Xicu Torres, vicepresident del PI: «Des d’un àmbit balear, podem defensar millor els interessos d’Eivissa»

@David Ventura/ El dissabte passat, la formació insularista eivissenca Es Nou Partit desapareixia per a integrar-se dins el PI-Proposta per les Illes, un nou partit polític que es defineix com «autonomista, centrista y regenerador». Aquest projecte té com a cares més conegudes als polítics mallorquins Jaume Font i Antoni Pastor,  dos antics pesos pesants del Partit Popular de les Illes Balears on representaven la corrent més regionalista del partit, i que per diversos motius han acabat abandonant la formació popular.

El PI, per a simbolitzar la seva vocació balear i, alhora, insularista, té una presidència i una direcció col·legiada amb tres vicepresidents: un per Eivissa, un altre per Menorca i un tercer per Mallorca. Al capdavant del PI a Eivissa trobem a Xicu Torres (Sant Antoni, 1975). Membre de l’Associació de Comerciants de Sant Antoni i delegat a les Pitiüses de la Federació Balear de Pesca Deportiva, Torres no havia militat mai en política fins que fa dos anys va decidir integrar-se a Es Nou Partit. Ara ens explica com es pot passar de l’insularisme eivissenc a defendre un projecte balear quan aquesta identitat -la balear- ha estat incapaç de quallar entre la ciutadania.

-Es Nou Partit es definia com a insularista i centrat exclusivament en Eivissa. Per això, ha provocat tanta sorpresa aquesta integració dins un partit d’àmbit balear i amb polítics mallorquins molt coneguts. Com han realitzat aquest trajecte?
-Aquest nou partit, el PI, té molt clar que ha de defendre les realitats insulars i que cada illa té unes realitats insulars diferents. El pas que ens ha portat d’Es Nou Partit fins a convertir-nos en el PI neix del convenciment de que, per defendre els interessos d’Eivissa, fa falta formar part d’un projecte més ampli. Si només ens quedem a Eivissa, no tindrem les millors ferramentes per a defendre els nostres interessos. La experiència, la historia ens ensenya que molts partits s’han limitat a una actuació estrictament eivissenca no els ha anat bé, i no han sabut defendre els interessos de la illa.

-No hauria estat millor presentar-se de manera independent i desprès, a posteriori, establir pactes parlamentaris amb forces d’altres illes? 
-Insisteix en que quan partits insularistes han volgut anar pel seu compte, finalment han acabat dissolts  en coalicions amb partits més grans i les seves iniciatives han acabat fracassant. Naltros formen part d’un projecte balear però som partidaris del màxim d’independència insular. Independència a l’hora de redactar les seves polítiques, a l’hora de configurar les llistes amb les que ens presentarem a les eleccions. Som insularistes però hem evolucionat cap a un projecte balear perque és l’unica manera de defendre els interessos d’Eivissa.

«El nostre model és Coalición Canaria»-

Hi ha algun partit de la resta de l’Estat que sigui un exemple a seguir?
-Els nostre mirall és Coalición Canaria. Tenim moltes similituds amb ells, fins i tot ens hem fixat en els seus estatuts per a redactar els nostres. Compartim valors com l’autonomisme i la ferma defensa dels interessos de la nostra Comunitat. Coalición Canaria ha aconseguit crear un sentiment canari, cosa que a les Balears, a dia d’avui, encara no hem tengut. I aquest sentiment canari els ha permès arribat a Congrés dels Diputats i arribar a pactes per aconseguir inversions i beneficis econòmics per a tots els canaris.

-Si vol que li sigui sincer, aconseguir un «sentiment balear» em sembla impossible.
-Sí, som conscients que és molt complicat. Som conscients que aquest és un projecte històric perque mai s’ha intentat res similar: superar l’insularisme i convertir-ho en autonomisme, i fer de l’autonomisme una ferramenta per a que repercuteixi en beneficis per a tots els eivissencs i formenterers. Ara, quan li preguntes a algú d’on és, ningú et diu que és de Balears. Tenc clar que per aconseguir que lligui una idea de Comunitat cal fer un llarg camí, però quan ho aconseguim en sortirem guanyant, ens sortirà a compte.

-En aquest projecte pretenen integrar també a Formentera, tot i les seves particularitats polítiques? 
-Sí, Formentera té un mapa polític propi i té unes particularitats molt determinades. No obstant, estem en converses -converses molt avançades- amb grups de Formentera per a treballar conjuntament.

«Font i Pastor han tengut la valentia d’abandonar el PP»

-Al congrés de Lloseta de dissabte passat es van presentar com un projecte «regenerador». No obstant, hi trobem gent com en Jaume Font, que porta molts anys en política i va ser conseller a l’època de Jaume Matas. Trobem també n’Antoni Pastor. Trobem en Josep Melià, que prové d’Unió Mallorquina, un partit identificat amb la corrupció. Estan en condicions de parlar de regeneració?
-Sí, som conscients que per aquest flanc ens arribem crítiques ferotges. Evidentment, tant en Jaume Font com n’Antoni Pastor porten temps en política, i crec que són gent que han abandonat el PP perque no els agradava el que estaven veient. Són gent que ha fet un pas valent, que no podien defendre els interessos de les Illes Balears formant part del PP i han decidit que volen estar a un partit que estigui manat i dirigit des d’aquí, i que no segueixi les ordres que arriben de Madrid. Les decissions polítiques que pren el Govern balear van en contra dels interessos de les illes, sobretot de les illes petites. Per això, crec que és admirable que tant Jaume Font com Antoni Pastor hagin fet un pas al front per trencar amb el PP i que hagin decidit apostar per fer unes polítiques insularistes i centristes.

També he de dir que, tot i que les cares més reconegudes del PI sí que tenen una trajectòria política, el 99% dels nostres afiliats no han estat mai en cap partit polític. La nostra idea és construeix un partit de baix cap amunt. Partir de la base, d’allò més petit: del municipalisme, dels militants.

-Quina garantia puc tenir que vostès es mantindran impermeables a la corrupció?
-El nostre congrès l’hem fet amb llistes obertes, ha estat tot un exercici de democràcia interna. També ens hem posat un plaç de sis mesos per a crear un codi ètic que regirà el partit. Serà un codi éitc innovador i molt estricte. Serà un compromís d’honestedat.

-Serà un codi ètic seriós o serà  d’aquells que es limiten a mostrar la declaració de la renda?
-Anirà bastant més enllà de mostrar la declaració de la renda.

«Les Balears pateixen un drenatge fiscal insofrible»

-Parlem ara d’aspectes més concrets. Per exemple, el pla que el Grup d’Empreses Matutes han presentat per a Platja d’en Bossa. Com es posicionen?
-Tenim molt clar que aquesta iniciativa empresarial no deixa de ser un projecte privat i que, per tant, no volem ens el venguin com si fos un projecte públic. El seu fi es obtenir un lucre per a unes empreses concretes, no el benefici públic, i no creiem que sigui correcte que un projecte privat vulgui li modifiquin les lleis al seu gust. Això no vol dir que no pensem que aquest projecte tingui coses positives, que les té, però hauria d’ajustar-se sempre a la legalitat, sense un tracte de favor i mai amb una declaració d’interès general.

-Un altre problema és el deu deute històric que el Govern balear té respecte als consells insulars. Si vostès tenen influència al Parlament balear, a Eivissa i Formentera ens faran una mica més de cas?
-Parlem de sous. Les Illes Balears tenim un problema fiscal greu perque patim un drenatge fiscal del 14%. Entre el que entreguem a la Hisenda central i el que ens tornen hi ha una diferència del 14%!!! Això suposa un handicap fiscal insuperable. A Alemania, per exemple, hi ha un topall del 4% a la solidaritat interterritorial dels länders. Portem ja trenta anys d’aquesta solidaritat mal entesa i creiem que ja n’hi ha prou. Hi ha una diferència de 3.000 milions d’euros a l’any entre el que recaptem i el que rebem, i això fa que les finances insulars siguin inviables. Jo estic convençut que les coses li anirien molt millor a Eivissa i Formentera si aquesta balança fiscal canviès. Si aquests 3000 milions es quedessin a les Balears, els consells insulars no tindrien cap problema de tresoreria i ni sentiríem a parlar de deute històric.

-Com es crea un partit des de zero en una època de descrèdit de la política?
-És molt complicat per mor de la gran desafecció que existeix actualment a la nostra societat. Tenim davant un llarg camí, molta feina, i la labor de convèncer a la gent per a que s’impliqui en política és la més difícil de totes. Als comicis, l’abstenció ronda el 50%, i això ens sembla molt preocupant. Naltros ens dirigim a aquesta mitat de l’electorat que no vota, que està insatisfet i descontent. Estic convençut que som una opció útil per al ciutadà i amb molt futur.