesta legislatura també s’està donant atenció a les demandes de servei i oferta lúdica, amb les noves places i la nova oferta de campaments juvenils, o l’impuls a la participació ciutadana, a través d’associacions, col·lectius socials i cases regionals, i ha anunciat que enguany es recuperarà la Trobada de Pobles que tornarà a ser un punt per a compartir reptes, projectes i il·lusions comunes. I demandes, també, com la millora constant en qualitat de l’oferta cultural de la nostra illa, amb iniciatives i programes com Nits de Tànit, la Trobada Orquestral, les Nits de Museu o la posada en marxa d’un programa de musicals infantils als mesos d’hivern.
Per acabar, Marí s’ha referit a la millora de les infraestructures i serveis públics, «una activitat constant que permet impulsar i gestionar projectes de millora a tota la xarxa insular de carreteres, tot i no tenir encara un indispensable conveni de carreteres que garanteixi la viabilitat de les inversions previstes”, amb projectes bàsics com la intervenció a s’encreuament dels Caçadors, un dels punts negres més perillosos de les carreteres de l’illa, o projectes com la millora de la via de Sant Josep a Sant Antoni o el nou accés al Puig den Fita, en «un tram que feia anys que reclamava una intervenció en seguretat».
A més, aquest primer any de legislatura s’han impulsat importants obres de millora i recuperació del patrimoni insular, com és el cas de l’inici de les obres del futur Museu de la Mar o la finalització de les obres de Sa Capelleta o del centre d’interpretació de Sa Caleta.
“Som un equip dedicat en cos i ànima a aconseguir un present i un futur on els problemes es converteixin en solucions i on els reptes siguin oportunitats per avançar pel camí correcte. Amb humilitat, rigor i esforç i sense perdre el contacte amb una realitat que ens recorda cada dia, que som la gran responsabilitat que tenim: la responsabilitat de fer tot el necessari per aconseguir l’impossible”, ha conclòs Marí.
Però quina barra que tenen!!!, això només es fum mentres segueixen deixant construir centenars de cases en sòl rústic i com si res, manca aigua, manca energia, manca o mancarà de tot pels pobres treballadors… aproven decrets i modificacions per donar via lliure a l’especulació més salvatge, cap control, cap indici de moratòries ni res que soni mal·lament a qui maneja tot, i mentres marejaran sa perdiu amb bones paraules. Estimat Vicent, ja ens has venut sa moto de fa temps, sí i en persona!, i encara seguireu igual… bones paraules i res més; mentres haurem de fer estudis, recabar dades i mil històries per no moure un dit! Fa mooooolt de temps que això es sap i com si res, i uns i altres mai heu fet res, més bé al contrari, i seguiu fent lleis i decrets permisius, fins que sa situació se us escapi de ses mans i donareu sa culpa als altres. Lo dit, barra, molta barra!!!!
Inútiles.todos
Vicent Marí: «El turisme representa el 90% del Producte Interior Brut d’Eivissa»
Also Vicent Marí: Hem d’apostar pel creixement del turisme (i que es fotin la resta de sectors econòmics i socials).
CANVIEM EL RUMB!
No és incompatible que creixi el turisme i creixin també altres sectors (tot i que serà difícil no pensar que hi estan relacionats).
El que és menys compatible és el gast públic i la burocratització de l’economia amb el creixement económic. Quin sentit té un pacte entre diferents sectors econòmics? Què passa si arriba un nou competidor que no vol formar pacte del que altres han pactat?
No lo han entendido aún. No hay qué crecer más…lo qué hay que hacer es frenar y reducir…en todos los aspectos.
Exacto!!!.
Es que son duros de mollera!!!