EFE / La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, ha reclamado a todas las administraciones a hacer la «fuerza necesaria» para que se garantice la llegada de vacunas suficientes para la isla y poder «reactivar» la movilidad y la economía.
En un discurso virtual, que se puede visualizar a través de YouTube, para conmemorar el Día de Baleares, la presidenta insular ha instado a los ciudadanos a seguir «alerta» y respetar todas las medidas con el fin de evitar que una nueva oleada «nos vuelva a poner en peligro, tanto a nivel sanitario como económico».
En la intervención, Ferrer ha destacado la importancia de la «participación ciudadana» en los próximos años para defender las costumbres y tradiciones de la isla así como trabajar para conseguir un «equilibrio» entre economía, protección del territorio y la calidad de vida de los residentes.
En esta línea, la presidenta insular ha reconocido que queda «mucho trabajo por hacer», no solo en cuanto a protección del territorio sino también para garantizar «los derechos básicos » de las personas.
Especialmente, ha dicho, en un año en el que ha quedado patente la «falta de equilibrio social» y «la fragilidad de nuestra económica». Como ejemplo, ha resaltado el acceso a una vivienda digna que, según ha manifestado, es uno de los «retos más complicados» que debe ser abordado con «contundencia» desde todas las administraciones.
En su discurso, Ferrer ha hecho especial mención a los grupos de ball pagès, que hace un año que no pueden hacer demostraciones del baile tradicional debido a las restricciones sanitarias. Por eso, desde la máxima institución insular se les ha rendido un homenaje con el lanzamiento de un vídeo en el que se simula un baile virtual.
Discurso completo:
DIADA DE LES ILLES BALEARS 2021
Alejandra Ferrer, presidenta del Consell de Formentera
Bon dia a tots i totes i una salutació molt especial amb motiu del dia de les Illes Balears.
Aquesta vegada, com a molts dels actes que s’han celebrat al darrer any, ho hem de fer en format digital, sense poder ajuntar-nos a la plaça i gaudir, entre d’altres, del nostre tradicional ball pagès.
Avui vull recordar que ara fa un any que les colles no ballen i que les nostres vides han estat paralitzades per l’arribada d’una pandèmia a nivell mundial, que ha capgirat tot el nostre món.
La celebració d’avui commemora a totes les illes l’entrada en vigor del primer Estatut de les Illes Balears, el dia 1 de març de 1983, i també va ser un 1 de març, en aquest cas de 2007, el dia de la seva reforma que va permetre la creació del Consell Insular de Formentera, ara fa 14 anys.
Des de Formentera sempre havíem defensat la creació d’un consell propi per a la nostra illa per poder defensar des de i per a Formentera les nostres necessitats i lluitar per poder garantir els drets de formenterers i formentereres, per a que poguessin disposar, igual que a la resta d’illes dels serveis essencials que ens corresponen, defensar el nostre propi model d’illa i decidir quin camí volem seguir.
Ara, com a Consell i a la vegada Ajuntament, ja prenem les nostres decisions i hem pogut assumir moltes competències que ens han ajudat a marcar les línies bàsiques, però encara són molts el temes de vital importància per a l’illa que es veuen afectats per les decisions i els interessos econòmics d’altres territoris. En són exemples els fondejos i la mobilitat marítima entre illes que, per a poder regular, depenem de moltes altres administracions que estan sotmeses a «lobbis» importants que defensen el seu benefici per davant de la protecció de l’entorn natural de Formentera.
També el projecte Formentera.eco, que es va aprovar conjuntament amb la ciutadania i el sector empresarial de l’illa per evitar la saturació de vehicles als mesos de temporada alta, comença a tenir detractors, empreses de fora que només veuen en el nostre territori la possibilitat d’obtenir cada vegada més beneficis sense plantejar-se el futur dels que volem viure aquí i dels que han d’heretar el que nosaltres els deixem.
Ens queda molta feina a fer, no només a l’àmbit de la protecció del territori sinó també per garantir els drets bàsics de les persones, sobretot en un any que ha deixat palesa la manca d’equilibri social que patim i la fragilitat de la nostra economia. Per parlar de justícia social, un dels temes més importants és el de tenir accés a un habitatge digne. Una reclamació social i política de l’illa que és un dels nostres reptes més complicats, un assumpte comú a altres zones de forta pressió turística, que ha de ser abordat amb contundència des de totes les administracions, i de forma coordinada.
És per això que als propers anys serà més important que mai la participació ciutadana, per defensar els nostres costums i tradicions, l’equilibri social però també la nostra sostenibilitat i futur.
L’equilibri entre l’economia turística, la protecció del territori i la qualitat de vida dels residents es possible si es la pròpia ciutadania qui decideix.
Aquesta pandèmia no pot significar cap passa enrere ni ningú pot quedar pel camí.
Però les passes endavant cap a una societat més igualitària i justa, no tenen sentit sense que el futur estigui assegurat.
Les illes som un conjunt, un conjunt en què volem que se’ns respectin les diferències, però que alhora som solidàries les unes amb les altres. Durant aquesta crisi hem treballat totes juntes de manera coordinada per salvaguardar el benestar dels nostres ciutadans i ciutadanes, obrint i tancant ports i aeroports, adaptant-nos als nivells de seguretat sanitària necessaris depenent de la situació de cada illa, per aturar la propagació del virus, i sabem que encara ens queda camí per endavant i ho farem sempre pensant en el bé comú.
També haurem de treballar de manera solidària en el calendari de vacunació, perquè primer arribi a les persones més vulnerables i més exposades i després, i al més aviat possible, a tota la població, ja que tenim les esperances posades en la immunitat col·lectiva. Per això, vull fer una crida a totes les administracions a fer la força necessària per garantir que arribin les vacunes suficients per a que això sigui possible i poguem reactivar la lliure mobilitat i així la nostra economia.
Som una illa que pateix una triple insularitat, i si bé aquest fet moltes vegades té desavantatges, aquesta insularitat també té aspectes positius: durant la pandèmia ens ha donat la possibilitat d’aïllar-nos i aconseguir sortir de situacions complicades més ràpidament poguent, a la vegada, gaudir dels seus espais naturals mitjançant la pràctica d’esport o les passejades.
Com dèiem, són moltes coses les que uneixen les Balears, però les diferències són el que ens fa únics i des de Formentera sempre defensarem la nostra singularitat.
Avui, en el dia de les Balears, vull recordar un moment que personalment em va agradar molt i que vàrem viure com a illencs l’any passat, abans de l’inici de la temporada, després de la primera desescalada. Un moment en què, després del confinament, els formenterers i formentereres varen poder sortir de casa i recórrer la seva illa com no ho havíem fet mai, però també el moment que el va seguir, quan la mobilitat es va obrir als nostres veïns, eivissencs, mallorquins i menorquins, en què molts d’ells es varen apropar a visitar-nos i vàrem conèixer-nos i reconèixer-nos amb més intensitat que mai. Un coneixement que és clau per desenvolupar l’empatia i la solidaritat necessària cap a les altres illes i el seu poble.
Pel que fa a la situació sanitària actual, sabeu que hem millorat molt la incidència de la covid a Formentera a les darreres setmanes, per això ara les mesures de restricció es relaxan. Però també sabeu que hem de seguir molt alerta i respectant totes les mesures de seguretat per evitar una nova onada que ens torni a posar en perill, tant a nivell sanitari com econòmic, ara que estam a les portes de l’arribada de la temporada.
Quan parlem de salvaguardar la nostra salut no podem deixar de pensar en els 6 formenterers que ens han deixat a causa de la covid. Permeteu-me que tengui unes paraules de condol per a les seves famílies i amics i que faci extensiu aquest condol a totes les persones que han perdut un ésser estimat en aquesta pandèmia.
També permeteu que tengui unes paraules d’agraïment per tots els treballadors essencials que han fet i fan feina durant aquesta crisi.
També vull destacar el recolzament i col.laboració de tots i totes vosaltres i traslladar-vos novament el nostre més sincer agraïment per fer nos la feina més fàcil.
Però un dia com avui ens ha de servir per unir esforços i arribar als objectius comuns, perquè encara que totes les illes siguem deferents, cosa que hem de continuar defensant, també és cert que no podrem continuar essent com som si no lluitam units, agafam els problemes per les arrels i deixam de pal.liar només les conseqüències.
L’any passat en aquest dia, abans de la pandèmia dèiem:
Volem una societat culta, lliure, cohesionada i solidaria.
Aquest any hi hem d’afegir la salut.
Volem una societat culta, lliure, cohesionada, solidària i amb salut.
Començava aquest discurs dient que avui fa un any que les colles no han pogut fer una ballada i el vull acabar amb un desig ben especial: que aviat puguin tornar a ajuntar-se a la plaça i que tots i totes puguem anar a gaudir del nostre ball tradicional i de la nostra unió com a poble, amb el desig de poder celebrar que tot això siguin només records que ens han de servir per valorar les petites grans coses que ara trobem a faltar.
Moltes gràcies i feliç dia de les illes.
