A les portes de la celebració del Dia de la Constitució, voldria posar en consideració dels lectors l’actitud dels que s’autoanomenen «partits constitucionalistes» (vegi’s PSOE, PP, C’s i àdhuc Vox). La Constitució espanyola va sorgir, al principi de la Transició, fruit d’un consens entre antics franquistes i antics opositors al franquisme per intentar bastir un Regne d’Espanya més o manco habitable per a tothom (en aquelles circumstàncies difícils, sota la tutel·la de l’exèrcit, i amb l’espasa de Damocles de la dictadura penjant permanentment sobre la fràgil democràcia). La Constitució creava l’anomenat «Estat de les autonomies», en què es reconeixia alhora la unitat i la pluralitat. No s’escometia realment un pla per normalitzar plenament el català, el basc i el gallec, però se’ls feia oficials, juntament amb el castellà, als respectius territoris. No es construïa un estat federals, però s’acceptava l’estat autonòmic. No es reconeixia el dret d’autodeterminació, però es distingia clarament entre nacionalitats i regions.
L’extrema dreta es reclama constitucionalista, però vol acabar amb l’Estat de les autonomies. Es mostren obertament partidaris de la recentralització i contraris al fet que les comunitats autònomes gestionin competències com l’Educació o la Sanitat. Com es poden considerar a si mateixos constitucionalistes? La dreta dura (PP) i la dreta desnortada (C’s) estan d’acord amb la majoria d’aquests principis. Tant l’extrema dreta com l’extrema Espanya, a la pràctica, abominen de la pluralitat lingüística, contravenint el que estableixen els estatuts d’autonomia, que també són cabdal constitucional. Tenen dret, actualment, amb les seues respectives polítiques, el PP i Ciutadans, a reclamar-se a si mateixos com a «constitucionalistes»?
Determinades forces polítiques han sacralitzat la Constitució espanyola com a via per escanyar-la, per carregar-se-la, per deixar-la sense efecte. De l’esperit que la va fer possible en queda ben poquet. En canvi l’esperit dels que s’hi oposaven per l’extrem sembla que s’ha revifat durant aquests últims anys.
BERNAT JOAN I MARÍ
Crec que sa Constitució té un problema gros,que esta obsoleta i que s´hauria de poder reformar.Totes ses lleis acaben per ser-ho,es temps passa per tots.Al 1978 no hi havia internet ni mòbils..Ses societats canvien i ses lleis també ho haurien de fer.També s´esperit conciliador de aquells anys i sa voluntat política de consensuar i d´arribar a acords s´han difuminat.Avui crec que es principal problema es sa propia reforma constitucional amb ella establerta, i es que la fa practicament impossible.Sino es vol camvia al menys que es pugui reforma per majoria simple des Congrés,per exemple,i que es puguin fer referendums amb una interpretació més laxa(tampoc em cap lloc des text constitucional nega aquesta possibilitat).En fi crec que fa falta un debat constitucional,més DEMOCRACIA i consultar mes a nes poble,que a la fi es tracte d´això o no?…
Me molesta especialmente que un auténtico ignorante en materia jurídica, que tiene perspectivas colectivistas y de confusión de conceptos democráticos tan básicos como la división de poderes se arrogue la arrogancia, valga la redundancia, de criticar día sí y día también una democracia que tiene una clasificación de 8.08 sobre 10 en el World Democracy Index de 2018 (El puesto 19 del mundo, considerado como democracia plena por encima de países como: Estados Unidos, Francia, Israel, Italia y la propia Eslovenia, cuya vía quería seguir su admirado Torra).
Sobre la obsolescencia de la Constitución, me gustaría saber en qué está obsoleta. A ver si el «moderno» nos ilumina. Pero puedo entrever cuál es su criterio: su obsolescencia es la propia definición de España como país.
De «modern» a «antic» prefereixo lo primer.Un exemple de obsolescencia Constitucional repeteixo es sa propia reforma establerta amb ella mateixa.Sa majoria de paisos avanÇats han canviat ses sevas respectives cartes magnes sense traumas per adaptarse als temps i no caure amb l´anacronisme.Hi ha molts més exemples senyor Robustiano.
De acuerdo, pero resulta que la Constitución es la expresión de la soberanía y voluntad del pueblo, y la mayoría no quiere dichos cambios, si no votarían a partidos que en el congreso lo solicitasen.
O es que la «modernidad» debe imponerse per se, porque sí, porque es así de guay aunque lo piense una minoría?
Amb vosté no farien falta ses consultes,referèndums i eleccions…res més que fent enquestes i lo que ja ha votat sa «majoria» ja no faria falta consultar al poble.Sa Constituciò Espanyola també es obsoleta perque sa majoria des ciutadans actuals no l´hem votat i per tant,li falta un ingredient fonamental,que es sa legitimitat,que li otorgaria una majoria a les urnes,per cert també podriem qüestionar sa monarquia,el senat,L´estat de les autonomies…No es tracta de ser moderns per ser-ho,es tracta de viure amb lleis actuals es temps que vivim.
Sobre els canvis constitucionals, voldria cridar l’atenció sobre un fet elemental: havent-hi una nació demogràficament dominant, apel·lar a majories és una aberració democràtica. I, sobretot, és fer trampa. Si el Regne d’Espanya fos democràtic de pinte en ample, una nació que ho volgués hauria de poder bloquejar decisions del conjunt, o hauria de poder desencadenar canvis per al conjunt. Si no, vivim en una dictadura demogràfica (espanyols: 28 milions, catalans: 12 milions; gallecs: 2.5 milions; bascos: 1.5 milions).
Acabáramos!! Según los últimos datos del INE de 2018 en Cataluña la población es de 7.600.065. Una vez más, falta de rigor. Y así en todos los temas… Como se pueden sacar conclusiones cuando uno no conoce los datos.
Bona nit Bernat. Estoy de acuerdo con Ud. que la Constitución se puede mejorar, pero para eso es necesario un determinado número de Diputados y Senadores, o sea, hay que ponerse de acuerdo. Dicho esto vamos a poner unos datos que Ud. menciona y no estoy de acuerdo. Españoles lo somos todos, incluido Ud. le guste o no. Como ya le han dicho por aqui arriba, catalanes son los que son, no la cifra que Ud. refiere, a no ser que en ella incluya a todos los habitantes de las Baleares, Valencia, Sur-Este de Francia, Andorra y un trocito de Cerdeña. Aqui no somos catalanes ¿quien es Ud. para decidir lo que somos en las Islas? ya solo faltaria esto, venga ya. En las pasadas elecciones generales, los que son de su cuerda no obtuvieron ni 1000 votos en Ibiza y Formentera, unos 18000 en el conjunto de las Baleares. Asi que queda claro lo que somos o lo que no queremos ser. Hasta en la misma Cataluña, la diferencia entre los partidos «indepes» y los constitucionalistas es de mas de 500000 votos a favor de los últimos. Ud. siempre habla de votos, pues bien, aqui lo tiene, blanco y en botella. Por suerte van perdiendo fuelle y no lo encuentro nada raro despues de ver las «paridas» de Ernest Maragall y la de Juan Ribo, esta última con unos tintes supremacistas que dejan atras a la mismisima Nuria de Gispert. Sigan, sigan que se les ve el plumero. Esto al final se estudiara en las universidades, el como una pandilla de corruptos e inutiles arruinaron a una de las regiones mas ricas de España. Bona nit i salut Bernat.
Totalment d´acord com casi sempre Don Bernat!! Vivim en una dictadura demogràfica pero «constitucional»..
jO NO DEFENSO UNA CONSTITUCIÓ SI NO HI H
A EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ. CREC NO TANT SOLS QUE CATALUNTA GALICIA I BASCONIA SIGUIN INDEPENDENTS, SI NO TOTES LES REGIONS ESPANYOLES, PERQUE AL CAP I A LA FI LO QUE ESTÁ LASTRANT A CADA COMUNITAT ÉS EL CENTRALISME, A ON S’AJUNTEN ELS PODERS FACTICS QUE ENS ARRUÏNEN A TOTS.
Por favor, quiero pedir a la dirección de Nou Diari, si es posible cambiar la fotografía que siempre sale cuando el Sr.Bernat Joan nos cuenta alguna de sus ideas separatistas.
Ese mapa que sale en color naranja detrás de él, lo único que puede hacer es confundir (quizás es lo que se busca) a muchas personas por los siguientes motivos:
Baleares nunca a formado parte de Catalogne.
Baleares fue renconquistada y formó parte de la Corona Aragonesa.
LA IGNORANCIA QUE DEMUESTRAS SE CURA LEYENDO LA HISTORIA Y NO INDSULTANDO