
@D.V./ Aquest cap de setmana es celebren dos esdeveniments de categoria mundial. Així, si a New Jersey es celebra la SuperBowl que suposa la culminació de les World Football Series, Sant Antoni de Portmany celebra el Concurs Mundial d’Arròs de Matances. I encara que tots els concursants han estat eivissencs, els seus organitzadors no li tanquen la porta a ningú. “És un concurs mundial!” recorda el seu organitzador, Vicent Sala, amb un somriure als llavis, “tothom és benvingut i està convidat a fer el seu arròs de matances”.
Sala, amb un gran sentit de l’humor, explica el perquè han decidit organitzar una competició ‘mundial’: “Bàsicament perquè som els organitzadors i i hem posat al concurs el nom que ens ha donat la gana. Ens feia il·lusió que fos mundial”. El secret de l’èxit del certamen -que enguany a acollit a 16 equips participants- són les ganes de passar una bona jornada i l’esportivitat: “Divertir-se, riure i venir amb gana. I a tope amb l’arròs!!”.
L’element secret
Per fer l’arròs de matances cal arròs -evidentment-, carn magra de porc i pollastre, un brou potent i una picada. A partir d’aquí, cadascú pot afegir el seu secret. Un d’ells és la composició de la picada -cap dels equips entrevistats n’ha volgut explicar la seva composició- i després està el toc personal que fa que cada arròs de matances sigui personal i intransferible.

“En opinió meva, el secret per un bon arròs de matances és que tingui un bon fondo, un bon brou, deixar que s’estigui coent una bona estona i que les costelles de porc estiguin ben tendres” comenta José Miguel González, un dels participants, que ha abocat dos kilograms de pebrassos, costelles, pollastre i magre per fer el fons de l’arròs.
“La clau resideix en la proporció” comenta Javier Martínez, un altre dels concursants: “Tres quartes parts de brou i una d’arròs. A més, naltros hem triat un tipus d’arrós que és com el que es fa l’arrós brut de Mallorca però adaptat a aquí”. Martínez també té altre armes secretes per convertir el seu arròs en un plat especial: “Li fiquem carxofa, herbes aromàtiques, botifarró… i sobretot s’ha de fer amb gust, passar-ho bé cuinant i posar-li amor”.
Música, humor i bon ambient
Però el marge de receptes secretes, el secret de l’èxit multitudinari del gran Concurs d’Arròs de Matances, és el sentit de l’humor, les ganes de passar-ho bé i l’ambient distés que s’ha viscut en tot moment. Cada equip participant s’ha portat les seves ampolles de vi i la sobrassada, l’embotit o les tapes casolanes per convidar a tots els assistents. Tampoc ha faltat el ball pagès i la magnífica sel·lecció musical de Javi Box, Picar, beure, tafanejar per veure com treballa cada equip, fer sociabilitat i bona música: ingredients més que suficients per convertit el carrer Rossell en una autèntica festa.

“Honestament, naltros no tenim ni idea de cuinar” comenta en Pepe Vidal, acompanyat de dos amics, “jo es que som vilero, i els vileros no sabem fer arròs de matances. Però aquí tenim a la nostra companya que és qui ens ha cuinat”. La cuinera és na Maria José Torres, qui ens informa que han utilitzat vuit litres de brou i una picada amb recepta secreta (com no podia ser d’altra manera) mentre que els seus companys ens conviden a vi pagès.
També circula el vi a la parada de les guanyadores de l’any passat, amb un humor eufòric i a qui no els sembla pesar gaire defendre el títol: “Aquí venim a passar-ho bé”, diuen mentre conviden al periodista a sobrassada casolana.
A les dues i quart és el moment clau: s’ha d’abocar l’arròs al braó i tots ho fan a la vegada. Un quart d’hora més, cada equip ha de presentar un plat als membres del jurat. Després d’una saborosa deliberació, el veredicte és inapelable: l’equip amb els davantals blancs amb el lema ‘Eivissa Diu No’ i comandats per la cuinera Cati Ribas Prats. I arriba el millor moment. El d’assaborir aquests plats. Bon profit!